Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Cèlia Artiga i Esplugas
Educació
Mestra d’ensenyament primari.
Estudià a l’Escola Normal de la Generalitat, a la segona promoció del pla professional Treballà durant 42 anys a l’escola pública, excellint en la seva tasca com a mestra parvulista Amb Montserrat Correig, Àngels Ollé i altres mestres, promogué, a Reus, una de les primeres escoles d’estiu d’àmbit territorial Ho feu des de la Secció de Pedagogia del Centre de Lectura Dirigí grups de treball i organitzà trobades de mestres Durant 10 anys, cada mes reunia grups de mestres per a crear i construir material didàctic Participà en cursos de formació permanent i escoles d’estiu fins i tot…
mètode Kumon
Educació
Mètode d’aprenentatge individualitzat de matemàtiques i de llengua basat en el desenvolupament de l’autoestima i l’hàbit d’estudi a partir de la capacitat que adquireix l’aprenent mitjançant la resolució diària d’exercicis adequats al seu nivell.
Creat el 1954, al Japó, pel professor de matemàtiques Toru Kumon, inicialment per a la formació d’alumnes amb dificultats, es basa en un treball extraescolar amb molts exercicis de repetició que parteix d’un material graduat i autoinstructiu que persegueix millorar l’organització, l’autodisciplina i la confiança en un mateix, així com desenvolupar tot el potencial de l’alumne També s’utilitza per formar alumnes autodidactes, capaços de seguir aprenent per ells mateixos
mètode Montessori
Educació
Sistema pedagògic, lligat al moviment de l’escola nova, iniciat per Maria Montessori en les seves case dei bambini (1907).
Dedicat especialment a l’etapa de formació preescolar, pretén d’evidenciar i de potenciar totes les aptituds biològiques de l’infant Aplicat per primera vegada als Països Catalans a l’escola Montessori de la Casa de la Maternitat de la diputació provincial de Barcelona 1913, fou àmpliament difós pels pedagogs renovadors, en especial per Joan Palau i Vera El 1915 aplicaven aquest mètode 13 escoles a Catalunya El seu material didàctic continua essent utilitzat en nombroses escoles
classe
Educació
Unitat de sessió d’ensenyament.
La concepció de la classe ha anat evolucionant lligada a les etapes històriques de la pedagogia De fet, n'hi ha dues concepcions molt diferenciades una de clàssica, corresponent a uns mètodes educatius i a una pràctica escolar dictats per la tradició presència de càtedra, reglaments, uniformes, immobilisme i manuals escolars escolàstics, i una altra de més moderna, que tingué com a un dels precursors Friedrich Fröbel Aquest i el moviment pedagògic de començament del s XX influïren en un canvi radical de concepció de la classe treball actiu —amb tallers, material i mobiliari…
Maria Montessori

Maria Montessori
© Fototeca.cat
Educació
Pedagoga italiana.
Inicià les seves experiències a la clínica psiquiàtrica de la Universitat de Roma, a partir de les quals elaborà el mètode que porta el seu nom 1907 mètode Montessori , que té per objecte de fomentar l’expressivitat i iniciativa dels infants mitjançant la utilització de material didàctic nou, bé que hom ha criticat el seu idealisme i l’accent excessiu que posa en l’individu A partir del primer congrés montessorià Roma, 1931 i dels contactes de Maria Montessori amb l’estranger Barcelona, 1934, el mètode fou àmpliament adoptat El treball és recollit en les obres Il metodo della…
Hermenegildo Giner de los Ríos

Hermenegildo Giner de los Ríos
© Fototeca.cat
Art
Educació
Professor i polític andalús.
Germà de Francisco Giner de los Ríos, sota la influència krausista collaborà a la Institució Libre de Enseñanza Exercí el magisteri en diversos instituts d’Espanya Milità dins el partit republicà i en el radical, i en més d’una ocasió fou elegit diputat a corts i conseller municipal La seva actuació dins la comissió de cultura de l’ajuntament de Barcelona es caracteritzà per l’especial impuls que donà a la infraestructura escolar construcció d’escoles, millorament de les condicions, renovació del material d’ensenyament, etc i a les colònies, biblioteques i caixes d’estalvis…
mètode Agazzi
Educació
Mètode pedagògic per a pàrvuls, creat per les germanes Agazzi, mestres italianes.
És basat en l’activitat, la llibertat i la responsabilitat de l’infant, i en el treball i en l’observació dels elements del seu medi natural Parteix de les activitats diàries de l’infant rentar-se, vestir-se, menjar, jugar, etc Es preocupa poc de la lectura i de l’escriptura, i orienta l’infant cap a la coneixença del major nombre d’objectes que són utilitzats normalment, alhora que desenvolupa el llenguatge per mitjà de nombroses converses sobre aquests objectes l’ordre és molt important el nen ha d’endreçar les joguines després de jugar els infants practiquen la rítmica, la música i el cant…
L’exposició oral
Educació
Conceptes previs Fer una exposició oral vol dir haver de parlar en públic, per més que, si es tracta de la classe, el públic et resulti molt familiar o conegut Sovint, parlar en públic impressiona, i això pot fer que estiguis més nerviós del que estaries en una conversa habitual entre companys Que et vinguin uns certs nervis abans de fer una exposició oral és del tot normal Això li passa a molta gent No t’hi amoïnis més del compte L’important és saber combatre els nervis D’entrada, comprovar que no ets l’únic que té nervis potser és una primera manera de començar a superar-los Nervis a banda…
Marta Mata i Garriga
Educació
Pedagoga.
Filla de l’escriptora i pedagoga Àngels Garriga i Martín , es formà a l’escola Pere Vila i a l’Institut Escola de la Generalitat Inicià la seva tasca pedagògica el 1944 a Saifores Baix Penedès, a la casa pairal dels Mata —actualment casal per a mestres per a la didàctica de l’estudi de comarques—, on residí durant vint anys Llicenciada en pedagogia 1957, participà en la creació de l’escola Talitha 1956, i el 1965 fundà l’Escola de Mestres Rosa Sensat on, de manera clandestina, inicià un treball de renovació pedagògica inspirada en l’Escola Normal de la Generalitat republicana Treballà…
Pau Vila i Dinarès
Pau Vila i Dinarès
© Arxiu Fototeca.cat
Educació
Geografia
Pedagog i geògraf.
De família de teixidors, hagué d’abandonar els estudis per a dedicar-se a l’ofici familiar De temperament autodidàctic i creador, fundà el 1905, després d’uns contactes truncats amb l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, l’Escola Horaciana El decenni següent fou decisiu en la seva orientació El curs 1912-13 deixà l’Escola i es diplomà a Ginebra a l’École des Sciences de l’Éducation, i descobrí l’escola geogràfica francesa de P Vidal de la Blache i el geògraf J Brunhes Anà contractat a Bogotà 1915-18, on fou rector del Gimnasio Moderno, del qual renovà l’orientació pedagògica Simultàniament…