Resultats de la cerca

Professor a Palerm, Pisa i Roma Ministre d’educació 1922-25, inicià 1923 la reforma escolar que porta el seu nom Idealista hegelià en el mateix sentit que Croce, la seva filosofia pren el nom d' actualisme L’acte pur, entès com un moviment que no depèn de res extern, és una manifestació de l’esperit i conté l’absolut A través de l’acte hom construeix l’experiència humana i fonamenta tota la realitat Es tracta d’una filosofia de l’acció, esdevinguda oficial del feixisme italià Entre la seva nombrosa producció cal esmentar La riforma della dialettica hegeliana 1913, Teoria generale dello…

Vida i obra Feu els estudis de magisteri a Girona i fou mestre d’escola, entre altres poblacions, a Sant Feliu de Guíxols i a Barcelona, i autor de manuals i mètodes escolars com El auxiliar del maestro catalán en la enseñanza de la lengua castellana  1869, deu edicions fins el 1925 Lectura bilingüe , 1900 Vocabulari català-castellà , 1910, i Estampa i ploma Mètode de lectura catalana , 1912 Publicà en La Renaixença , La Vanguardia  i La Veu de Catalunya nombrosos articles sobre aspectes polèmics de l’ensenyament a Catalunya Collaborà amb relats i poemes catalans a Lo Nunci , entre el 1878 i…

Autor de manuals de gramàtica com Resum d’ortografia catalana i vocabulari ortogràfic  1931 i  Els pronoms febles  1979, entre d’altres Destacà també com a poeta amb Poemes de vida senzilla  1977 i publicà poemes a la revista Proa  de Palamós Instrumentista de violí, escriví algunes sardanes

Collaborà amb Lietz en la construcció de la primera escola nova alemanya, que rebé el nom de Landerziehugsheim ‘llar d’educació en el camp’ L’any 1909 fundà l’escola d’Odenwald seguint els criteris del moviment de renovació pedagògica

Fou director de l’escola normal per a mestres a Leipzig 1900 La seva teoria pedagògica es fonamenta essencialment en el principi de l’autoactivitat de l’educand, i fou un dels fundadors de l’escola activa Escriví Die Schule im Dienste der werdenden Persönlichkeit ‘L’escola al servei de la personalitat en desenvolupament’, 1922

Morí assassinat a l’inici de la guerra civil Publicà 1903-32 diverses obres didàctiques i de problemàtica educativa

Catedràtic de llengua i literatura castellanes a l’institut de Girona i als instituts Milà i Fontanals i Joanot Martorell que dirigí, de Barcelona, i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona Publicà, a més de nombrosos llibres didàctics, Historia de la literatura española 1948 nombroses edicions i Introducción a la metodología del análisis estructural 1969

Catedràtic de pedagogia a Madrid 1944, fou director de l’Institut de Pedagogia San José de Calasanz i del seu òrgan, Revista Española de Pedagogía Introduí mètodes experimentals, i donà un nou accent a la dimensió espiritual Escriví Pedagogía de lucha ascética 1944, Formulario y tablas de estadística aplicada a la pedagogía 1944, Normas elementales de pedagogía empírica 1946, Principios de pedagogía sistemática 1960, La educación personalizada 1971, La educación en la España del siglo XX 1980, Principios de pedagogía sistemática 1981, Pedagogía visible y educación invisible 1987,…

Fill d’ Alexandre Galí  i germà de l’historiador Raimon Galí Fins els primers cursos de batxillerat, que cursà a Osca on la seva mare havia estat deportada, es formà a l’escola Blanquerna fundada pel seu pare, a partir del 1939 Instituto Menéndez y Pelayo, i posteriorment estudià clàssiques a la Universitat de Barcelona Dedicat professionalment a l’ensenyament i a la pedagogia, participà activament en l’ escoltisme  promogut per Antoni Batlle  1946-58 dirigí el Colegio-Internado La Molina 1951-55, a partir del qual fundà 1955 l’Escola Sant Gregori de Barcelona, una de les escoles que…

Fill de Bartomeu Galí i Claret i nebot de Pompeu Fabra Començà estudis d’arquitectura i passà per Llotja i per l’acadèmia Hoyos de Barcelona Molt amic des de jove del seu futur cunyat Joan Llongueras —la seva primera obra d’envergadura fou un gran retrat seu—, compartí amb ell un taller al qual s’afegí Manuel de Montoliu i, esporàdicament, Ricard Opisso En aquesta època fou influït pel Modernisme de Casas i Rusiñol, que l’encoratjaren però poc més tard acusà la influència d’Alexandre de Riquer, amb qui aprengué el gravat, i conreà un Modernisme més simbolista Fou soci del Cercle Artístic de…