Resultats de la cerca

Fou creada pel decret Pro seminariis expedit pel concili de Trento en el cànon divuit de la sessió XXIII del 1563 per tal d’uniformar i d’estructurar l’ensenyament fins aleshores donat a les escoles catedralícies, a les universitats o collegis universitaris i en escoles posades sota l’autoritat del bisbe El decret manava l’erecció d’un seminari a cada diòcesi dit seminari tridentí o conciliar , però, amb tot, en algunes diòcesis no fou erigit fins a la fi del s XIX, per incúria o, sovint, a causa de l’oposició d’antics collegis, que es resistien a perdre llurs drets Els primers seminaris…

Els trets que defineixen el model de la institució són universitat urbana plans d’estudis innovadors estructura trimestral del curs alta dedicació docent del professorat treball amb grups reduïts possibilitat de cursar part dels estudis a l’estranger programes de pràctiques en empreses i institucions àmplia oferta en programes de doctorat i de postgrau incorporació de les noves tecnologies a la docència i a la recerca, i vocació internacional La UPF estructura els seus estudis en tres àmbits del coneixement, situats en tres campus diferents les ciències socials i humanes facultats d’Economia…

Situada a la ciutat de Palma Mallorca, té extensions universitàries a Menorca i a Eivissa Els antecedents remots de la Universitat de les Illes Balears es remunten als privilegis atorgats per Jaume II a la Universitat de Montpeller, epicentre científic del regne de Mallorca Aquest és l’origen de les diferents iniciatives per tal de crear una universitat de Mallorca L’any 1477, Beatriu de Pinós intentà revifar la tradició lullista fent un llegat per establir una càtedra lulliana El 1481 Agnès de Quint feu donació de rendes amb el mateix propòsit, i dos anys després Ferran II de Catalunya-Aragó…

Des del seminari collaborà al setmanari carlí Lo Mestre Titas 1897-1900, sovint amb el pseudònim de Valcarlos Publicà Catalunya i els carlins 1900 i Orígenes históricos del carlismo 1900 Distanciat gradualment del carlisme, estudià magisteri a l’escola normal, i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona Participà en el Congrés Universitari Català del 1903 amb una ponència sobre Organització de la Universitat Catalana , i en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana 1906 Es relacionà amb Enric Prat de la Riba i començà una campanya pedagògica a La Veu de…

Biografia  Entrà a l’Escola Pia a Moià el 29 de setembre de 1901 i hi professà el 19 d’agost de 1906 Cursà els estudis eclesiàstics a les cases centrals d’estudis d’Iratxe i de Terrassa Fou ordenat sacerdot el desembre del 1911 Exercí el magisteri de les primeres lletres a Moià 1911-14 i després a Igualada, Castellar del Vallès i Puigcerdà A Moià s’encarregà del naixent observatori meteorològic que havia iniciat el pare Josep M Jaume Adquirí un conjunt d’aparells, com baròmetre, termòmetre de mínimes, psicròmetre, evaporímetre i pluviòmetre Començà a anotar els núvols que hi…

Llicenciat en pedagogia a la Universitat de Barcelona, el 1969 es doctorà amb Fundamentación de una pedagogía de la no-violencia y la paz 1971, que reflecteix els seus anhels pacifistes en la línia de Gandhi Inspector d’ensenyament, amb alguna interrupció resideix des del 1963 a Andalusia, des d’on continuà els quaderns literaris Ponent , que inicià el 1956 a Palma El 1963 fundà l’obra de la Diada Escolar de la No-violència i la Pau DENIP, que ha tingut un ressò internacional Ha publicat nombrosos treballs sobre temes pedagògics relacionats amb la pau Orientaciones sobre la celebración del…

Mestre de professió, ha conreat el dibuix i la poesia visual, ultra la prosa i la poesia literàries, dins d’un estil innovador Ha publicat les narracions Tor Vabel 1979, premi La Selva del Camp de narrativa, Hava 1981, Autoplàstia del cargol tocat pel bolet 1988 i L’Arca de Noesi 1993, els reculls de poesia Fang tou 1976, Falsa alarma 1979 i Telediari 1980 i, dins el corrent de la poesia visual, Ten Variations , Quadrícula 1979, Ics 1982, premi Líopez Picó de poesia i  Teoria de les Ics 1991 Al final de la dècada del 1990 reconduí la seva obra cap a una figuració més realista, però sense…

Els seus objectius són la consecució d’una escola democràtica i l’expressió d’opinions i criteris sobre la política i la realitat educatives, juntament amb el foment de la llengua catalana, a través de la formació, la millora i l’actualització pedagògiques dels professionals de l’educació De la metodologia destaca el treball en equip i, de les activitats de l’associació, els cursos de formació continuada especialment les Escoles d’Estiu, la publicació i l’edició de materials per a la difusió de pràctiques i teories pedagògiques, l’assessorament i la collaboració amb organitzacions i…

El sentit de la responsabilitat, l’esperit de servei i el treball en equip en són els valors educatius més característics i hi té força importància la vida a l’aire lliure Els grups són formats per uns vint membres, organitzats en diferents equips i aplegats en agrupaments escoltes L’escoltisme s’organitza en etapes educatives segons l’edat unitats de 6 a 8 anys, i segons l’associació, la unitat és castors o follets de 9 a 11 anys la unitat és llops i daines o llobes de 12 a 14 anys la unitat és rangers i guies o raiers de 15 a 17 anys la unitat és pioners i caravelles o pioners i des…

Biografia A més de ser alumne del collegi escolapi moianès, entrà a l’Escola Pia el 17 de setembre de 1899 per fer el noviciat, que acabà amb la professió religiosa, pronunciada el 25 d’agost de 1901 Cursà els estudis eclesiàstics a Iratxe i a Terrassa Un cop acabats els estudis, el 1906 fou enviat al collegi de Calella i destinat a la classe de pàrvuls Durant l’estada a Calella fou ordenat sacerdot Aplicà a la seva classe els principis de l’escola activa amb l’ajuda i la complicitat del pare Joan Roig, el qual ja feia uns quants anys que ho havia fet també a pàrvuls Vetllades,…