Resultats de la cerca

Schoeteri i de MClementi Fou el fundador de l’escola moderna de piano Celebrà concerts a quatre mans amb FLiszt Escriví concerts i sonates per a piano Els seus estudis didàctics encara són vigents

Ideà un mètode d’ensenyament, actualment encara emprat, que partia de l’associació de l’objecte i de l’acció amb la paraula, i prescindia de la gramàtica Contribuí a transformar l’ensenyament de les llengües vives

Als Països Catalans aquest principi fou objecte d’estudi de l’Assemblea del 1925 de la Federació de Mestres de Llevant, i, encara que sense efectivitat pràctica, fou inclòs a l’Estatut de Catalunya article 11 i li foren dedicades les ponències d’estudi de l’escola d’estiu del 1934 Hom no intentà pràcticament aquesta unificació amb caràcter general fins a la creació del CENU

Estudià magisteri a l’Escola Normal de Mestres de Castelló i a l’Escola Normal de Mestres de València Fou mestra a Morella 1914-16, Castelló, Lagunaseca Conca, la Joncosa del Montmell Baix Penedès, entre el 1932 i el 1955 —encara que el març del 1940 fou depurada com a mestra, però gràcies a alguns testimonis pogué continuar al càrrec—, i, finalment, a Almassora Plana Alta, on es retirà el 1962 L’escola pública del Montmell porta el seu nom

Decebut de la formació rebuda a Llotja, s’inspirà directament en la natura, actitud que inculcà després als seus deixebles Retratista i autor d’escenes religioses, on encara sobreviu l’esperit dels natzarens, rebutjà dues vegades una càtedra a Llotja i preferí de crear, el 1868, una acadèmia particular enfrontada amb l’art oficial més en l’actitud que no pas en l’estètica Del seu mestratge, que omplí més de trenta anys de la vida artística del país, se’n beneficiaren Romà Ribera, Ricard Canals, Josep M Sert, Adrià Gual, Marià Pidelaserra, Xavier Nogués, etc

Estudia les condicions sota les quals l’aprenentatge humà pot ser optimitzat al màxim Després de l’anomenada “dècada del cervell” 1990-2000 i de l’Any Internacional de la Neurologia 2012, l’aprenentatge ja no es planteja sense la utilització dels coneixements aportats per la neurobiologia Se sap que s’aprèn amb tot el cervell i que en aquest procés es modifiquen els circuits neuronals Gerhard Preiss, catedràtic de didàctica de la Universitat de Friburg, el 1988 proposà la introducció d’aquesta disciplina, que agrupa els coneixements de la pedagogia, la didàctica i les neurociències Si bé a la…

Les causes immediates de l’analfabetisme funcional són la deserció o el fracàs escolars, una escolarització insuficient o un entorn poc estimulant, que sovint comporta la manca de pràctica de la lectura i l’escriptura Factors associats són la pobresa i la discriminació, que mantenen amb l’analfabetisme una relació de retroalimentació Les persones que són analfabetes funcionals ho són per a les activitats més necessàries de la vida quotidiana La UNESCO considera funcionalment analfabeta la persona que no pot desenvolupar activitats necessàries per a seguir valent-se de la lectura, l’escriptura…

Vida i obra Doctorat en lletres a Roma 1935, exercí activament la docència del 1937 al 1975 Contribuí activament al retrobament entre Catalunya i l’Alguer premiat a pràcticament tots els Jocs Florals de la Llengua Catalana des del 1959, s’especialitzà en estudis de cultura popular i conreà la història de l’Alguer i la poesia fou professor de gramàtica catalana a la facultat de Sàsser Publicà Alghero e la Catalogna 1962, Pervivència de la llengua catalana oficial a l’Alguer 1964, Sardegna 1964, Sardegna nostra 1970, Poesia d’Alguer 1970, Guida di Alghero 1971, i edità la Gramàtica…

Dependent dels capítols de les catedrals, l’escola de cant de Tarragona és documentada ja el 1197, la de Barcelona el 1281 i la de València el 1351, encara que segurament totes elles existien abans Regida pel caput scholae , anomenat més tard cabiscol, aquest delegà aviat les funcions a un mestre de cant supeditat a ell en tot allò que feia referència al culte Hom coneix la importància de l’escola de cant de Barcelona ja el 1344 pels llibres i el mobiliari que posseïa El 1400 el bisbe de Barcelona donà llicència a un mestre de música perquè pogués ensenyar el cant pla a la ciutat El 1402 l’…