Resultats de la cerca

La reforma introduí alguns canvis significatius en els plans d’estudis, com l’ampliació de l’ensenyament obligatori de 14 a 16 anys, l’anticipació de la secundària dos cursos —cosa que obliga els alumnes a entrar a l’institut a 12 anys—, la reestructuració de la formació professional amb la creació de cicles formatius de grau mitjà i superior i la unificació dels estudis de batxillerat i professionals en els mateixos centres de secundària Altres novetats que introduí la reforma foren l’establiment d’assignatures optatives a secundària, que cada centre pot escollir amb total llibertat segons…

La reforma educativa de 1990 permeté una ràtio màxima de 25 alumnes per classe a primària i de 30 alumnes a secundària Tanmateix, les escoles i els instituts no estigueren obligats a complir aquestes ràtios fins que no finalitzà el procés d’aplicació de la reforma, l’any 2001

El mapa escolar determina quin tipus d’ensenyament primari, secundari, de formació professional o artística imparteix cada centre A Catalunya, el departament d’ensenyament presentà el mapa escolar el 1995 Aquest document tenia en compte que fins l’any 2001 s’aniria aplicant progressivament la reforma educativa, cosa que obligà a modificar la funció d’alguns centres educatius moltes escoles passaren a ésser instituts de secundària, ja que amb l’aplicació de la reforma els alumnes comencen l’educació secundària als 12 anys, quan abans la començaven als 14 Així, el mapa escolar de…

Són prescriptius i foren establerts pel govern de la Generalitat de Catalunya en la reforma educativa del 1990 Els objectius terminals s’estableixen com a criteris de referència per a l’avaluació del procés d’ensenyament-aprenentatge de l’alumnat en l’àrea corresponent

Hi ha tres tipus bàsics de crèdits els crèdits comuns , referits a àrees comunes obligatòries els crèdits variables , opcionals i que possibiliten l’orientació de l’alumne segons les seves preferències i els crèdits de síntesi , de comprovació interdisciplinaris

Des de la reforma educativa del 1990, hom designa amb aquest nom els dos cursos realitzats pels estudiants generalment entre els 16 i els 18 anys d’edat que hagin superat l’ensenyament secundari obligatori Aquest cicle substituí el Batxillerat Unificat Polivalent BUP establert el 1970

Fou preceptor dels germans Humboldt Substituí Johann Bernhard Basedow en la direcció del Philanthropinum de Dessau estudià una reforma de la institució pública al ducat de Brunsvic, on fundà una important llibreria Publicà diverses obres per a joves, entre les quals Robinson, der jüngere ‘El jove Robinson’ 1779-80, llibre d’aventures, i un diccionari de la llengua alemanya 1807-11

Són prescriptius i foren establerts pel govern de la Generalitat de Catalunya en la reforma educativa del 1990 S'hi consideren les capacitats cognoscitives o intellectuals, motrius, d’equilibri personal, de relació interpersonal i d’inserció i actuació social Cada àrea de coneixement que integra el currículum té també uns objectius generals que han de contribuir a l’adquisició dels establerts per a l’etapa

Les escoles de primer i segon ensenyament poden ésser mixtes o no, segons que hi puguin o no cursar estudis alumnes d’ambdós sexes, i públiques, si depenen de l’estat o de l’ajuntament, o privades, quan depenen de persones o institucions particulars, laiques o religioses Als Països Catalans sota la legislació espanyola, la reforma educativa del 1990 dividí l’escola en infantil 0 a 6 anys i primària 6 a 12 anys La majoria d’escoles, però, escolaritzen la població a partir dels 3 anys i fins els 12 Els més petits van a les escoles bressol, que escolaritzen infants des dels primers…

Completà la formació a Itàlia, on llegí Descartes, Newton, Bacon i, sobretot, Locke Establert a Roma, inicià la reforma de la pedagogia portuguesa, fruit de la qual fou el seu Verdadeiro Metodo de Estudar 1746, que provocà una polèmica que assenyala la fi de l’escolàstica a Portugal Proposà la democratització de l’ensenyament i la instrucció de la dona, com també l’ensenyament basat en la llengua materna En literatura es manifestà contrari a la retòrica barroca