Resultats de la cerca

Fou una de les principals impulsores i primera secretària del Club Femení i d’Esports de Barcelona, primer club exclusivament femení de Catalunya fundat el 1928, així com impulsora del Lyceum Club de Barcelona, fundat el 1931 El 1937 emigrà a Colòmbia i tingué un paper destacat a promoure l’educació de les dones d’aquell país A títol pòstum la ciutat de Barcelona li dedicà els Jardins Enriqueta Sèculi

Ingressà al servei d’activitats esportives de la Direcció General de l’Esport 1985 Durant els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 participà en l’organització de les competicions d’hoquei sobre patins A partir del 1996, a l’Escola Catalana de l’Esport, es responsabilitzà de la formació continuada i organitzà jornades dels àmbits esportius de la gestió, de la medicina i la psicologia i de la documentació Ha estat membre de la Comissió d’Ètica i Valors a l’Esport Català grup EVEC 2000-06 Nomenada directora de l’Escola Catalana de l’Esport 2012 Des del 2008 collabora en la difusió i la implantació de…

Catedràtic del Departament de Teoria i Història de l’Educació de la Universitat de Barcelona, s’especialitzà en l’anàlisi dels conceptes, els discursos i les narratives pedagògiques i aprofundí en la història de l’educació física i de l’esport També s’ocupà de la contribució del Dr Emili Mira a la psicologia de l’esport i d’aspectes relacionats amb la pedagogia olímpica Dirigeix la revista Temps d’Educació i és autor de llibres relacionats amb la pedagogia i l’esport, com L’esport a Sants-Montjuïc 1994, Historia de la educación física y el deporte a través de los textos 1995 i Més enllà de l’…

Doctorat en Enginyeria Agrònoma i en Ciències Biològiques, en 1965 fou nomenat catedràtic de fisiología vegetal de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Agrònoms, on es dedicà a la docència i la investigació Arran de la reforma universitària de 1987, fou director del departament de biologia vegetal de la Universitat Politècnica de Madrid Entre les seves aportacions cal esmentar la creació d’un banc de germoplasma vegetal 1966, el primer del món a especialitzar-se en flora espontània, decisiu en la recuperació d’algunes espècies extingides com ara la crucífera Diplotaxis siettiana a partir de…

Cursà estudis de mestre i la llicenciatura en ciències de l’educació a la Universitat de Barcelona S’inicià com a mestre a les escoles Montessori de la Torrassa de l’Hospitalet de Llobregat 1960, unitària de Sant Feliu de Cabrera de Mar 1961-68, Sant Gregori de Barcelona 1969-75 i Sant Gregori de Sabadell 1975-77, ja amb la responsabilitat de dirigir l’equip de mestres d’una escola que esdevé escola catalana Simultàniament, participà activament en l’Any Fabra 1968, organitzà els primers cursos de català a Santa Coloma de Gramenet 1971-72 i a Sants 1972, en el càrrec de coordinador general i…

Estudià enginyeria tècnica química a l’Escola d’Enginyeria de Terrassa i fins el 1979 desenvolupà l’activitat professional en diverses empreses com a tècnic i cap de laboratori, alhora que feia estudis d’història de l’educació Durant el franquisme participà activament en la resistència cultural com a president d’entitats com el Centre Excursionista de Badalona i les Joventuts Musicals, i com un dels organitzadors de l’Any Fabra 1968 a Badalona El 1954 es casà amb Maria Teresa Giné i Orengo, fundadora de l’Escola Gitanjali de Badalona i pionera en la renovació pedagògica del país Considerat un…

Abandonà la congregació escolàpia S'apuntà a la lògia Avant, des d’on participà en campanyes anticlericals als diaris barcelonins La Tornada Anticlerical 1881 i l’anarquista El 1º de Maig També publicà a  El Eco de la Enseñanza Laica 1881-82, que, editat a Barcelona primer, es va imprimir després a Sabadell amb el títol,  Boletín de Enseñanza Laica en España Fou membre i president de la Directiva de la Unió Espanyola de la Liga Anticlerical de Librepensadores, i es relacionà amb el grup de lliurepensadors La Paz Mantingué alguns enfrontaments amb Ernesto Bark i altres…

Doctor en pedagogia i catedràtic de teoria i història de l’educació a la facultat de pedagogia de la Universitat de Barcelona És membre de la Societat Catalana de Pedagogia i del Consell Escolar de Catalunya, i president de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans IEC Ha publicat nombrosos treballs sobre història de l’educació i política educativa

Es graduà a l’escola normal d’Alacant i a l’Escuela de Estudios Superiores del Magisterio de Madrid on rebé la influència de la Institución Libre de Enseñanza Exercí el magisteri i fou inspector en cap de primera ensenyança d’Osca, Lleida i Barcelona 1931-39 Del 1933 al 1937 fou professor de pedagogia a la Universitat de Barcelona Creà, també a Barcelona, la Cooperativa Espanyola de les Tècniques Freinet, i cal considerar-lo com l’introductor i el difusor del moviment de L’École Moderne, molt coneguda a Catalunya El 1940 s’exilià a Cuba, on fou professor de filosofia de l’educació i didàctica…

Considerat com l’intellectual més important sorgit a la congregació dels mequitaristes L’obra poètica fou reunida en cinc volums amb el títol de Cants 1857-58 Els seus treballs d’investigació Records de la pàtria armènia 1869-70, L’Armènia pintoresca 1870, etc, foren traduïts a diversos idiomes, però es ressenten d’una manca de rigor crític