Resultats de la cerca

Té com a finalitat l’especialització de l’estudiant en la seva formació acadèmica, professional o investigadora, i s’articula en programes integrats pels ensenyaments que condueixen a l’obtenció dels títols de màster o doctor Per accedir als estudis de postgrau, serà necessari posseir el títol de grau o algun altre declarat equivalent

Estigué molt vinculat al moviment de renovació pedagògic, que introduí al Principat els corrents de l’escola nova Inicià la seva formació a les escoles del districte segon de Barcelona adscrites a l’Escola Moderna de FFerrer i Guàrdia i a les del districte sisè, on més tard inicià la seva tasca pedagògica Amplià coneixements als Estudis Normals de la Mancomunitat 1917, on participà a les classes que feia Eugeni d’Ors Nomenat director de l’Escola del Mar el 1921, sota el patronatge de MAinaud, dedicà la seva activitat educativa a endegar una de les institucions pedagògiques models…

Els màsters estaran dedicats a la formació avançada, de caràcter especialitzat o multidisciplinar, adreçada a una especialització acadèmica o professional, o bé a promoure la iniciació en tasques investigadores Podran incorporar especialitats de la programació dels seus ensenyaments que es corresponguin amb el seu àmbit científic, humanístic, tecnològic o professional

Es considera un aprenentatge de segon ordre o que tracta d’aprendre a aprendre Reflexiona sobre el mateix procés d’aprendre El terme fou usat per primera vegada per Gregory Bateson cap el 1940 i es refereix a l’organització de l’aprenentatge seguint el principi aristotèlic que diu “Allò que hem d’aprendre ho aprenem fent-ho”

El caràcter docent de l’Acadèmia de Plató, ofuscat en les societats literàries o erudites que, a partir del Renaixement, en copiaren el nom i que més o menys vagament s’hi inspiraren, havia de retrobar-se en les institucions d’aquesta denominació dedicades al foment de la música i de les arts Amb el temps, el caràcter fonamental d’aquell model original acabaria també inspirant la fundació d’establiments dedicats a l’ensenyament general Així, sota diverses condicions històriques nasqueren les acadèmies militars, les comercials i les de segon ensenyament

Jesuïta des del 1766, fou exiliat l’any següent a Itàlia de primer s’establí a Ferrara, on el 1777, al cap de quatre anys d’haver estat suprimida la Companyia de Jesús, fou ordenat de sacerdot A Màntua, ensenyà lletres i ciències al Regio e Ducale Ginnasio escola pública de segon ensenyament, del qual fou inspector director del 1784 al 1799 Publicà tres Dissertazioni sobre ciències naturals Màntua 1788 i tres de caire pedagògic Verona, 1792, ultra qualque escrit teològic i poemes ocasionals en llatí, italià i castellà Havent retornat a València el 1799, fou novament…

Pot ésser interna, realitzada per l’alumne —ja sigui individualment o en grup—, o externa, feta pel docent Una segona divisió més conceptual diferencia entre el plantejament positivista i el cognoscitivista Des del primer, l’avaluació atén exclusivament els resultats obtinguts en el procés d’aprenentatge Des del segon, l’avaluació considera els resultats obtinguts i també l’adequació dels processos seguits en l’acció educativa i és concebuda, per tant, com un mitjà de l’ensenyament i no pas com una finalitat D’acord amb aquesta visió, es distingeixen tres tipus d’avaluació l'…

Mercedari, fou canonge de Santa Anna a Barcelona i examinador sinodal a Girona Se secularitzà el 1822 Fou regent d’estudis del collegi de Sant Pere Nolasc de Barcelona, de l’Acadèmia Cívica i de les escoles de cecs i sord-muts 1822-23 i catedràtic de literatura i història a la Universitat de Segon Ensenyament 1822 Segons Jaume Collell, el 1802 recità una de les crides del bou per a les festes patronals de Vic Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1815, en la qual llegí diversos treballs sobre gramàtica i retòrica Amb Aribau , fundà un periòdic liberal moderat, El…

Les escoles de primer i segon ensenyament poden ésser mixtes o no, segons que hi puguin o no cursar estudis alumnes d’ambdós sexes, i públiques, si depenen de l’estat o de l’ajuntament, o privades, quan depenen de persones o institucions particulars, laiques o religioses Als Països Catalans sota la legislació espanyola, la reforma educativa del 1990 dividí l’escola en infantil 0 a 6 anys i primària 6 a 12 anys La majoria d’escoles, però, escolaritzen la població a partir dels 3 anys i fins els 12 Els més petits van a les escoles bressol, que escolaritzen infants des dels primers…