Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
programes educatius de garantia social
Educació
Conjunt de l’oferta formativa complementària de Catalunya adreçada als joves de 16 anys o més que no han superat els objectius corresponents a l’etapa d’Educació Secundària Obligatòria.
Pretenen atendre l’alumnat que no ha assolit la titulació de graduat en Educació Secundària i oferir-los una formació general i professional que permeti la seva inserció en la vida activa, a través de la incorporació al món del treball També poden continuar amb la formació professional específica, els cicles formatius de grau mitjà, mitjançant la superació d’una prova Els programes s’organitzen en diferents modalitats d’iniciació professional, formació i ocupació, tallers professionals i programes adreçats a collectius específics S'imparteixen amb la collaboració de diferents…
formació ocupacional
Educació
Formació que es proposa l’adquisició de competències professionals que facilitin la inserció o la millora laboral.
La formació ocupacional, de caràcter teoricopràctic, s’adreça tant als treballadors en atur com als ocupats, amb l’objectiu de promoure la seva qualificació professional i poder accedir a un lloc de treball També pretén fomentar una millora en la competitivitat de les empreses mitjançant la formació dels seus recursos humans En l’organització de cursos, es prioritzen aquelles àrees que tenen un major valor afegit, com són les noves tecnologies, el disseny, els serveis a l’empresa, les energies alternatives i la gestió respectuosa amb el medi ambient, entre altres El Servei d’Ocupació…
Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona
Educació
Institució de caràcter privat dedicada a l’educació i la promoció de les dones fundada el 1909 a Barcelona —amb el nom de Biblioteca Popular per a la Dona— per Francesca Bonnemaison de Verdaguer.
Vinculada de bon començament a l’Obra de Buenas Lecturas de la parròquia de Santa Anna, aconseguí en molt poc temps un desenvolupament notable, que li permeté d’independitzar-se Hom installà uns primers locals al carrer d’Elisabets 1910, i el 1922 fou inaugurat el local definitiu del carrer de Sant Pere més Baix, reformat totalment, amb un notable equipament i amb una capacitat per a 2 000 alumnes, gràcies a subvencions particulars Entre les activitats més importants de l’Institut cal esmentar, com a bàsica l’educació i la instrucció a més, oferia seveis de biblioteca, socors mutus i previsió…
formació professional
Educació
Preparació de l’alumne en les tècniques de la professió per ell elegida.
Hom sol referir-se més específicament amb l'expressió "formació professional" a les titulacions no universitàries de tipus tècnic que es cursen en itineraris d’etapes i durada variables La formació professional ensenyament inclou, ultra les qüestions tècniques, les socials, econòmiques, empresarials i sindicals A l’Estat espanyol, durant el franquisme la llei d’educació del 1970 programà la formació professional, consistent només en les especialitats d’ electricitat, mecànica i administració, com l’alternativa tècnica al batxillerat El fracàs d’aquest model d’ ensenyament secundari aconsellà…
preescolar
Educació
Dit del nivell educatiu —no obligatori a l’Estat espanyol— que comprèn els primers sis anys de vida.
Hom hi diferencia dues etapes, o nivells la de l’escola bressol fins a tres anys i la de parvulari de quatre a sis anys L’objectiu que hom pretén és ajudar l’infant per tal que aconsegueixi la seva pròpia autonomia a nivell motriu, afectiu i intellectual Tradicionalment, l’ensenyament de la mainada era a càrrec de la família Amb l’aparició dels centres d’ensenyament preescolar, la família pot comptar amb les seves orientacions i ajuts pedagògics Els primers centres foren creats al s XIX i eren, la majoria, institucions de caràcter benèfic per a famílies obreres, que guardaven els nens mentre…
Declaració de Bolonya
Educació
Declaració signada a la Sorbona el 25 de maig de 1998 pels ministres d’Educació de França, Alemanya, Itàlia i el Regne Unit.
Té com a objectiu el desenvolupament d’un espai europeu d’educació superior Ja en aquesta primera trobada es preveié la possibilitat d’una reunió de seguiment el 1999, tenint en compte que la Declaració de la Sorbona era concebuda com un primer pas d’un procés polític de canvi, a llarg termini, en l’ensenyament superior a Europa S'arribà així a la realització d’una nova conferència, que donà lloc a la Declaració de Bolonya el 19 de juny de 1999 Aquesta Declaració compta amb una major participació que l’anterior, subscrita per 30 estats europeus no només els països de la Unió Europea, sinó…
Josep Pau Ballot i Torres

Gramàtica i apologia de la llengua catalana, de Josep Pau Ballot
Educació
Gramàtica
Gramàtic i pedagog.
Es graduà en teologia a la Universitat de Gandia Fou professor de retòrica a Barcelona, al collegi de Cordelles i al collegi episcopal, on, per encàrrec del bisbe Josep Climent, organitzà l’ensenyament de la gramàtica castellana com a base per a l’estudi de la llatina Preceptor del fill del capità general de Catalunya Horcasitas, visqué amb ell una temporada a Madrid Pensionat, tornà al Principat Es retirà de l’ensenyament i, ja gran, fou ordenat sacerdot Fou nomenat corrector de les publicacions de la Junta de Comerç de Barcelona i membre honorari de l’Academia Española pocs anys després…
,
Alexandre Galí i Coll

Alexandre Galí
© Fototeca.cat
Educació
Historiografia catalana
Esport general
Literatura catalana
Pedagog i historiador.
Vida i obra Orfe de pare a onze anys, fou deixeble del seu oncle, el pedagog Bartomeu Galí i Claret 1850-1902, amb qui convisqué del 1897 al 1901, i de Pompeu Fabra fins a catorze anys Tots dos influïren en ell decisivament, a més del seu cosí, el pintor, pedagog i cartellista Francesc d’A Galí Posteriorment, completà la seva formació de manera autodidàctica i treballà de comptable fins el 1909 Aquell mateix any, i sense tenir el títol de mestre, inicià la seva tasca pedagògica a l’Escola de Mestres de Joan Bardina El 1910 hom li encarregà la direcció de l’Escola Vallparadís de Terrassa, on…
, , ,
La distribució del temps d’estudi
Educació
És bo deixar-ho tot per a última hora Segurament, en algun moment de la teva vida, has tingut una tasca pendent, que has de fer, però no t’hi poses, no trobes el moment adient i oportú per a fer-la, i has experimentat, per aquest motiu, un neguit constant Ets una persona que deixes les coses per a l’últim moment –costum, d’altra banda, socialment molt estès– Has pogut comprovar en alguna ocasió, que, fruit d’un error de càlcul, aquest darrer moment no arriba mai o passa de llarg, i, per tant, deixes la tasca o la feina i es queda sense fer Comences una feina i l’abandones al cap d’una estona…
Ensenyament 2009
Educació
El 2009 es va incrementar notablement la demanda de places per a la formació d’adults © Red Iberoamericana de Escuelas Judiciales El nombre de naixements ha crescut ininterrompudament els últims anys i la quantitat d'alumnes dels nivells no universitaris no ha parat de créixer El 2009 es va assolir la xifra més alta dels últims disset anys 1204040 matriculats, 23528 més que el curs anterior Per primera vegada en molts anys, el nombre total d'alumnes estrangers no universitaris es va estabilitzar en uns 152000 --al final dels anys noranta n'hi havia uns 20000-- S'havia passat del 2% al…