Resultats de la cerca

 Es tracta del coneixement dels processos que tot individu utilitza per aprendre, recordar, resoldre problemes o realitzar una activitat No només és un coneixement, sinó també una capacitat de planificar les estratègies i habilitats d’estudi que li cal utilitzar en cada situació, aplicar-les, controlar el procés i avaluar-lo per confirmar-lo o bé procedir a la seva modificació És, doncs, l’anàlisi del propi funcionament intellectual El psicòleg nord-americà JH Flavell és considerat l’iniciador del primer estudi sobre processos metacognitius en els joves El terme es difongué a partir del 1975

Es tracta d’un concepte treballat pel pedagog alemany Johann Friedrich Herbart al segle XIX, que representa la plasticitat de tot ésser humà i afirma que tots tenim la possibilitat d’aprendre i ser educats Tothom pot rebre influències i, reaccionant-hi, construir el propi bagatge cultural i fins i tot la identitat personal pròpia Els límits de l’educabilitat són condicionats per l’herència biològica i per l’ambient social que envolta cada persona La posició equilibrada de l’optimisme pedagògic moderat com el de Herbart creu fermament en la possibilitat de perfeccionament de tot…

Estudià a la Universitat de Breslau Dirigí 1923-33 un jardí d’infància propi Amb motiu de la persecució nazi contra els jueus es traslladà als EUA, i durant el decenni dels anys quaranta fou cap d’investigació de l’escola Castle de preescolar i ensenyament primari de Nova York, on foren experimentats i utilitzats els materials i mètodes de Structural Reading i Structural Arithmetic És considerada especialista en reeducacions a les escoles dels estats de Pennsilvània i Nova York La seva obra ha estat bàsicament recopilada al llibre Children Discover Arithmetic Publicà, també, The Early Years…

La seva intervenció, que requereix actuació directa als centres, s’adreça als òrgans directius i de coordinació, al professorat, a l’alumnat i a les famílies, per tal de collaborar a oferir la resposta educativa més adequada, especialment per als alumnes amb disminucions o que presenten més dificultats en el procés d’aprenentatge La seva àrea d’acció, que abasta els centres docents de l’àmbit territorial propi del departament d’ensenyament de la Generalitat de Catalunya, acostuma a ésser comarcal o subcomarcal, però, en funció de les necessitats específiques de cada zona, pot tenir també un…

 A més dels codis deontològics propis dels collegis professionals, Catalunya té el document de Compromís ètic del professorat, acordat a Vic, el 28 de maig de 2011, per la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya Altres textos són el Codi Deontològic del Collegi de Pedagogs de Catalunya 2006, el dels educadors socials 2004 i el de la professió docent 2010 Els dos últims, aprovats per la totalitat dels collegis oficials estatals respectius El codi de la professió docent recull els compromisos i deures en relació amb l’alumnat, les famílies, la institució, els collegues, la…

Les causes immediates de l’analfabetisme funcional són la deserció o el fracàs escolars, una escolarització insuficient o un entorn poc estimulant, que sovint comporta la manca de pràctica de la lectura i l’escriptura Factors associats són la pobresa i la discriminació, que mantenen amb l’analfabetisme una relació de retroalimentació Les persones que són analfabetes funcionals ho són per a les activitats més necessàries de la vida quotidiana La UNESCO considera funcionalment analfabeta la persona que no pot desenvolupar activitats necessàries per a seguir valent-se de la lectura, l’escriptura…

Estigué molt vinculat al moviment de renovació pedagògic, que introduí al Principat els corrents de l’escola nova Inicià la seva formació a les escoles del districte segon de Barcelona adscrites a l’Escola Moderna de FFerrer i Guàrdia i a les del districte sisè, on més tard inicià la seva tasca pedagògica Amplià coneixements als Estudis Normals de la Mancomunitat 1917, on participà a les classes que feia Eugeni d’Ors Nomenat director de l’Escola del Mar el 1921, sota el patronatge de MAinaud, dedicà la seva activitat educativa a endegar una de les institucions pedagògiques models de Barcelona…

El mateix subjecte actua com a avaluador i avaluat La dificultat de mantenir una certa distància i d’ésser objectiu en aquesta estimació és compensada pel valor educatiu que té el reconeixement dels punts forts i febles de cadascú Els avantatges que comporta són l’aprenentatge de l’autocrítica i la major implicació dels estudiants en el seu procés de millora de l’aprenentatge És convenient que vagi acompanyada d’una avaluació externa complementària per tal d’ajudar a prendre una consciència més objectiva i aprendre a autoavaluar-se L’aprenentatge de l’autoavaluació és un objectiu educatiu…

En les relacions mestre-alumne, aquest pot ésser considerat com un subjecte més o menys passiu o com l’agent més o menys actiu de la pròpia formació, segons el tipus d’educació que hom li doni Per a la classificació d’alumnes en graus escolars hom té en compte diversos criteris l’edat cronològica, l’edat pedagògica segons els coneixements mesurats per proves objectives, l’edat psicològica segons el desenvolupament mental apreciat per tests i el grau d’adaptació social les concepcions més modernes de l’educació defensen que és millor no classificar els alumnes tot i tenir en compte aquestes…

Les escoles de primer i segon ensenyament poden ésser mixtes o no, segons que hi puguin o no cursar estudis alumnes d’ambdós sexes, i públiques, si depenen de l’estat o de l’ajuntament, o privades, quan depenen de persones o institucions particulars, laiques o religioses Als Països Catalans sota la legislació espanyola, la reforma educativa del 1990 dividí l’escola en infantil 0 a 6 anys i primària 6 a 12 anys La majoria d’escoles, però, escolaritzen la població a partir dels 3 anys i fins els 12 Els més petits van a les escoles bressol, que escolaritzen infants des dels primers mesos L’…