Resultats de la cerca

Habitualment, la comprensió de la lectura és una de les capacitats més considerades didàcticament dins de l’àrea de llengua, si bé és cert que no sempre amb els resultats que caldria esperar En general es fa servir també l’expressió comprensió de la lectura per a referir-se al conjunt d’activitats didàctiques que es proposen treballar aquesta mateixa capacitat La comprensió de la lectura no es pot deslligar del domini mecànic i, concretament, de la velocitat de lectura En el context d’un bon domini mecànic, es pot establir que una persona que adquireix una major…

S'estableix una divisió inicial en tres nivells —uari bàsic A, usuari independent B i usuari competent—cada un dels quals es divideix en uns altres dos, de manera que en resulten sis nivells en total Accés A1, Plataforma A2, Llindar B1, Avançat B2, Domini operatiu eficaç C1 i Mestratge C2

Aquest mètode, que s’ha desenvolupat a Catalunya a partir de la dècada dels vuitanta, es basa en l’ús de diverses tècniques per a incrementar la velocitat lectora i la comprensió, un cop assolit el domini mecànic de la lectura Consisteix en una sèrie d’exercicis per a augmentar l’agilitat i l’amplitud visual, mentre s’incideix en la comprensió mitjançant l’exercitació de la memòria i l’ampliació de la riquesa lèxica, que proporciona una lectura fluïda, sense esculls per a la interpretació

Les causes immediates de l’analfabetisme funcional són la deserció o el fracàs escolars, una escolarització insuficient o un entorn poc estimulant, que sovint comporta la manca de pràctica de la lectura i l’escriptura Factors associats són la pobresa i la discriminació, que mantenen amb l’analfabetisme una relació de retroalimentació Les persones que són analfabetes funcionals ho són per a les activitats més necessàries de la vida quotidiana La UNESCO considera funcionalment analfabeta la persona que no pot desenvolupar activitats necessàries per a seguir valent-se de la lectura, l’escriptura…

Desenvolupament general És regida per un rector, amb l’assistència d’una junta de govern o d’un organisme similar Les universitats medievals s’organitzaren com a comunitats de professors, anomenades universitas magistrorum París, o comunitats d’estudiants, denominades universitas scholarium Bolonya En les primeres els professors s’agrupaven en facultats i elegien les autoritats acadèmiques degans, a les quals corresponia el govern de la institució En les segones, els estudiants, repartits en nationes , segons llur procedència, formaven corporació o gremi i elegien llurs representants…