Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
alumnat d’incorporació tardana
Educació
Alumnat procedent d’altres països que s’incorpora a les escoles de Catalunya amb desconeixement de les dues llengües oficials.
Aquest alumnat, que es pot incorporar en qualsevol moment del curs, ha de ser objecte d’una atenció especial per part dels centres per a facilitar-li la integració en la vida escolar i la participació en les activitats educatives ordinàries Els centres on es produeix aquesta incorporació tardana d’alumnes han de tenir un pla d'acollida específic per a aquest alumnat
pla d’acollida
Educació
Pla que han d’elaborar els centres docents per a acollir l’alumnat que arriba a les escoles de Catalunya procedent d’altres països amb desconeixement de les dues llengües oficials.
Segons el pla, el centre ha de programar les actuacions i estratègies necessàries per a facilitar la integració escolar d’aquest alumnat i hi ha d’incloure un suport individualitzat —o en petit grup si coincideixen més d’un alumne de característiques i necessitats anàlogues— per a accelerar l’aprenentatge del català i possibilitar, així, la seva participació en les activitats educatives ordinàries
portafolis europeu de llengües
Educació
Document personal reconegut arreu de la Unió Europea, que recull informació sobre els aprenentatges i les competències lingüístiques.
Consta de tres parts un passaport de llengües, que descriu les qualificacions sobre competències lingüístiques de manera clara i homologada una biografia lingüística, que descriu les experiències lingüístiques, i un dossier amb treballs personals que demostrin les capacitats i competències lingüístiques Els objectius del portafolis són promoure l’aprenentatge de llengües i el plurilingüisme, facilitar la mobilitat dels europeus i afavorir l’entesa i la tolerància
adaptació curricular
Educació
Concreció del projecte curricular ajustada a les característiques, els ritmes d’aprenentatge i la singularitat de cada alumne.
Té per objectiu facilitar l’aplicació dels principis d’integració i individualització propis de l’atenció a l’alumnat amb necessitats educatives especials que preveu la LOGSE L’aplicació del currículum establert pel govern de la Generalitat de Catalunya permet una obertura i flexibilitat, en funció de les característiques i singularitats de cada centre docent, que fan possibles aquestes adaptacions per a adequar el currículum a les necessitats de l’alumnat Les adaptacions curriculars són adoptades pel centre i tenen un caràcter personalitzat, però no impliquen cap mena de…
model didàctic
Educació
Representació abstracta, generalment simplificada, del procés d’ensenyament-aprenentatge, que relaciona els elements bàsics de la realitat i es basa en una teoria fonamentada.
Cada model didàctic posa l’èmfasi en un o altre element i dóna les seves pròpies explicacions causals segons la teoria de la qual parteix Els models serveixen en aquest camp per a explicar el procés d’ensenyament-aprenentatge, facilitar-ne l’anàlisi, mostrar les funcions de cada element i guiar l’acció Per això es pot dir que un model didàctic és una mediació entre la teoria i la pràctica Joyce i Well proposen diversos models d’aprenentatge que es poden considerar models didàctics models conductistes, personals, de processament de la informació i socials Altres models didàctics…
ludoteca
Educació
Local on hi ha joguines per tal que l’infant pugui jugar amb la que més li abelleixi, i se’n pugui endur en règim de préstec, i on l’infant pot comptar amb l’ajut d’un animador especialitzat en jocs.
Les ludoteques poden ésser institucions independents o estar al servei d’esplais, escoles, biblioteques, centres cívics, centres d’animació o altres institucions socioculturals Són institucions recreativoculturals especialment pensades per tal de desenvolupar la personalitat del nen, principalment per mitjà del joc i la joguina Per això possibiliten el joc infantil amb l’oferiment tant dels elements materials necessaris —joguines i espais de joc, tancats i oberts— com de les orientacions, ajudes i companyia que necessitin per a jugar Els principals objectius dins d’un marc de desenvolupament…
Joan Benejam i Vives
Educació
Comunicació
Literatura catalana
Pedagog, periodista i escriptor.
Vida i obra Figura de referència dins la pedagogia espanyola del darrer terç del segle XIX, la seva obra periodística i literària participava de l’ideari regeneracionista i de la voluntat educadora presents a tota la seva extensa producció Estudià magisteri a Barcelona fou mestre a Blanes 1866-68 i a Ciutadella 1869-1912 Propugnà l’ensenyament pràctic i actiu i fou el primer a organitzar a Menorca l’ensenyament graduat És autor de nombrosos llibres escolars, participà en el Congrés de Pedagogia de Barcelona 1888 i publicà les revistes La Alegría de la Escuela , Alma de Maestro i…
,
beca
Educació
Pensió gratuïta atorgada a un estudiant per fons públics o privats a fi de facilitar-li totalment o parcialment el pagament dels estudis o la manutenció.
Generalment és concedida com a fons d’estudis becaris a estudiants ben dotats que manquen de recursos econòmics, com a préstec, el qual s’ha de reintegrar durant la vida professional, com a contribucions provinents de diverses empreses o organitzacions o com a subsidis per als estudiants postgraduats per a investigació La política de concessió de beques depèn de la consideració inicial de llur utilitat aconseguir que el màxim d’alumnes puguin fer uns estudis, convertint-los en gratuïts, combinar l’estudi i el treball, considerar tot estudi com a treball remunerat, etc
Baldiri Reixac i Carbó

Portada del llibre Instruccions per l’ensenyança de minyons, de Baldiri Reixac i Carbó
© Biblioteca de Catalunya
Educació
Pedagog.
Vida i obra Fou prevere i rector de Sant Martí d’Ollers 1730-81, on redactà un Llibre de diferents notes del que ha passat en aquesta rectoria , avui no localitzat El 1749 publicà les Instruccions per l’ensenyança de minyons , primera manifestació a Catalunya de les repercussions dels nous sistemes pedagògics de Port Royal Seguí el Traité des études de Charles Rollin 1724, però adaptat, gràcies a la seva experiència personal, a la mentalitat dels nens de les escoles de primàries de Catalunya Conseqüent amb el mètode que defensava que l’educació havia de començar en la llengua…
,
crèdit de reforç
Educació
Crèdit encaminat a facilitar l’assoliment de les competències bàsiques de l’ensenyament obligatori dins l’organització de crèdits variables de l’etapa d’educació secundària obligatòria.
Els objectius s’assoleixen mitjançant diferents estratègies metodològiques que complementin i diversifiquin les activitats dels crèdits comuns de l’àrea corresponent En la programació d’aquest tipus de crèdits, els centres han de donar prioritat als de les àrees de matemàtiques i de llengua catalana i castellana, pel caràcter instrumental que aquestes tenen