Resultats de la cerca

L’escena principal representa un grup d’arquers

Homogènia i autònoma des del punt de vista sociopolític, la tribu és la unitat més extensa de població de què s’ocupa tradicionalment l’etnografia Una tribu és formada de grups més reduïts, com els clans, i es pot associar temporalment o permanentment amb altres tribus i formar una confederació amb finalitats militars o religioses, però no pas polítiques quasi mai no té un sistema centralitzat d’autoritat política o jurídica sobre la confederació En la definició de tribu els antropòlegs solen distingir dues realitats, dos dominis diferents, però lligats Quasi tots se'n serveixen per a…

Les taules demogràfiques més característiques són les de mortalitat, de natalitat, de fecunditat i d’estructura per edats

L’anàlisi d’aquest fenomen es fa segons diverses escales i criteris A escala mundial els criteris bàsics són dos l’ecològic i el socioeconòmic Segons el primer, se cerquen les correlacions entre la distribució de la població i les condicions ambientals representades bàsicament per la producció de la biosfera i els condicionants climàtics i topogràfics Amb aquests criteris s’expliquen en part les altes densitats humanes a les zones temperades de baixa altitud i els grans buits demogràfics de les zones polars, equatorial i dels deserts càlids i freds El criteri socioeconòmic es basa en les…

Una població és un subsistema dintre els ecosistemes, un complex nivell tròfic de consumidors pel fet de compondre's d’individus dotats d’un variable bagatge tecnicocultural amb el qual manipulen profundament l’ecosistema i els seus propis mecanismes de reproducció i supervivència Aquestes especificitats fan que les poblacions humanes gaudeixin d’unes propietats exclusives la ubiqüitat, el creixement sostingut i el metabolisme cultural Un cop una població té resolt l’abastament de matèria i energia, funciona demogràficament com un sistema autoalimentat anomenat demosistema Suposant que la…

Els seus orígens no són coneguts, però hom suposa que es desenvolupà a partir de l’art de plegar roba Al Japó, on és anomenat ōrigami , hom el divideix en dues categories figures utilitzades en festes rituals com els noshi o altres objectes decoratius que s’uneixen als donatius lliurats als temples i figures amb un valor purament decoratiu ocells, insectes, flors, etc Actualment el principal teòric sobre el paper plegat és Akira Yoshizawa A Europa, Friedrich Fröbel introduí les tècniques del plegatge de paper de color com una activitat a càrrec dels nens als jardins d’infància

Es diferencia de la lingüística estricta pel fet que no s’ocupa tant de l’estructura lingüística com de la mateixa llengua en si, del seu ús, el qual és una totalitat finita, complexa, diversa i canviant de relacions dinàmiques Lliga, així, l’estructura lingüística amb els seus marcs socioculturals, dels quals l’havia desglossada la lingüística estricta Com la totalitat sociocultural de què és part integrant, l’estructura lingüística és un sistema diferenciat en diverses direccions A més de la seva articulació “interna” en formes, consisteix, de fet, en varietats estructuralment diferents i…

Fenomen conegut en totes les civilitzacions, llurs límits són sovint difícils de precisar, sobretot en les cultures primitives, on el ritualisme i el secret marquen les diverses clases i funcions dins el clan sacerdots, guerrers, dones, etc Ben sovint és difícil de destriar-les d’algunes sectes Els primers testimonis històrics són en relació amb els cultes orientals, amb les religions de misteris de l’antic Egipte, de Grècia i de Roma misteri 1 i amb certes escoles filosòfiques, com el pitagorisme o el neoplatonisme El secret fou també característic del primitiu cristianisme, enfront del…