Què sap fer un bon lector?
Llegir és una activitat complexa, demana moltes habilitats, des de reconèixer tots els signes gràfics (les lletres, els signes de puntuació, etc.) fins a diferenciar les idees principals de les secundàries.
Un bon lector és aquella persona que té un bon domini de totes i cada una d’aquestes habilitats i sap posar-les al servei de la comprensió total del text.
Aquí tens la llista d’aquestes habilitats:
- Coneixement del codi.
- Domini mecànic.
- Identificació de l’estructura del text.
- Coneixement del vocabulari.
- Diferenciació entre idees principals i secundàries.
Analitzem una per una aquestes habilitats i coneixements que un bon lector necessita controlar.
El coneixement del codi
Totes les llengües escrites se serveixen d’un codi. Aquest codi pot estar fet de figures, ideogrames, lletres, etc.
La llengua catalana s’escriu amb l’abecedari llatí igual que el castellà, l’anglès i moltes altres llengües europees.
A més de reconèixer les lletres, cal ser capaç d’associar- les amb el so corresponent i tenir clar que un mateix so es pot representar amb més d’una grafia o que una grafia pot representar sons diferents segons la posició. Per exemple:
El so de la essa sorda pot ser representat:
- Per la s a principi de paraula (sabata), a final de paraula (marquès) o darrere d’una consonant (pensar).
- Per la doble essa, ss, entre vocals (cassola).
- Per la ç trencada davant les vocals a, o i u (llençol) o a final de paraula (feliç).
- Per la c davant les vocals e o i (ciment). La lletra c sona diferent en els casos següents:
- Davant la e i la i (cirera).
- Davant la a, la o o la u (copa).
Però, qui decideix quan s’escriu d’una manera o d’una altra?
Doncs l’origen de cada paraula, la tradició i l’evolució de cada llengua, i la forma definitiva que decideixen donar-li les autoritats acadèmiques.
Conèixer el codi vol dir també:
- Reconèixer els accents gràfics i saber com llegir-los. No és el mateix un ós que un os. En català hi ha accents greus i accents aguts (à, è, é, í, ò, ó, ú).
- Reconèixer els signes de puntuació i saber com llegir-los. Identificar les pauses que ens indiquen, distingir els aclariments que s’intercalen en el text, donar l’entonació adequada, etc.
- Usar el coneixement ortogràfic per a donar sentit a cada paraula, com, per exemple, havia (forma verbal del verb haver que sempre trobarem acompanyada d’un altre verb, havia sortit, havia estudiat), per diferenciar-lo d’àvia (mare del pare).
- Identificar l’escriptura en cursiva i en negreta i aprendre a conèixer quines informacions específiques ens donen les paraules o expressions escrites amb cada una d’elles.
- Identificar els ideogrames i logos que tant sovint ens trobem a tot arreu.
I si vols participar en un xat, hauràs de reconèixer les emoticones amb què marquem l’expressivitat del que diem.
El domini mecànic
Per a tenir un bon domini mecànic, cal controlar el comportament corporal i el comportament ocular. És a dir, la posició del cos i el moviment dels ulls.
El moment d’aprenentatge de la lectura és especialment important perquè és aquí on poden adquirir- se vicis que destorben la lectura i que després s’arrossegaran al llarg de tota l’escolaritat –o de tota la vida– si no s’hi posa remei.
Quins són aquests vicis?
Vocalització.Moure els llavis mentre es llegeix en veu baixa.
Regressió. Tornar enrere sovint a rellegir.
Camp visual reduït. Moure el cap per anar fixant la vista gairebé a cada paraula.
Moviments corporals. Resseguir el text amb el llapis o amb el dit. Moure el cap o el cos.
Hi ha activitats i entrenaments que permeten corregir aquests defectes i, d’aquesta manera, millorar la capacitat i la velocitat lectores i, com a conseqüència, l’eficàcia lectora en general.
La identificació de l’estructura del text
Hem comentat en pàgines anteriors que no és el mateix llegir un conte que una notícia del diari, una carta, el prospecte d’un medicament o un poema. Cada un d’aquests textos té una funció i una estructura diferents.
De ben segur ja saps moltes coses sobre l’estructura dels textos i si no, comprova-ho amb aquestes preguntes:
- En quin o quins dels textos citats abans és important la presència de la data?
- En quins textos solen aparèixer subtítols?
- Quins textos no llegim mai sencers, sinó que hi anem a buscar una informació concreta?
- Quins textos llegim des del començament fins al final?
- Quins textos es podrien reconèixer per la forma sense haver de llegir-los?
Sempre que llegeixis un text, procura fer-te aquestes preguntes:
- He llegit un text com aquest alguna altra vegada?
- Puc recordar quines parts tenia? Què hi havia?
- Quina funció té aquest text? Per a què serveix? Per a entretenir? Per a informar? Per a expressar els sentiments?
- Qui l’escriu?
- A qui s’adreça?
Tots els textos tenen un esquelet intern, una estructura que els identifica. De la mateixa manera que un zoòleg pot reconèixer l’esquelet d’un animal, saber si hi falta algun os i explicar quina funció té cada un dels ossos, hem de poder reconèixer cada un dels textos que llegim, identificar- ne les parts i saber quina funció té cada una.
El coneixement del vocabulari
Una llengua és formada per milers de paraules. No les coneixem ni les fem servir pas totes. Hi ha paraules que segurament no utilitzarem mai, o ben poques vegades. A mesura que creixem i a mesura que llegim, el nostre vocabulari augmenta, però tot i així quan llegim alguna cosa per primera vegada és molt normal que trobem paraules que no coneixem.
Què pots fer davant d’una paraula desconeguda?
Quan arribem en aquest punt, cal fer ús del diccionari; ara bé, el diccionari no és l’única manera d’esbrinar significats. Un bon lector usa, a més, estratègies com ara:
- Esbrinar el significat d’una paraula pel context: de vegades només cal llegir una mica més perquè el mateix text ens doni la significació. Cal saber mantenir el sentit del que havíem llegit una mica més fins a trobar la clau del mot que teníem pendent.
- Esbrinar el significat amb el coneixement de prefixos i sufixos. Si coneixem, per exemple, el significat de la paraula submarí i sabem quina és la significació del prefix sub, ja sabem què vol dir subterrani, subestimar, subvalorar…
- Si sabem què vol dir la paraula braç podem reconèixer tota la família: braçada, braçal, abraçar, braçalet etc., i encara que no puguem precisar-ne el sentit, podem establir relació amb el mot braç i acostar-nos al significat.
La capacitat de relacionar les coses i el sentit comú són instruments molt útils per a la comprensió del que llegim i del món en general.
La diferenciació entre idees principals i secundàries
Que difícil que resulta fer un resum! I per què és tan difícil?
Per poder fer el resum d’un text és impresindible haver-lo entès del tot i reconèixer-hi què és important i què és secundari.
Per a poder reconèixer les idees principals del text ens cal saber quin objectiu té, què ens vol comunicar l’autor, què s’ha proposat en escriure’l i resseguir el text amb aquesta intenció.
En llegir-lo comprovarem que l’autor, per ajudarnos a comprendre la seva idea, ens ha posat exemples, anècdotes, dades, etc. Res d’això no és principal.
Si estàs habituat a anotar idees abans d’escriure, a ordenar-les i a fer-te un guió, et serà més fàcil identificar les idees bàsiques d’un text, encara que estiguin vestides amb exemples i altres formes.
La distinció entre idees principals i secundàries no s’aconsegueix amb facilitat. Demana una primera lectura per a entendre el sentit general del text i tantes com facin falta per entendre’l paràgraf a paràgraf. Si el text està ben escrit –no tots ho estan– s’ha de poder identificar la intenció de cada paràgraf.
Per exemple:
- Paràgraf inicial per presentar el tema de què tractarà.
- Desenvolupament d’una primera idea.
- Exemple o anècdota per a il·lustrar-la.
- Desenvolupament d’una segona idea.
- Exemple o anècdota per a il·lustrar-la.
- Paràgraf final com a conclusió.
Identificar les idees principals d’un text no s’aconsegueix el primer dia. És una tasca que demana constància, paciència i esforç. No és una tasca senzilla.