Resultats de la cerca

 La formació ocupacional, de caràcter teoricopràctic, s’adreça tant als treballadors en atur com als ocupats, amb l’objectiu de promoure la seva qualificació professional i poder accedir a un lloc de treball També pretén fomentar una millora en la competitivitat de les empreses mitjançant la formació dels seus recursos humans En l’organització de cursos, es prioritzen aquelles àrees que tenen un major valor afegit, com són les noves tecnologies, el disseny, els serveis a l’empresa, les energies alternatives i la gestió respectuosa amb el medi ambient, entre altres El Servei d’Ocupació de…

Hom sol referir-se més específicament amb l'expressió "formació professional" a les titulacions no universitàries de tipus tècnic que es cursen en itineraris d’etapes i durada variables La formació professional ensenyament inclou, ultra les qüestions tècniques, les socials, econòmiques, empresarials i sindicals A l’Estat espanyol, durant el franquisme la llei d’educació del 1970 programà la formació professional, consistent només en les especialitats d’ electricitat, mecànica i administració, com l’alternativa tècnica al batxillerat El fracàs d’aquest…

Per a la formació dels mestres hom utilitza les escoles universitàries del professorat d’educació general bàsica A l’Estat espanyol, cada universitat disposa, a més, d’un Institut de Ciències de l’Educació ICE

L’administració educativa catalana inicià el 1984 l’impuls de plans de formació i perfeccionament del professorat, aplicats directament per la mateixa administració o mitjançant els instituts de ciències de l’educació ICE Des de l’àmbit social, els collegis professionals, les associacions de mestres i les organitzacions sindicals planifiquen i executen també activitats de perfeccionament per als ensenyants, moltes de les quals són reconegudes per l’administració i compten, sovint, amb el suport de l’erari públic

Actualment és coneguda a l’Estat espanyol amb el nom d’escola universitària de formació del professorat d’EGB

La Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació de la Generalitat de Catalunya reconeix des del preàmbul la necessitat d’estimular la continuïtat dels estudiants en l’etapa d’educació postobligatòria i d’adequar-se als requeriments de la societat del coneixement Aquesta mateixa llei contempla com a postobligatoris els ensenyaments secundaris següents batxillerat, formació professional específica de grau mitjà i altres ensenyaments de règim especial d’idiomes, d’arts plàstiques i disseny i ensenyaments esportius L’educació postobligatòria superior comprèn…

Consisteix generalment en l'alfabetització i l’ensenyament de rudiments tècnics Hom designa també així els estudis i les activitats voluntàries fetes pels adults generalment de les classes populars, a fi de desenvolupar totes llurs capacitats, poder assumir responsabilitats individuals i socials igualment, el treball de formació permanent, l’extensió cultural, i el reciclatge Després del treball d’alfabetització massiva fet als països per on s’estengué la Reforma protestant, hi hagué a França, a partir del 1705, els intents de Jean-Baptiste de la Salle i madame de la Chétardie L’informe que…