Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
cicle formatiu
Educació
Estructura organitzativa pròpia de la formació professional específica.
Hi ha dos nivells de cicles formatius de grau mitjà i de grau superior Tots dos tenen una estructura organitzativa de tipus modular i una durada variable segons les característiques pròpies de cadascun En total, pot oscillar entre 1 300 i 2 000 hores, les quals abasten un o dos cursos acadèmics i inclouen també les pràctiques professionals en centres de treball Cadascun dels dos cicles té els seus requisits d’accés i dóna pas als títols de tècnic i de tècnic superior respectivament Els cicles formatius s’imparteixen als centres d’educació secundària, però no a tots els centres es…
cicle universitari
Educació
Fase en la qual s’estructura la càrrega lectiva d’un ensenyament universitari.
Els ensenyaments universitaris poden ser de 1r cicle, de 1r i 2n cicles, de 2n cicle i de 3r cicle Els estudis de 1r cicle són estudis terminals i la seva superació dóna dret a l’obtenció del títol de diplomat, mestre, arquitecte tècnic o enginyer tècnic i permet l’accés directe a estudis de 2n cicle, en acabar els quals hom obté el títol de llicenciat, enginyer o arquitecte La superació dels estudis de 1r i 2n cicles dóna dret a l’obtenció del títol de llicenciat, arquitecte o enginyer Els estudis de 3r cicle poden ser homologats, i n'hi ha de diversos tipus programes de doctorat, màsters,…
consell escolar
Educació
Nom de diversos organismes de participació i assessorament en la programació de l’ensenyament no universitari.
Són estructurats en nivells territorials i en funció de l’estructura administrativa educativa
sector d’inspecció d’ensenyament
Educació
Unitat territorial a la qual es confereix una estructura administrativa, amb delegació de funcions menors de caràcter organitzatiu.
Fou creada l’any 1990 i el seu àmbit pot ser una ciutat, una comarca o una part d’aquestes En cada sector actuen diversos inspectors Ha substituït les anteriors zones d’inspecció, a càrrec d’un sol funcionari d’aquest cos
estimulació primerenca
Educació
Mètode educatiu que pretén potenciar la xarxa neurològica dels infants des de la primera infància a través d’estímuls sensorials, de forma lúdica i afectiva.
Es basa en les investigacions en neuropsicologia que demostren que el període de màxim desenvolupament del cervell humà és entre els 0 i els 6 anys i que les experiències primerenques poden tenir un gran impacte en el desenvolupament i capacitat del sistema nerviós, l’estructura cerebral i les connexions neurològiques
competències bàsiques
Educació
En el marc escolar, competències que ha d’adquirir l’alumnat durant l’escolaritat obligatòria que li permetin inserir-se perfectament en la vida escolar i social.
Inclouen les competències necessàries per a l’adquisició dels continguts acadèmics corresponents a les diferents matèries i àrees del coneixement, les que permeten la normal i positiva relació social, tant dins la institució escolar com fora d’aquest marc, i les que preparen per a l’accés al món laboral El departament d’ensenyament, en la publicació Identificació de les competències bàsiques en l’ensenyament obligatori 2000, les estructura en cinc àmbits matemàtic, social, tecnicocientífic, lingüístic i laboral
organitzador previ
Educació
Recurs didàctic que té com a funció establir una relació entre els coneixements previs d’un alumne i els nous coneixements que se li volen fer adquirir.
Els organitzadors previs constitueixen un dels elements integrants de la teoria de l’aprenentatge de David Ausubel aprenentatge significatiu Aquests organitzadors han de servir per a assentar els nous coneixements en l’estructura cognoscitiva d’un alumne, és a dir, per a construir aprenentatges significatius La funció principal d’un organitzador previ és, doncs, la de fer de pont cognoscitiu i salvar la distància existent entre allò que l’alumne ja sap i allò que hauria de saber per a aprendre significativament uns nous coneixements
mapa de conceptes
Educació
Recurs didàctic consistent en la representació esquemàtica de termes referits a conceptes, entre els quals s’estableixen relacions significatives a través d’uns enunciats.
Els mapes de conceptes són la representació d’una estructura que explica la interconnexió i interdependència dels conceptes més importants d’una unitat temàtica Els mapes de conceptes es configuren jeràrquicament a la part superior se situen els conceptes més generals i més inclusius, i en uns nivells descendents progressius els conceptes cada cop més específics i menys inclusius Els mapes de conceptes són un recurs originat per la teoria de l’aprenentatge del psicòleg nord-americà David Ausubel, desenvolupada posteriorment pel també nord-americà Joseph Novak
llibre de text
Educació
Llibre que conté les explicacions sobre una assignatura.
És usat pels escolars i els universitaris per a estudiar l’assignatura En els seus orígens, els llibre de text tenia un caràcter enciclopèdic i recollia tots els coneixements del pla d’estudis corresponent Associat gairebé sempre a mètodes d’ensenyament tradicionals que primaven la transmissió memorística, molt sovint ha estat l’eina didàctica preponderant si no exclusiva A l’Estat espanyol, la reforma educativa del 1990 qüestionà la funció tradicional del llibre de text dins el nou marc teòric educatiu, i intentà convertir-la en una eina didàctica de suport informatiu i didàctic que, a més,…
Les habilitats d’un bon lector
Educació
Què sap fer un bon lector Llegir és una activitat complexa, demana moltes habilitats, des de reconèixer tots els signes gràfics les lletres, els signes de puntuació, etc fins a diferenciar les idees principals de les secundàries Un bon lector és aquella persona que té un bon domini de totes i cada una d’aquestes habilitats i sap posar-les al servei de la comprensió total del text Aquí tens la llista d’aquestes habilitats Coneixement del codi Domini mecànic Identificació de l’estructura del text Coneixement del vocabulari Diferenciació entre idees principals i secundàries Analitzem una per una…