Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
dibuix lineal
Disseny i arts gràfiques
Educació
Sistema de representació de plans, de seccions, alçats, plantes, esquemes, etc, generalment a escala, emprat correntment en arquitectura, construcció i en la indústria (dibuix industrial).
És efectuat mitjançant el regle i el compàs, i hom l’anomena així per oposició al dibuix artístic
dibuix industrial
Educació
Tecnologia
Sistema de representació emprat en la indústria per a representar ginys mecànics, instal·lacions, processos, etc.
L’objecte és representat sobre el paper per mitjà de vistes de planta i de diversos alçats eventualment hom empra la perspectiva El dibuix és esquematitzat, i hom hi inclou, per simplificar-lo, símbols gràfics, acotacions i detalls ampliats, gairebé sempre seguint normes de dibuix DIN, ISO, UNE, etc Hom treballa generalment, a escales de relacions més properes a la unitat que en els plans topogràfics 12, 14, 21, etc Efectuar un dibuix tècnic suposa una fase prèvia de croquis a mà alçada, amb llapis i sobre paper bast, i una posterior realització en net, sobre paper vegetal i en tinta En…
dibuix artístic
Art
Educació
Sistema de representació plàstica basat en la còpia d’obres d’art o en la reproducció en perspectiva i ombrejat d’objectes o conjunts reals.
acadèmia
Educació
Institució, especialment de caràcter privat, dedicada a l’ensenyament a nivell mitjà de caràcter tècnic i pràctic, sense conferir títols oficials.
Arran de la publicació del Tractate of Education , de Milton 1644, els puritans anglesos fundaren institucions d’ensenyament mitjà anomenades acadèmies de tipus més popular que les grammar schools anglicanes amb les quals acabarien per refondre's, destinades a l’educació de llurs correligionaris Aquestes institucions passaren a Nova Anglaterra i després a tots els EUA, on, un cop fundat per Benjamin Franklin el College and Academy of Pennsylvania 1749-51, es difongueren notablement Aquestes acadèmies, de caràcter privat, públic o semipúblic, ofereixen un ensenyament molt variat que comprèn…
expressió
Educació
Facultat de manifestar el pensament i l’estat psíquic.
L’expressió, en tant que mitjà de comunicació, contribueix a mantenir la cohesió social La mímica, la paraula, l’escriptura i el dibuix tenen per missió de transmetre una informació a altri i, com a formes d’expressió, posseeixen un caire convencional que varia segons les cultures
Jaume Folc i Costa
Escultura
Educació
Escultor i pedagog.
Aprengué dibuix amb FTremulles i escultura amb Carles Grau El 1771 ingressà a l’escola de San Fernando de Madrid, i estigué a Roma del 1773 al 1780, que fou nomenat director de l’Escuela de Nobles Artes de Granada En la seu d’aquesta diòcesi obrà el sepulcre de l’arquebisbe Moscoso El 1805 passà a ocupar el mateix càrrec a l’escola barcelonina, i cessà en renunciar a jurar l’adhesió a les autoritats napoleòniques Se n'anà a Mallorca, on, entre altres obres, influïdes de neoclassicisme, efectuà treballs a l’església de la cartoixa de Valldemossa En tornar Ferran VII fou reposat en…
mètode Agazzi
Educació
Mètode pedagògic per a pàrvuls, creat per les germanes Agazzi, mestres italianes.
És basat en l’activitat, la llibertat i la responsabilitat de l’infant, i en el treball i en l’observació dels elements del seu medi natural Parteix de les activitats diàries de l’infant rentar-se, vestir-se, menjar, jugar, etc Es preocupa poc de la lectura i de l’escriptura, i orienta l’infant cap a la coneixença del major nombre d’objectes que són utilitzats normalment, alhora que desenvolupa el llenguatge per mitjà de nombroses converses sobre aquests objectes l’ordre és molt important el nen ha d’endreçar les joguines després de jugar els infants practiquen la rítmica, la música i el cant…
Ramon Comaplà i Casamitjana
Ramon Comaplà i Casamitjana
© Escola Pia
Educació
Religiós escolapi, matemàtic i pedagog.
Biografia Alumne de l’Escola Pia d’Olot, entrà en aquest orde a Sabadell el 2 de febrer de 1865 i hi professà el 17 de gener de 1867 Cursà la carrera eclesiàstica a Moià i es llicencià a la Universitat de Barcelona en ciències exactes Fou professor de matemàtiques al juniorat de Moià 1876-79 i, després de passar pels collegis d’Igualada i de Sant Antoni de Barcelona, el 1879 fou enviat a Lleó, a la casa central d’estudis de San Marcos, on ensenyà matemàtiques i pedagogia als joves escolapis que es formaven en aquella casa A Lleó compongué un manual de pedagogia en el qual dóna molta…
centre d’interès
Educació
A l’educació infantil i primària, cadascun dels nuclis integradors del programa segons el mètode actiu del pedagog belga Ovide Decroly.
El centre d’interès té com a condició prèvia la globalització que, segons aquest autor, és la base de la transmissió del coneixement i del desenvolupament infantil, el qual no se separa per matèries, assignatures o lliçons, sinó que ho fa per centres d’interès que interrelacionen disciplines diverses Hom parteix de l’estudi de les necessitats o interessos infantils i de l’estudi del medi natural o social En cada tema es procura arribar al màxim desenvolupament i per això la durada de cada centre d’interès és àmplia i variable, pot anar des de dos dies fins a quatre mesos Hom en distingeix…
Antoni Ribalta i Tisans
Educació
Cristianisme
Religiós escolapi.
Alumne de l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona, féu els dos anys de noviciat a Moià, on professà el 14 de setembre de 1879 Cursà els estudis eclesiàstics al juniorat de San Marcos de Lleó Començà el magisteri a Balaguer a la primària Ensenyà a Tàrrega 1885-1886 i a Olot 1888-1893, on féu classes de llatí i de dibuix A Sant Antoni de Barcelona fou l’encarregat dels alumnes externs grans El 1897 fou enviat a Panamà com a rector de la casa i collegi Colombino de Santiago de Veraguas per intentar salvar aquella recent fundació No ho aconseguí, entre d’altres motius, pel canvi de…