Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
reconeixement de crèdits
Educació
Aprovació i acceptació per una Universitat dels estudis cursats per un alumne en una altra universitat com a equivalents als de la pròpia.
Té en compte, a més dels continguts docents, la durada dels estudis i els sistemes d’avaluació El reconeixement de crèdits és necessari per als estudiants que desitgen acollir-se als programes de mobilitat i d’intercanvi que promou la Unió Europea, com ara l’Erasmus
Josep Maixenchs i Agustí

Josep Maixenchs rebent el premi Maria Honorífica del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya 2010 en reconeixement a la seva carrera
Cinematografia
Educació
Productor de cinema i pedagog.
Llicenciat en història de l’art, posteriorment es diplomà en estètica i història de la cinematografia per la Universitat de Valladolid i en semiologia de la imatge audiovisual pel Centre Internacional de les Arts Escèniques i de la Comunicació Social de Roma L’any 1994 fundà l’ Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya ESCAC, que dirigí des de la seva creació, institució adscrita a la Universitat de Barcelona dedicada a l’ensenyament i la difusió del cinema El 1999 creà la productora Escándalo Films, adscrita a l’ESCAC per fer de pont entre el món acadèmic i el món professional…
dossier d’aprenentatge
Educació
Recull elaborat per un estudiant amb les activitats i tasques que ha fet en una matèria determinada, de manera que reflecteixi el seu progrés.
Elaborar-lo suposa, per part dels alumnes, el reconeixement de la feina que han fet i la reflexió sobre el seu procés d’aprenentatge, cosa que pot contribuir a la seva autoregulació Per al professorat és un estri d’avaluació i de control de la progressió de cada alumne Hi ha diferents tipus de dossiers d’aprenentatge i cada cop s’utilitzen més els de format electrònic També es coneix com a carpeta d’aprenentatge
autoavaluació
Educació
Avaluació del propi aprenentatge realitzada pel mateix aprenent, que reflexiona i analitza críticament els resultats del seu aprenentatge i els processos que hi han conduït.
El mateix subjecte actua com a avaluador i avaluat La dificultat de mantenir una certa distància i d’ésser objectiu en aquesta estimació és compensada pel valor educatiu que té el reconeixement dels punts forts i febles de cadascú Els avantatges que comporta són l’aprenentatge de l’autocrítica i la major implicació dels estudiants en el seu procés de millora de l’aprenentatge És convenient que vagi acompanyada d’una avaluació externa complementària per tal d’ajudar a prendre una consciència més objectiva i aprendre a autoavaluar-se L’aprenentatge de l’autoavaluació és un objectiu…
Associació de Mestres Rosa Sensat
Educació
Institució dedicada a la formació de mestres fundada el 1965 amb el nom d’Escola de Mestres Rosa Sensat.
Els seus objectius són la consecució d’una escola democràtica i l’expressió d’opinions i criteris sobre la política i la realitat educatives, juntament amb el foment de la llengua catalana, a través de la formació, la millora i l’actualització pedagògiques dels professionals de l’educació De la metodologia destaca el treball en equip i, de les activitats de l’associació, els cursos de formació continuada especialment les Escoles d’Estiu, la publicació i l’edició de materials per a la difusió de pràctiques i teories pedagògiques, l’assessorament i la collaboració amb organitzacions i…
Ramon Vidal i Casals
Educació
Cristianisme
Eclesiàstic escolapi.
Ingressà a l’orde i es formà al noviciat de Mataró el 1876 Més tard, fou destinat a Amèrica i el 1921 s’installà a Cuba, on treballà en la docència Fou sempre professor al Colegio de Guanabacoa, on era conegut amb el sobrenom de “Vidalito” Ajudà el general Aranguren amagant-lo al collegi durant el comandament de Valeriano Weyler y Nicolau Exercí com a director de l’Acadèmia Calassància i de les Conferències de Sant Vicenç de Paül Dedicat de ple a la tasca educadora en aquest país, el president de Cuba, Carlos M de Céspedes, el condecorà amb el grau de comanador, en reconeixement…
Ramon Juncosa i Ferret
Educació
Pedagog i polític.
Llicenciat en filosofia i lletres, exercí de professor i director en diferents escoles abans d’entrar a l’administració de la Generalitat, l’any 1981, on s’encarregà de qüestions relacionades amb l’ordenació i reforma del sistema educatiu i la coordinació dels serveis escolars Entre els càrrecs que ocupà destaquen el de cap de Gabinet d’Ordenació de l’Educació, cap del Servei de Relacions Institucionals, director general d’Ordenació i Innovació Educativa i director general de l’Institut Català de Noves Professions Fou membre de Convergència Democràtica de Catalunya des de la fundació del…
Claudi Mimó i Caba
Educació
Pedagog.
Cursà estudis mercantils i es graduà com a perit mercantil i obtingué el títol de mestre També féu estudis universitaris, on es llicencià en filosofia i lletres i es doctorà en ciències físiques i matemàtiques 1865 i en dret A Barcelona dirigí el collegi fundat pel seu pare, Pau Mimó i Raventós Vilanova i la Geltrú 1813 — 1892, fundador d’altres collegis a Vilanova, director del “Diario de Villanueva” i collaborador de “La Llumanera de Nova York” Es traslladà a l’Havana, on guanyà la càtedra de geometria, que ocupà a la Universitat de l’Havana, i tingué una destacada tasca pedagògica Hi…
Francesc Raventós
Educació
Cristianisme
Religiós escolapi.
Biografia Després de cursar filosofia a la Universitat, demanà entrar a l’Escola Pia Vestí la sotana a Moià el 19 de febrer de 1797 i hi professà l’11 de juny de 1798 Estudià teologia i fou destinat tot seguit a l’ensenyament Es distingí com a director d’interns a Igualada, Mataró i al collegi Sant Antoni de Barcelona Quan s’inicià la guerra del Francès es trobava a Igualada, i el 1809, en formar-se les companyies que havien de resistir les tropes franceses, en fou nomenat capellà d’una d’elles Després es refugià a Palma Mallorca, on juntament amb dos escolapis més —Jaume Torrents i Jacint…
institut
Educació
Centre estatal d’ensenyament secundari.
A l’Estat espanyol aparagueren, a la segona meitat del s XIX, diversos centres promoguts per entitats privades o paraoficials que, sota el nom d' institut , impartien un tipus d’ensenyament, en matèries específiques, intermedi entre el primari i el superior Aquest nivell d’ensenyament, impartit també com a primer grau universitari, fou recollit en la seva especificitat per la llei d’ensenyament del 1845, en la qual hom reservava el nom d' institut per a uns nous centres estatals que havien d’ésser els únics amb dret a expedir el títol oficial d’ensenyament mitjà o secundari D’aleshores ençà,…