Resultats de la cerca

 Es tracta del coneixement dels processos que tot individu utilitza per aprendre, recordar, resoldre problemes o realitzar una activitat No només és un coneixement, sinó també una capacitat de planificar les estratègies i habilitats d’estudi que li cal utilitzar en cada situació, aplicar-les, controlar el procés i avaluar-lo per confirmar-lo o bé procedir a la seva modificació És, doncs, l’anàlisi del propi funcionament intellectual El psicòleg nord-americà JH Flavell és considerat l’iniciador del primer estudi sobre processos metacognitius en els joves El terme es difongué a partir del 1975

Generalment és concedida com a fons d’estudis becaris a estudiants ben dotats que manquen de recursos econòmics, com a préstec, el qual s’ha de reintegrar durant la vida professional, com a contribucions provinents de diverses empreses o organitzacions o com a subsidis per als estudiants postgraduats per a investigació La política de concessió de beques depèn de la consideració inicial de llur utilitat aconseguir que el màxim d’alumnes puguin fer uns estudis, convertint-los en gratuïts, combinar l’estudi i el treball, considerar tot estudi com a treball remunerat, etc

Els organitzadors previs constitueixen un dels elements integrants de la teoria de l’aprenentatge de David Ausubel aprenentatge significatiu Aquests organitzadors han de servir per a assentar els nous coneixements en l’estructura cognoscitiva d’un alumne, és a dir, per a construir aprenentatges significatius La funció principal d’un organitzador previ és, doncs, la de fer de pont cognoscitiu i salvar la distància existent entre allò que l’alumne ja sap i allò que hauria de saber per a aprendre significativament uns nous coneixements

Inclouen les competències necessàries per a l’adquisició dels continguts acadèmics corresponents a les diferents matèries i àrees del coneixement, les que permeten la normal i positiva relació social, tant dins la institució escolar com fora d’aquest marc, i les que preparen per a l’accés al món laboral El departament d’ensenyament, en la publicació Identificació de les competències bàsiques en l’ensenyament obligatori 2000, les estructura en cinc àmbits matemàtic, social, tecnicocientífic, lingüístic i laboral

Jueu convers, era doctor en arts i teologia Ensenyà gramàtica a Llucmajor 1504-05, i, malgrat la seva condició, des del 1508 regí una escola de gramàtica, retòrica i oratòria a Palma, però sense sou oficial, fins que l’any 1534 el consell li assignà un sou anual Comentà la popular gramàtica de Joan Pastrana Thesaurum pauperum 1533 i la dedicà a Nicolau de Montanyans Deixeble seu fou el llatinista Baltasar Salvà, el qual li dedicà una epístola llarga i erudita

Estudià magisteri a Barcelona i obrí una escola a Palma amb el seu marit, Francesc Civera Restà vídua el 1869, i el 1870 el bisbe Salvà li encarregà la reorganització del Collegi de la Puresa, fundat el 1809 pel bisbe Nadal El 1872 la diputació provincial li confià l’organització en el mateix collegi de l’escola normal, femenina, de mestres de Balears, que funcionà amb eficàcia, fins que, el 1912, fou suprimida per Santiago Alba Estengué l’Institut de la Puresa pel País Valencià, per influència del futur cardenal Enric Reig

Llicenciat en dret, economia i filologia catalana, ha estat professor de català, entre altres, a l’ Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona 1977-88, i a la Divisió dels Centres Universitaris del Camp de Tarragona de l’assignatura de Literatura catalana medieval III Membre de la Junta Permanent de Català i jurat dels premis Baldiri Reixac, ha pronunciat nombroses conferències i ha participat en nombrosos colloquis arreu dels Països Catalans sobre història de la llengua Collaborador de Joan Solà , el 1998 publicà amb ell Història de la lingüística catalana 1775-1900 ,…

Generalment és subvencionada pels organismes oficials i públics els quals, juntament amb les escoles, poden donar-li un sentit cívic i educatiu Hom celebrà per primera vegada la festa a Nebraska EUA el1872

El nom d’estudi general coexistí durant la baixa edat mitjana amb el d'universitat, que tendí a prevaler-li i finalment a anullar-lo a partir de la segona meitat del s XVI