Resultats de la cerca

Té com a finalitat l’especialització de l’estudiant en la seva formació acadèmica, professional o investigadora, i s’articula en programes integrats pels ensenyaments que condueixen a l’obtenció dels títols de màster o doctor Per accedir als estudis de postgrau, serà necessari posseir el títol de grau o algun altre declarat equivalent

Els màsters estaran dedicats a la formació avançada, de caràcter especialitzat o multidisciplinar, adreçada a una especialització acadèmica o professional, o bé a promoure la iniciació en tasques investigadores Podran incorporar especialitats de la programació dels seus ensenyaments que es corresponguin amb el seu àmbit científic, humanístic, tecnològic o professional

Estigué molt vinculat al moviment de renovació pedagògic, que introduí al Principat els corrents de l’escola nova Inicià la seva formació a les escoles del districte segon de Barcelona adscrites a l’Escola Moderna de FFerrer i Guàrdia i a les del districte sisè, on més tard inicià la seva tasca pedagògica Amplià coneixements als Estudis Normals de la Mancomunitat 1917, on participà a les classes que feia Eugeni d’Ors Nomenat director de l’Escola del Mar el 1921, sota el patronatge de MAinaud, dedicà la seva activitat educativa a endegar una de les institucions pedagògiques models de Barcelona…

Es considera un aprenentatge de segon ordre o que tracta d’aprendre a aprendre Reflexiona sobre el mateix procés d’aprendre El terme fou usat per primera vegada per Gregory Bateson cap el 1940 i es refereix a l’organització de l’aprenentatge seguint el principi aristotèlic que diu “Allò que hem d’aprendre ho aprenem fent-ho”

El caràcter docent de l’Acadèmia de Plató, ofuscat en les societats literàries o erudites que, a partir del Renaixement, en copiaren el nom i que més o menys vagament s’hi inspiraren, havia de retrobar-se en les institucions d’aquesta denominació dedicades al foment de la música i de les arts Amb el temps, el caràcter fonamental d’aquell model original acabaria també inspirant la fundació d’establiments dedicats a l’ensenyament general Així, sota diverses condicions històriques nasqueren les acadèmies militars, les comercials i les de segon ensenyament

Jesuïta des del 1766, fou exiliat l’any següent a Itàlia de primer s’establí a Ferrara, on el 1777, al cap de quatre anys d’haver estat suprimida la Companyia de Jesús, fou ordenat de sacerdot A Màntua, ensenyà lletres i ciències al Regio e Ducale Ginnasio escola pública de segon ensenyament, del qual fou inspector director del 1784 al 1799 Publicà tres Dissertazioni sobre ciències naturals Màntua 1788 i tres de caire pedagògic Verona, 1792, ultra qualque escrit teològic i poemes ocasionals en llatí, italià i castellà Havent retornat a València el 1799, fou novament exiliat El…

Pot ésser interna, realitzada per l’alumne —ja sigui individualment o en grup—, o externa, feta pel docent Una segona divisió més conceptual diferencia entre el plantejament positivista i el cognoscitivista Des del primer, l’avaluació atén exclusivament els resultats obtinguts en el procés d’aprenentatge Des del segon, l’avaluació considera els resultats obtinguts i també l’adequació dels processos seguits en l’acció educativa i és concebuda, per tant, com un mitjà de l’ensenyament i no pas com una finalitat D’acord amb aquesta visió, es distingeixen tres tipus d’avaluació l'…

Mercedari, fou canonge de Santa Anna a Barcelona i examinador sinodal a Girona Se secularitzà el 1822 Fou regent d’estudis del collegi de Sant Pere Nolasc de Barcelona, de l’Acadèmia Cívica i de les escoles de cecs i sord-muts 1822-23 i catedràtic de literatura i història a la Universitat de Segon Ensenyament 1822 Segons Jaume Collell, el 1802 recità una de les crides del bou per a les festes patronals de Vic Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1815, en la qual llegí diversos treballs sobre gramàtica i retòrica Amb Aribau , fundà un periòdic liberal moderat, El Eco…

Vida i obra Fill de ferrer, estudià al Seminari Conciliar de València i, com molts altres seminaristes, s’allistà a les partides carlistes revoltades el 1872, i resultà ferit un any després a la batalla de Bocairent Retornat a València, no tornà al seminari i cursà els estudis de magisteri Obtingué el títol de mestre d’escola el 1877 i exercí successivament la seva professió a la Pobla de Benifassà 1877-78, Montanejos 1879-80, Nàquera 1880-82, Catadau 1882, Godelleta 1882-84, Benifaió 1884-87, Cullera 1887-96 Fou regent de l’escola normal de Segòvia 1897-1901, on dirigí la revista El…