Resultats de la cerca

Director de l’escola normal de Saragossa i de la de Còrdova El 1850, en collaboració amb Carderera, escriví un Curso elemental de pedagogía i dirigí, entre d’altres, la Revista de Instrucción primaria 1849 La seva tasca pedagògica tingué una influència en la formació dels mestres i en el desenvolupament de la instrucció primària a l’Estat espanyol

Intervengué en el moviment feminista català de principi del s XX Collaborà en diverses revistes i institucions pedagògiques Dirigí el primer grup escolar femení de Barcelona, La Farigola, del patronat escolar de l’ajuntament Fou degana del Casal del Mestre durant la guerra treballà a la conselleria de cultura de la Generalitat S'exilià a Tolosa de Llenguadoc, on morí

El 1913 es dedicà a organitzar una escola privada, en la qual hi havia infants mutilats Bakule fundà amb ells una veritable escola activa, estructurada com una societat en petit i basada en el conreu de l’art i del treball com a mitjà de desenvolupament Presentà els seus treballs al congrés internacional de l’Educació Nova Heidelberg 1925

Doctor en filosofia i lletres 1910 Amplià estudis a París i a Berlín 1903 i 1905 Fou regidor de Barcelona 1905, i diverses vegades 1910, 1911 i 1913 diputat a les corts per Barcelona i altres circumscripcions de l’Estat espanyol El 1910 s’integrà a la Unió Federal Nacionalista Republicana, però dos anys després es passà al Partit Reformista de Melquíades Álvarez El 1912 traslladà la seva residència a Madrid S'oposà a la Dictadura de Primo de Rivera i se'n va anar a Mèxic on fou professor universitari el 1927 Més tard, marxà a Cuba i residí a l’ Havana, on exposà el seu ideari pedagògic Tornà…

Deixeble de Johann Friedrich Herbart, fundà un seminari de pedagogia a Leipzig 1861 Insistí en el concepte de “concentració”, segons el qual tot l’ensenyament és matèria de reflexió, i en el de “graus formals”, per mitjà dels quals hom pot fer un esquema de cada lliçó Les seves obres principals són Einleitung in die allgemeine Pädagogik ‘Introducció a la pedagogia general’, 1856 i Die Regierung der Kinder ‘La guia dels infants’, 1858

Collaborador de Hermann Lietz, fundà 1906 la comunitat lliure escolar de Wickersdorff, prop de Soolfeld Aquesta comunitat, mixta i lliure de tota influència familiar, confessional i estatal, era regida pels alumnes, que s’agrupaven voluntàriament entorn de llurs mestres i establien una relació educador-educand a tots nivells Entre les seves obres teòriques destaquen Schule und Jugendkultur ‘Escola i cultura juvenil’, 1913, Eros 1921, Weltanschauung ‘Cosmovisió’, 1941 i Abschied vom Christentum ‘Adeu al cristianisme’, 1963

Rector del gimnàs de la seva ciutat, fou un reformador de l’ensenyament i un dels pedagogs més coneguts del seu temps La seva obra, situada entre el barroc i els primers moments de la Illustració, és de caràcter didàctic es destaquen sobretot més de 50 drames per a teatre escolar, amb temes històrics, bíblics, etc, i quatre novelles de sàtira moral, adreçada a aconseguir una formació integral Conreà també la poesia lírica i la narració breu L’edició de les seves obres completes començà el 1971

Els alumnes estudiaven les lliçons amb els professors i després les ensenyaven als altres La implantació d’aquest sistema era molt econòmica, car estalviava professorat, i l’alumnat era atès amb més diligència Vers el 1840 els pares d’alguns monitors objectaren que aquests nois no tenien cap compensació pel treball que feien, i aleshores hom establí que els nois i les noies que volguessin, a partir de 13 anys, podien fer de monitors, però els professors tenien l’obligació d’ensenyar-los pedagogia i en cinc anys podien adquirir la formació de mestres Aquest mètode es desenvolupà sobretot a…

Bé que els mètodes mnemotècnics són molt diversos, en general hom pot dir que el millor és aquell que garanteix l’organització en un tot comprensible dels elements complexos que no es presenten estructurats