Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Ginés Garcia Sánchez
Rugbi
Dirigent de rugbi.
Fou jugador del Barcelona Universitari Club durant la dècada de 1960 i directiu de l’entitat a la de 1990 Fundà l’Agrupació de Veterans de Barcelona, associació que presidí 1983-2002, i que representava els interessos del collectiu de veterans de tots els clubs de la ciutat
Rugbi Club Sant Andreu
Rugbi
Club de rugbi del barri de Sant Andreu de Barcelona.
Fundat el 1921, participà en la fundació de la Federació Catalana de Rugbi Fins el 1929 competí en la màxima categoria catalana i estatal Guanyà els Campionats d’Espanya i de Catalunya 1925 Juntament amb altres clubs locals, com l’Avenç de l’Esport, l’Andreuenc, l’Esport Ciclista Sant Andreu i l’Agrupació Atlètica Vida, el 1925 crearen la Unió Esportiva Sant Andreu
escola
Educació
Institució coŀlectiva, de caràcter públic o privat, on hom dóna instrucció.
Les escoles de primer i segon ensenyament poden ésser mixtes o no, segons que hi puguin o no cursar estudis alumnes d’ambdós sexes, i públiques, si depenen de l’estat o de l’ajuntament, o privades, quan depenen de persones o institucions particulars, laiques o religioses Als Països Catalans sota la legislació espanyola, la reforma educativa del 1990 dividí l’escola en infantil 0 a 6 anys i primària 6 a 12 anys La majoria d’escoles, però, escolaritzen la població a partir dels 3 anys i fins els 12 Els més petits van a les escoles bressol, que escolaritzen infants des dels primers…
associació de pares d’alumnes
Educació
Agrupació en què s’organitzen i són representats els pares d’alumnes d’un centre docent.
Les associacions de pares d’alumnes APA són, en general, el canal de representació dels pares en el consell escolar d’un centre La Constitució de l’any 1978 establí com a dret la intervenció dels pares en el control i la gestió dels centres docents sostinguts per l’administració amb fons públics Posteriorment, la Llei Orgànica del Dret a l’Educació regulà aquest dret Dels anys vuitanta ençà, les associacions de pares d’alumnes s’han significat per l’organització d’activitats educatives que complementen les estrictament escolars i per la contribució a la interrelació dels estaments diversos —…
grup flexible
Educació
Agrupació periòdica d’alumnes provinents d’aules diferents d’una mateixa escola, que mostren un nivell, un ritme o unes dificultats d’aprenentatge similars.
Els grups flexibles funcionen normalment un nombre d’hores determinat cada setmana i comporten, per tant, un tall en la dinàmica del grup-classe habitual, una redistribució momentània dels alumnes en aules diferents, la intervenció d’algun mestre de suport a més de la dels mestres-tutors de les aules implicades i, finalment, una reducció del nombre d’alumnes en els grups de treball Generalment, els grups flexibles responen a la intenció d’individualitzar el procés ensenyament-aprenentatge En realitat, els grups flexibles consisteixen en una fórmula de reducció i d’homogeneïtzació dels grups…
Francesc Flos i Calcat
Escriptura i paleografia
Educació
Literatura catalana
Teatre
Excursionisme
Pedagog, cal·lígraf, autor teatral i poeta.
Vida i obra Estudià magisteri a Girona i exercí de mestre al Masnou Fou callígraf de l’Ajuntament de Barcelona del 1887 al 1898, any que fundà el Collegi Sant Jordi , des d’on promogué un catalanisme renovador del món escolar Participà en la fundació de l’Agrupació després Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana 1899 i contribuí a la fundació d’altres noves escoles Participà en el Congrés Internacional de la Llengua Catalana 1906, on exposà un mètode pedagògic per a ensenyar la gramàtica catalana als infants Dirigí el Butlletí del Foment Pedagògic 1917-22 i collaborà en…
, ,
Manuel Ainaud i Sànchez

Manuel Ainaud i Sànchez
© Família Ainaud
Educació
Artista i pedagog.
Germà del violinista Enric Ainaud i pare dels historiadors Joan i Josep Maria Ainaud i de Lasarte Començà els seus estudis a l’Ateneu Obrer de Barcelona i aviat adquirí renom com a dibuixant Formà part del grup els Negres , dintre el postmodernisme Els temes dels seus dibuixos, fets al carbó, són escenes urbanes i populars, vistes sovint amb una certa intenció social aquests dibuixos són conservats al Museu d’Art Modern de Barcelona i a colleccions privades Conreà també l’escenografia L’any 1905 creà, amb alguns dels seus amics, l’ Agrupació artística , que organitzà diverses…
zona escolar rural
Educació
Institució escolar de caràcter públic formada per l’agrupació d’escoles i mestres i constituïda voluntàriament amb la finalitat d’oferir el servei d’ensenyament en condicions de major qualitat en zones de baixa demografia escolar.
Es crearen l’any 1988 com a alternativa a la concentració escolar per evitar deixar desatesos petits pobles amb poca població escolar S’hi uniren els centres més pròxims de l’entorn per a compartir serveis i especialitzacions docents En cada ZER hi ha un claustre de professorat conjunt i s’elegeixen uns únics òrgans de govern, amb la participació de tots els estaments implicats de totes les poblacions Cada ZER té un projecte educatiu i un projecte curricular únic per a tots els centres que la integren, així com un reglament de règim interior específic per a regular l’organització de la zona
Joan Triadú i Font
Joan Triadú i Font
© Fototeca.cat
Educació
Literatura
Escriptor, pedagog i activista cultural.
Vida Fill de pares obrers A setze anys obtingué el títol de professor de català, i el 1938 ocupà oficialment una plaça d’ensenyament primari a Granollers Ingressà a la Universitat de Barcelona 1939 i es llicència en llengües clàssiques l’any 1942 Durant el seu pas per la universitat començà l’activitat catalanista i antifranquista, orientada molt especialment vers la defensa de la llengua i la cultura catalanes, aleshores prohibides per la dictadura, causa en la qual s’uní a condeixebles, entre els quals hi havia Josep Palau i Fabre, Frederic-Pau Verrié i Josep Romeu El 1942 assistí a les…
,
rugbi

Partit entre el CN Barcelona (de blanc) i l’Universitari el 1966
Arxiu Sancha
Rugbi
Esport de pilota que, en la modalitat més popular i estesa, enfronta dos equips de quinze jugadors cadascun, sobre un terreny de joc de forma rectangular (de màxim 100 m × 70 m), amb l’objectiu d’aconseguir més punts que l’adversari.
Segons una definició que ha fet fortuna, cada equip hauria d’estar compost pels jugadors següents “Vuit de forts i actius, dos de lleugers i astuts, quatre d’alts i ràpids i un que és model de flegma i sang freda És la proporció ideal entre els homes” Es juga amb una pilota ovalada que té les dimensions següents una longitud de l’eix major entre 280-300 mm, un perímetre major entre 760-790 mm i un perímetre menor entre 580-620 mm El pes ha de ser d’uns 400-440 g, i la pressió, de 9,5-10 lliures per polzada quadrada o 0,67-0,70 kg per centímetre quadrat La pilota es trasllada de mà en mà entre…