Resultats de la cerca

Deixeble de WDilthey, fou professor, successivament, a Leipzig 1912, Berlín 1920 i Tübingen des de l’any 1946 Investigà els diversos tipus humans home teòric, econòmic, estètic, social, religiós i de poder i creà una filosofia dels valors i una pedagogia com a ciència de l’esperit molt influïdes per l’idealisme alemany Entre les seves obres cal esmentar Lebensformen Geistwissenschaftlichen Psychologie und Ethik der Persönlichkeit ‘Formes de vida Psicologia de les ciències humanes i ètica de la personalitat’, 1914, Kultur und Erziehung ‘Cultura i educació’, 1919, Der geborene Erzieher ‘L’…

Vida i obra Mestre, treballà activament, durant la Segona República, en la introducció del català a les escoles valencianes i en la renovació pedagògica fou l’introductor del mètode Freinet al País Valencià Cosignant de les Normes ortogràfiques de Castelló 1931, collaborà en El Camí , País Valencià i diversos periòdics del Principat En la postguerra fou corresponsal de Destino i escriví en nombroses revistes catalanes d’Amèrica i de França President de la secció de literatura de Lo Rat-Penat, fou autor dels reculls poètics I el cel és blau 1933, Bestioles 1952 i…

Llicenciada en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1931, començà la seva tasca professional com a cofundadora de l’Institut Escola del Parc Després d’un any d’estada a la Residencia de Estudiantes de Madrid, tornà a Barcelona i s’incorporà a l’Institut Escola de Sarrià, on exercí fins a la fi de la guerra civil El març del 1939, juntament amb altres professors i pares d’alumnes del desaparegut Institut Escola, fundà l’escola Isabel de Villena, continuadora de la tasca pedagògica iniciada durant la Segona República i que fou pionera, a la postguerra, en…

Format a la Llotja de Barcelona —on el 1874 guanyà una medalla d’argent—, a l’Academia de San Fernando, de Madrid, i a París, on fou alumne de Bouguereau i admirador de Meissonier Fundà a Barcelona una acadèmia que polaritzava un dels dos bàndols —enfront de Ramon Martí i Alsina— en què es dividia l’ambient artístic català de l’època Foren deixebles seus Modest Urgell, Josep i Francesc Masriera, Simó Gómez, Manuel Amell i Vicenç de Genovart, entre altres Fou professor —del 1852 fins a la seva mort— de l’escola de Llotja Portà a terme una tenaç i rigorosa tasca educativa, molt discutida pel…

Vida i obra Es doctorà 1748 en dret a la Universitat Literària des Mallorca, d’on fou 1752-59 catedràtic de dret canònic El 1759 fou nomenat per l’Ajuntament de Palma cronista general del Regne de Mallorca Fou un dels fundadors de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País, a Palma Ingressà 1784 en l’Acadèmia de Nobles i Belles Arts de Sant Carles, de València Els seus coneixements sobre història de Mallorca motivaren que fos consultat amb freqüència per savis espanyols i estrangers Mantingué correspondència amb intellectuals com E Flórez, M Sarmiento, G Maians i d’Alambert Així…

Vida Durant la guerra civil publicà les revistes clandestines Avant  i Superació després Catalunya  Melilla, 1942, 7 núm, L’Ocell de Paper  Melilla, 1942-43, primera collecció literària de la postguerra en català 14 vol, i Per Catalunya  1945, del Front Nacional de Catalunya, partit del qual fou dirigent Secretari del Sindicat de Professionals Liberals de la CNT, el 1946 fou detingut per voler posar la senyera a Montjuïc, gest que li ocasionà quatre anys de presó Com a cineasta amateur començà el 1953 rodant, amb l’ajuda tècnica de Jordi Casamitjana, curts educatius i de cultura popular, la…

Fou cap de secretaria de Palestra i de les emissions de Ràdio Associació de Catalunya 1930-38 Professor de català, es dedicà al cinema en català i collaborà a Claris , La Publicitat , Catalunya Ràdio , etc En la postguerra es dedicà també a l’estudi del màrqueting i a la prospectiva, relacionat amb el Club de Roma, la Unesco, etc Fou soci fundador i conseller del Centre Català de Prospectiva Publicà Txecoslovàquia 1932 i Càmping 1934

Després d’estudiar a l’Institut Rousseau de Ginebra i de conèixer nombroses escoles noves europees, desenvolupà a Catalunya una important tasca, tant a nivell de divulgació dels nous corrents i experiències, com, i molt especialment, per la seva capacitat d’organització de centres escolars Pel que fa a la seva actuació com a mestra, cal assenyalar la direcció de l’Escola del Bosc de l’ajuntament de Barcelona 1914-30 i la del Grup Escolar Milà i Fontanals del Patronat Escolar 1930-39 féu cursos i conferències als estudis normals de la Mancomunitat i a les escoles d’estiu i a l’Institut de…

Clergue, fou rector a Solsona El 1431 intervingué en la transformació de l’escola lulliana palatina, creada per Joan I, en una institució autònoma dotada amb patrimoni i rendes pròpies, dita Escola Lulliana de Barcelona, de la qual fou el primer lector Ho féu possible el testament de la noble dama Joana Margarida Safont, pel qual deixava a l’escola els seus béns, entre els quals la seva casa, un hort i la seva biblioteca de manuscrits lullians

Debutà de molt jove i amb el temps esdevingué un dels intèrprets de Beethoven i de Schubert de més reputació Professor a la Berlín Hochschule 1925-33 i a Suïssa, fou el primer a enregistrar totes les sonates de Beethoven Compongué, entre d’altres, tres simfonies i quartets de corda d’estil atonal