Resultats de la cerca

Cursà els estudis secundaris en una de les poques escoles de Londres que als anys trenta impartien física, química i biologia a noies En 1941 es graduà en ciències a Cambridge i després d’un any d’estudis de postgrau, l’any 1942 ingressà a l’Associació Britànica per a la Recerca del Carbó, on dugué a terme recerques sobre les microestructures del carbó i el grafit, sobre les quals feu la seva tesi doctoral 1945 En 1947-50 estudià tècniques de difracció de Raigs X al Laboratoire Central des Services Chimiques de L’État de París i el 1951 ingressà com a investigadora al laboratori…

Estudià la ultraestructura del múscul estriat, al microscopi electrònic i per difracció de raigs X, per al qual proposà la teoria de la contracció per desplaçament del filament, la conversió d’energia química en mecànica a escala molecular, i la ultraestructura de virus i d’orgànuls cellulars

Existeix en forma natural, juntament amb la vitamina A, principalment en l’oli de fetge de bacallà, i en poca quantitat en la llet i el rovell d’ou Pot ésser obtingut per irradiació de l’ergosterol amb raigs ultraviolats El seu punt de fusió és entre 115-118ºC

Investigà en el camp de la física atòmica separació dels isòtops de l’urani i, més tard, féu estudis sobre difracció de raigs X, els quals permeteren a Watson i Crick de proposar un model nuclear de l’àcid desoxiribonucleic 1953 El 1962 compartí amb aquests dos investigadors el premi Nobel de medicina, que els fou atorgat pels descobriments referents a l’estructura molecular dels àcids nucleics i llur significació per a la transferència d’informació en la matèria viva

Cal situar els seus inicis en els estudis respecte al comportament de cèllules aïllades després d’una irradiació, que permeteren d’enunciar el 1909 les lleis de Bergonié i Tribondeau, segons les quals els raigs X tenen efectes més perjudicials com més gran i prolongada és l’activitat reproductiva d’una cèllula i menys elevat el seu grau de diferenciació Els nombrosos avenços realitzats en aquest terreny s’han manifestat en llur aplicació pràctica a l’agricultura, l’alimentació, la radiodiagnosi, la radioteràpia, etc

L’esterilització pot tenir lloc amb procediments químics o físics, entre els quals es destaquen la filtració a través de membranes de porcellana, que elimina tots els microorganismes, llevat dels virus la calor, que pot ésser emprada en forma de flama, de calor seca o de calor humida el flamejat, que pot ésser emprat per a esterilitzar objectes resistents bisturís, pinces, tisores, etc la calor seca a 160°C durant una hora, en estufes del tipus Pasteur o Poupinel, emprada per a l’esterilització del material quirúrgic l'autoclau de Chamberland, amb temperatures de 120°C a 140°C, que permet l’…

Estudià l’estructura de l’àcid desoxiribonucleic per mitjà de la tècnica de difracció de raigs X Juntament amb JD Watson, elaborà una teoria sobre la mutació genètica basada en l’ordenació dels parells de bases específiques dins la cadena de l’ADN El 1961 descobrí que l’agrupament de les bases en triplets proporciona només 64 de les combinacions possibles entre els 20 aminoàcids fonamentals que formen la substància viva El 1962 compartí el premi Nobel de fisiologia i medicina amb MHF Wilkins i JD Watson per llurs descobriments sobre l’estructura molecular dels àcids nucleics

Presenten fototropismes una gran part dels organismes unicellulars i molts dels òrgans aeris de les plantes El fototropisme pot ésser positiu o negatiu, segons que la resposta a l’estímul sigui d’orientació cap a ell o d’allunyament, respectivament Així, la tija presenta fototropisme positiu, puix que la part a la qual toca la llum de ple, mitjançant una regulació de tipus hormonal, creix menys que l’altra, amb la qual cosa es produeix una curvatura cap al focus lluminós Les arrels tenen fototropisme negatiu, puix que s’aparten de la llum i creixen sòl avall Les fulles i altres òrgans…

Estudià ciències naturals a Barcelona i a Madrid El 1907 es doctorà amb la tesi El microsterógrafo y su aplicación a la medida de los cristales microscópicos El 1911 fou nomenat catedràtic de cristallografia de la Universitat de Barcelona, càrrec que ocupà 42 anys i des del qual exercí una gran influència sobre els estudis de cristallografia a l’Estat espanyol Després d’una breu estada a Alemanya, on treballà amb el professor Goldschmidt, introduí als Països Catalans l’aplicació dels raigs X a l’estudi de l’estructura dels cristalls Fou secretari de la Junta de Ciències Naturals…