Resultats de la cerca

Format a l’escolania de la Mercè amb Joaquim Cassadó, estudià piano amb Enric Granados i cant amb Manuel Garcia El 1910 es traslladà a Buenos Aires, on fundà una escola de cant El 1917 tornà a Barcelona Escriví, entre altres obres, una missa de rèquiem, una barcarola per a piano i violí i la sarsuela La Bohème , ensems amb Joaquim Cassadó

Biografia Alumne de l’Escola Pia d’Olot, entrà en aquest orde a Sabadell el 2 de febrer de 1865 i hi professà el 17 de gener de 1867 Cursà la carrera eclesiàstica a Moià i es llicencià a la Universitat de Barcelona en ciències exactes Fou professor de matemàtiques al juniorat de Moià 1876-79 i, després de passar pels collegis d’Igualada i de Sant Antoni de Barcelona, el 1879 fou enviat a Lleó, a la casa central d’estudis de San Marcos, on ensenyà matemàtiques i pedagogia als joves escolapis que es formaven en aquella casa A Lleó compongué un manual de pedagogia en el qual dóna molta…

Llicenciat en magisteri a Barcelona, estudià també filosofia i lletres Es dedicà a l’ensenyament i fou professor a l’escola Virtèlia, on impartí llengua catalana, i editorialista de la revista cristiana Forja , el butlletí de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat de la qual formava part Virtèlia, on publicà articles favorables al concili II del Vaticà Collaborador de Qüestions de Vida Cristiana , fou un dels fundadors de Quaderns d’Orientació Familiar Cofundador de CC , participà en les protestes per l’ afer Galinsoga L’any 1965 fundà Tagore conjuntament amb Maria Rosa Fàbregas,…

Llicenciat en filosofia i lletres, exercí de professor i director en diferents escoles abans d’entrar a l’administració de la Generalitat, l’any 1981, on s’encarregà de qüestions relacionades amb l’ordenació i reforma del sistema educatiu i la coordinació dels serveis escolars Entre els càrrecs que ocupà destaquen el de cap de Gabinet d’Ordenació de l’Educació, cap del Servei de Relacions Institucionals, director general d’Ordenació i Innovació Educativa i director general de l’Institut Català de Noves Professions Fou membre de Convergència Democràtica de Catalunya des de la fundació del…

Dirigí l’Escola Pràctica, annexa a l’Escola Normal de la Generalitat, durant la Segona República i tingué una gran influència en les noves promocions de mestres Empresonat de 1939 a 1941 escriví una Carta des de la presó 1940 a la seva filla on descrivia les condicions degradants dels condemnats pel franquisme El 1948 s’exilià a Veneçuela Fou autor, entre d’altres, de Cartilla de civisme i dret 1931, Lectures suggestives, El llenguatge a l’escola 1932, Història de Catalunya per a nois i noies 1933, La nostra terra i la nostra història 1933 i La educación moral y cívica en la…

Estudià durant dos anys filosofia i retòrica al seminari conciliar de Barcelona Després d’estudiar a l’escola normal, guanyà per oposició la plaça de mestre a Sallent 1865 Són fruit d’aquesta experiència el Método práctico racional para que los niños que frecuentan las escuelas de Cataluña puedan aprender sin grande esfuerzo el idioma castellano 1870 i un Método para la enseñanza de la aritmética El seu pensament social seguia la doctrina de Lleó XIII El 1873 ingressà a l’empresa Sert Germans i Solà, dedicada a teixits, i lluità —influït pel pensament de FList i HCCarey— a favor del…

Després del seu pas per l’administració pública com a interventor municipal de Ciutadella Menorca, fou funcionari colonial a Santa Isabel de Fernando Poo, a Guinea Equatorial, i també procurador a Corts 1976-77, càrrec des del qual participà en els debats de la Llei de reforma política Expert en dret local, destacà sobretot per la seva dedicació a la modernització de l’administració pública i també al dret aplicat al medi ambient, les noves tecnologies i el seu impacte urbanístic i territorial, temes sobre els quals fou un dels principals introductors a l’Estat espanyol Rector de les…

Ingressà a l’orde i es formà al noviciat de Mataró el 1876 Més tard, fou destinat a Amèrica i el 1921 s’installà a Cuba, on treballà en la docència Fou sempre professor al Colegio de Guanabacoa, on era conegut amb el sobrenom de “Vidalito” Ajudà el general Aranguren amagant-lo al collegi durant el comandament de Valeriano Weyler y Nicolau Exercí com a director de l’Acadèmia Calassància i de les Conferències de Sant Vicenç de Paül Dedicat de ple a la tasca educadora en aquest país, el president de Cuba, Carlos M de Céspedes, el condecorà amb el grau de comanador, en reconeixement al seu…

Estudià a l’Escola Normal de Barcelona i a la de la Generalitat El 1935 impartí un curs pràctic Freinet a l’Escola d’Estiu Fou secretari d’organització de la Federació Catalana de Treballadors d’Ensenyament A l’exili fou també un propagador de les tècniques Freinet Cap del sector pedagògic del Centro de Orientación Psicopedagógico de Mèxic, cap del departament de pedagogia de la Universitat de l’Havana 1961-67, posteriorment fou assessor pedagògic de l’escola “Ermilo Abreu Gómez”, de la ciutat de Mèxic És autor de La enseñanza a través de los textos libres 1959, Educación moral de la juventud…

Estudià pedagogia a l’Escola de Mestres, dirigida per Joan Bardina, i, més tard, els amplià a París i Bèlgica L’any 1914 emigrà a Colòmbia, on treballà com a gerent en l’empresa d’exportació de cuirs Casa Pujol, a Barranquilla En contacte i d’acord amb el pedagog colombià Agustín Nieto, collaborà en la fundació del Gimnasio Moderno de Bogotà l’escola es basava en les noves teories pedagògiques que Fornaguera havia portat d’Europa Tornà a Catalunya, però la repressió de la dictadura de Primo de Rivera el feu tornar novament a Colòmbia Es dedicà a l’exportació de cuirs, i més tard fou nomenat…