Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
James Dewey Watson
Biologia
Biòleg nord-americà.
Juntament amb FHCrick, publicà a la revista Nature , l’any 1953, un model de l’estructura molecular de l’ADN en doble hèlix que ha servit per a explicar tant la duplicació de la molècula de l’àcid desoxiribonucleic duplicació de l'ADN com la transmissió de la informació genètica És autor de The Molecular Biology of the Gene 1965 i The Double Helix 1968 Compartí amb MWilkins i FHCrick el premi Nobel de medicina de l’any 1962 De 1988 a 1992 dirigí el Projecte Genoma Humà
biologia molecular
Esquema i representació tridimensional de la molècula helicoidal de DNA, segons James D. Watson i Francis H.C. Crick, una de les descobertes cabdals en el camp de la biologia molecular (1, bases púriques i pirimídiques; 2, desoxiribosa; 3, fosfat)
© Fototeca.cat
Biologia
Branca de la biologia i de la bioquímica que té per objecte l’explicació dels fenòmens biològics per mitjà de l’estudi de les biomolècules portadores de la informació genètica de la cèl·lula.
Així, estudia l’estructura i la funció de les proteïnes com a suport material de les funcions biològiques l’estructura i la funció dels àcids nucleics amb relació a l’emmagatzematge, la utilització i la transmissió de la informació genètica genètica molecular les bases moleculars i els mecanismes de control i regulació dels processos biològics i l’evolució molecular Els primers treballs considerables dins d’aquesta disciplina són dels anys quaranta, quan OTAvery, CMacLeod i MMcCarthy van demostrar que l’agent que causa la transformació infecciosa d’una soca bacteriana és el DNA No obstant…
Francis Compton Crick
Biologia
Biòleg anglès.
Estudià l’estructura de l’àcid desoxiribonucleic per mitjà de la tècnica de difracció de raigs X Juntament amb JD Watson, elaborà una teoria sobre la mutació genètica basada en l’ordenació dels parells de bases específiques dins la cadena de l’ADN El 1961 descobrí que l’agrupament de les bases en triplets proporciona només 64 de les combinacions possibles entre els 20 aminoàcids fonamentals que formen la substància viva El 1962 compartí el premi Nobel de fisiologia i medicina amb MHF Wilkins i JD Watson per llurs descobriments sobre l’estructura molecular dels àcids…
Phillip Sharp
Biologia
Biòleg nord-americà.
Doctorat en química a la Universitat d’Illinois 1969, treballà amb JD Watson a Cold Spring Harbor de 1971 a 1974, que passà al Massachusetts Institute of Technology on, com a director del centre de recerca sobre el càncer 1985-91 i, des del 1991, cap del departament de biologia, dugué a terme investigacions sobre la divisió dels gens que el 1993 li valgueren la concessió del premi Nobel de medicina, que compartí amb R Roberts
Maurice Hugh Frederick Wilkins
Maurice Wilkins
© Fototeca.cat
Biologia
Física
Físic i biòleg britànic.
Investigà en el camp de la física atòmica separació dels isòtops de l’urani i, més tard, féu estudis sobre difracció de raigs X, els quals permeteren a Watson i Crick de proposar un model nuclear de l’àcid desoxiribonucleic 1953 El 1962 compartí amb aquests dos investigadors el premi Nobel de medicina, que els fou atorgat pels descobriments referents a l’estructura molecular dels àcids nucleics i llur significació per a la transferència d’informació en la matèria viva
Rosalind Elsie Franklin
Biologia
Biòloga molecular anglesa.
Cursà els estudis secundaris en una de les poques escoles de Londres que als anys trenta impartien física, química i biologia a noies En 1941 es graduà en ciències a Cambridge i després d’un any d’estudis de postgrau, l’any 1942 ingressà a l’Associació Britànica per a la Recerca del Carbó, on dugué a terme recerques sobre les microestructures del carbó i el grafit, sobre les quals feu la seva tesi doctoral 1945 En 1947-50 estudià tècniques de difracció de Raigs X al Laboratoire Central des Services Chimiques de L’État de París i el 1951 ingressà com a investigadora al laboratori…
herència
En una parella de cromosomes homòlegs, cada gen té dos al·lels, cadascun dels quals pot ser dominant o recessiu (els primer s'indiquen amb lletra majúscula i els segons, amb minúscules)
© fototeca.cat
Biologia
Fenomen de transmissió d’un conjunt de caràcters congènits que té en potència o en realitat un individu d’una determinada espècie.
Cada grup d’éssers vius presenta unes característiques molt estables, que són les definidores del grup i que transmet indefectiblement als seus descendents Dins una espècie determinada hi ha una variabilitat en els caràcters no específics susceptible de perpetuar-se en els descendents a través d’uns mecanismes de transmissió anomenats gens gen, genotip, fenotip Cal fer una distinció entre l’herència dels caràcters qualitatius color dels ulls, albinisme, tipus de cabell, etc i l’herència dels caràcters de variabilitat contínua, és a dir, aquells en què les diferents manifestacions d’un…
citologia
Biologia
Branca de la biologia que estudia l’estructura i la funció de la cèl·lula.
Els desenvolupaments en citologia El desenvolupament de la citologia ha estat íntimament lligat al procés de la teoria cellular i als avenços tècnics dels mitjans d’observació microscopi L’any 1625, F Cesi i Francesco Stelluti 1577 — ~1651 publicaren Apiarium , primera obra coneguda d’objectes examinats al microscopi Més tard, el 1665, l’anglès Robert Hooke 1635-1703 edità la seva Micrographia , on feu la primera descripció de les cèllules vegetals La cèllula rebé noms diversos utricle, vesícula, sàcul , fins que, des del començament del segle XIX, fou popularitzat el nom actual Albrech von…
genètica
Arbre genealògic d’un caràcter recessiu autosòmic. La malaltia hereditària considerada és una forma d’albinisme. Atès que només tenen la malaltia els homogizots, solament la presenten una quarta part dels infants que provenen de la unió de dos pares heterozigots
© fototeca.cat
Biologia
Branca de la biologia que estudia els fenòmens de l’herència i de la variació.
Aquest terme fou emprat per primera vegada per W Bateson l’any 1905, però les primeres experiències d’hibridació entre les plantes foren fetes per JG Koelreuter a Alemanya i PL de Maupertuis a França a la fi del segle XVIII CF Gaertner el 1837 i C Naudin el 1865 continuaren la investigació de la transmissió de caràcters hereditaris d’una generació a l’altra mitjançant l’encreuament de moltes espècies i varietats de plantes L’any 1866 Johann Gregor Mendel lleis de Mendel , mendelisme enuncià les lleis fonamentals de l’herència biològica, les quals no foren valorades pels seus contemporanis L…
biologia
Nivells d’integració de les principals branques bàsiques de la biologia
© Fototeca.cat
Biologia
Ciència que estudia els éssers vius i els processos vitals.
El mot fou introduït el 1802 simultàniament per Lamarck i per Ludolf Christian Treviranus Tots els éssers vius presenten unes característiques comunes, quant a la seva composició química i funcions bàsiques Estan constituïts per una o més unitats vitals que anomenem cèllules Les cèllules obeeixen les lleis de la química i de la física i requereixen energia, que obtenen bé de la llum del sol, bé de les molècules d’aliment Al mateix temps, totes les cèllules produeixen trifosfat d’adenosina ATP, molècula d’alta energia, necessària per a aquelles reaccions que en requereixen elevades dosis També…