Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
màster
Educació
Estudi de segon cicle que d’acord amb la Declaració de Bolonya tindrà una extensió mínima de 60 crèdits i màxima de 120.
Els màsters estaran dedicats a la formació avançada, de caràcter especialitzat o multidisciplinar, adreçada a una especialització acadèmica o professional, o bé a promoure la iniciació en tasques investigadores Podran incorporar especialitats de la programació dels seus ensenyaments que es corresponguin amb el seu àmbit científic, humanístic, tecnològic o professional
postgrau
Educació
Segon nivell de l’ensenyament universitari segons la Declaració de Bolonya i el nou marc d’ensenyament superior a la Unió Europea.
Té com a finalitat l’especialització de l’estudiant en la seva formació acadèmica, professional o investigadora, i s’articula en programes integrats pels ensenyaments que condueixen a l’obtenció dels títols de màster o doctor Per accedir als estudis de postgrau, serà necessari posseir el títol de grau o algun altre declarat equivalent
metge intern resident
Educació
Formació pràctica complementària dels llicenciats en medicina introduïda a l’Estat espanyol el 1978 per tal de formar metges especialistes.
Dura quatre anys i és imprescindible per a presentar-se a diverses oposicions de la sanitat pública Per a accedir al MIR cal fer un examen L’any 1995, les protestes dels estudiants de medicina davant l’entrada en vigor d’una directiva europea que els obligava a dos anys d’especialització per a accedir a la sanitat pública, motivà la decisió del govern de donar dues oportunitats als llicenciats per a superar l’examen del MIR
cicle universitari
Educació
Fase en la qual s’estructura la càrrega lectiva d’un ensenyament universitari.
Els ensenyaments universitaris poden ser de 1r cicle, de 1r i 2n cicles, de 2n cicle i de 3r cicle Els estudis de 1r cicle són estudis terminals i la seva superació dóna dret a l’obtenció del títol de diplomat, mestre, arquitecte tècnic o enginyer tècnic i permet l’accés directe a estudis de 2n cicle, en acabar els quals hom obté el títol de llicenciat, enginyer o arquitecte La superació dels estudis de 1r i 2n cicles dóna dret a l’obtenció del títol de llicenciat, arquitecte o enginyer Els estudis de 3r cicle poden ser homologats, i n'hi ha de diversos tipus programes de doctorat, màsters,…
Miquel Meler i Muntané
Educació
Eclesiàstic i pedagog, especialitzat en pedagogia terapèutica.
Estudià al Seminari de Barcelona i a la Universitat Pontifícia de Salamanca Ordenat de sacerdot el 1946, posteriorment realitzà els estudis pedagògics a la Universitat de Barcelona, es diplomà a l’Escola Professional de Psicologia i obtingué l’especialització de professor de pedagogia terapèutica, que impartí a la mateixa Universitat des del 1967 fins a la jubilació Director del Seminari de Múrcia, també fou vicerector del de Tarragona A Barcelona, dirigí l’Escola Vilajoana i collaborà amb diverses institucions, com l’Institut de Pedagogia Terapèutica de Jeroni de Moragas, la…
facultat
Educació
Conjunt de departaments i de seccions que formen una unitat d’ensenyament superior, integrat amb altres dins una universitat o una escola superior.
La història de les facultats, que s’identifica amb la de l'ensenyament, comença amb el sorgiment de les universitats, a la darreria de l’edat mitjana Originàriament aquestes incloïen dues facultats la facultat d’arts , que abastava l’estudi d’humanitats i de filosofia, i la facultat de teologia , amb el corresponent ensenyament teològic Al costat d’elles, anomenades sovint facultats majors , hi havia també facultats menors , els estudis de les quals o bé eren previs als d’aquelles o bé no podien assolir els títols superiors de llicenciatura i de doctorat o magister Amb el progrés modern de…
ensenyament tècnic i professional
Educació
Ensenyament impartit a les escoles tècniques dependents de les universitats (escoles d’arquitectura, d’enginyeria, etc.).
Els precedents d’aquests centres d’ensenyament vénen ja del segle XVIII, amb l’expansió industrial occidental Actualment les escoles tècniques solen ésser agrupades, i constitueixen les universitats politècniques Als Països Catalans, fins al segle XVIII, l’ensenyament tècnic i professional anà a càrrec dels gremis i collegis professionals, tot i que a Barcelona és conegut el projecte de fundació, el 1646, d’un Hospital del Sant Esperit dedicat a l’ensenyament de les arts mecàniques Però la preocupació pel foment de l’agricultura, de la indústria i del comerç a la segona meitat del segle XVIII…
universitat
Educació
Institució docent integrada per diferents centres, anomenats facultats o col·legis, segons els països, on són impartits els estudis superiors de les diverses branques del saber i són atorgats els títols corresponents.
Desenvolupament general És regida per un rector, amb l’assistència d’una junta de govern o d’un organisme similar Les universitats medievals s’organitzaren com a comunitats de professors, anomenades universitas magistrorum París, o comunitats d’estudiants, denominades universitas scholarium Bolonya En les primeres els professors s’agrupaven en facultats i elegien les autoritats acadèmiques degans, a les quals corresponia el govern de la institució En les segones, els estudiants, repartits en nationes , segons llur procedència, formaven corporació o gremi i elegien llurs representants…
Ensenyament 2009
Educació
El 2009 es va incrementar notablement la demanda de places per a la formació d’adults © Red Iberoamericana de Escuelas Judiciales El nombre de naixements ha crescut ininterrompudament els últims anys i la quantitat d'alumnes dels nivells no universitaris no ha parat de créixer El 2009 es va assolir la xifra més alta dels últims disset anys 1204040 matriculats, 23528 més que el curs anterior Per primera vegada en molts anys, el nombre total d'alumnes estrangers no universitaris es va estabilitzar en uns 152000 --al final dels anys noranta n'hi havia uns 20000-- S'havia passat del 2% al…