Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
José de Anchieta
Educació
Cristianisme
Jesuïta missioner, civilitzador i pedagog.
D’origen basc per part de pare, el fet d’haver estudiat a la Universitat de Coïmbra l’orientà, una vegada ja jesuïta, cap al Brasil, on visqué des de l’any 1553 Arribà a dominar la llengua tupí, de la qual publicà la primera gramàtica Coïmbra, 1595 i un vocabulari Promogué la fixació del nucli de poblament que s’havia de convertir en la ciutat de São Paulo 1554 i assistí a la fundació de Rio de Janeiro 1565 En ocupar el càrrec de provincial dels jesuïtes estengué llur àrea d’acció 1577-87 Deixà escrites diverses peces teatrals escolars en tupí, llatí i portuguès com l' Auto de…
Arnold Gesell
Educació
Psicologia
Psicòleg i pedagog nord-americà.
Professor a Yale, es dedicà de primer a l’estudi dels infants deficients, però més tard centrà el seu estudi en el desenvolupament dels infants normals Entre les seves obres, cal destacar la trilogia Infant and Child in the Culture of Today ‘Els nens en l’educació d’avui’, 1943, The Child from Five to Ten ‘Els nens des de cinc anys fins a deu’, 1946 i Youth, the Years from Ten to Sixteen ‘Joventut, des de deu anys fins a setze’, 1956
Marc Fabi Quintilià
Educació
Literatura
Retòrica
Escriptor i mestre de retòrica llatí.
Educat des de jove a Roma amb els mestres Palemon i Domici Afer, tornà a Hispània durant el període 60-68, com a mestre de retòrica Novament a Roma, i protegit per Galba i Vespasià, rebé un sou oficial com a mestre de retòrica també Domicià li confià l’educació dels seus nebots 90 Ensenyà durant vint anys i escriví un parell de llibrets de retòrica, un De causis corruptae eloquentiae ‘Motius de la corrupció de l’eloqüència’ i la defensa de Nevi Arpinià, obres perdudes avui Cap a l’any 92 començà la seva gran obra De Institutione Oratoria , en 12 llibres, que és un tractat de…
Ramon Fuster i Rabés
Educació
Mestre, pedagog i activista catalanista.
Llicenciat en magisteri a Barcelona, estudià també filosofia i lletres Es dedicà a l’ensenyament i fou professor a l’escola Virtèlia, on impartí llengua catalana, i editorialista de la revista cristiana Forja , el butlletí de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat de la qual formava part Virtèlia, on publicà articles favorables al concili II del Vaticà Collaborador de Qüestions de Vida Cristiana , fou un dels fundadors de Quaderns d’Orientació Familiar Cofundador de CC , participà en les protestes per l’ afer Galinsoga L’any 1965 fundà Tagore conjuntament amb Maria Rosa Fàbregas,…
Vicenç Aloy i Bardella

Vicenç Aloy i Bardella
© Escola Pia
Meteorologia
Educació
Cristianisme
Religiós escolapi, meteoròleg.
Biografia Entrà a l’Escola Pia a Moià el 29 de setembre de 1901 i hi professà el 19 d’agost de 1906 Cursà els estudis eclesiàstics a les cases centrals d’estudis d’Iratxe i de Terrassa Fou ordenat sacerdot el desembre del 1911 Exercí el magisteri de les primeres lletres a Moià 1911-14 i després a Igualada, Castellar del Vallès i Puigcerdà A Moià s’encarregà del naixent observatori meteorològic que havia iniciat el pare Josep M Jaume Adquirí un conjunt d’aparells, com baròmetre, termòmetre de mínimes, psicròmetre, evaporímetre i pluviòmetre Començà a anotar els núvols que hi havia i el grau…
Joaquim Arenas i Sampera
Educació
Pedagog.
Cursà estudis de mestre i la llicenciatura en ciències de l’educació a la Universitat de Barcelona S’inicià com a mestre a les escoles Montessori de la Torrassa de l’Hospitalet de Llobregat 1960, unitària de Sant Feliu de Cabrera de Mar 1961-68, Sant Gregori de Barcelona 1969-75 i Sant Gregori de Sabadell 1975-77, ja amb la responsabilitat de dirigir l’equip de mestres d’una escola que esdevé escola catalana Simultàniament, participà activament en l’Any Fabra 1968, organitzà els primers cursos de català a Santa Coloma de Gramenet 1971-72 i a Sants 1972, en el càrrec de coordinador general i…
Baldiri Reixac i Carbó

Portada del llibre Instruccions per l’ensenyança de minyons, de Baldiri Reixac i Carbó
© Biblioteca de Catalunya
Educació
Pedagog.
Vida i obra Fou prevere i rector de Sant Martí d’Ollers 1730-81, on redactà un Llibre de diferents notes del que ha passat en aquesta rectoria , avui no localitzat El 1749 publicà les Instruccions per l’ensenyança de minyons , primera manifestació a Catalunya de les repercussions dels nous sistemes pedagògics de Port Royal Seguí el Traité des études de Charles Rollin 1724, però adaptat, gràcies a la seva experiència personal, a la mentalitat dels nens de les escoles de primàries de Catalunya Conseqüent amb el mètode que defensava que l’educació havia de començar en la llengua…
,
Jordi Monés i Pujol-Busquets
Educació
Historiografia catalana
Historiador de l’educació.
Estudià enginyeria tècnica química a l’Escola d’Enginyeria de Terrassa i fins el 1979 desenvolupà l’activitat professional en diverses empreses com a tècnic i cap de laboratori, alhora que feia estudis d’història de l’educació Durant el franquisme participà activament en la resistència cultural com a president d’entitats com el Centre Excursionista de Badalona i les Joventuts Musicals, i com un dels organitzadors de l’Any Fabra 1968 a Badalona El 1954 es casà amb Maria Teresa Giné i Orengo, fundadora de l’Escola Gitanjali de Badalona i pionera en la renovació pedagògica del país Considerat un…
,
Emili Teixidor i Viladecàs

Emili Teixidor i Viladecàs
© Universitat de Vic
Educació
Literatura catalana
Escriptor i pedagog.
Condeixeble del poeta Miquel Martí i Pol , amb el qual l’uní una amistat que perdurà durant tota la vida, de jove formà amb ell i altres companys un grup literari Estudià dret, magisteri, filosofia i lletres i periodisme, i després de llicenciar-se en magisteri, exercí de mestre uns quants anys a la comarca d’Osona A la darreria de la dècada dels anys cinquanta es traslladà a Barcelona, on cofundà i dirigí 1958-75 l’escola Patmos, notable pels seus mètodes renovadors en contrast amb la tònica general de l’ensenyament franquista Alhora, collaborà en publicacions periòdiques i a la premsa…
,
educació
Educació
Acció i efecte d’educar, d’ensenyar i instruir els infants, i també els adults, per tal d’aconseguir el desenvolupament integral de llur personalitat.
Com a realitat social, l’educació és el mitjà pel qual la comunitat transmet a les noves generacions uns coneixements determinats o una cultura, tot preparant-les per a rebre altres coneixements i assimilar tècniques noves En realitat, els principis i la pràctica educatius mai no responen tant als principis del “conjunt” de la societat com a les normes d’una classe o d’un grup social dominant que reïx a presentar la seva visió del món i els seus interessos com a propis de la collectivitat Medis i mitjans educadors són la família, les institucions recreatives, els mass-media i,…