Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Joan Petit i Montserrat
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Educació
Humanista i traductor.
Doctor en lletres, fou professor a l’Escola de Bibliotecàries i a la Universitat de Barcelona 1952-64 Home de saber universal, dotat d’una fina sensibilitat literària i artística, collaborà com a crític musical a Mirador i fou director literari de l’editorial Seix-Barral Però, sobretot, excellí en l’art de la docència, que exercí amb un agut sentit crític, amb una sagacitat admirable, un acusat escepticisme i una curiositat inabastable Al costat dels cursos de filologia clàssica, la seva especialitat, dictà lliçons de literatura llatina medieval i de poesia francesa Figurà al consell directiu…
,
Carme Serrallonga i Calafell
Educació
Literatura catalana
Pedagoga i traductora.
Llicenciada en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1931, començà la seva tasca professional com a cofundadora de l’Institut Escola del Parc Després d’un any d’estada a la Residencia de Estudiantes de Madrid, tornà a Barcelona i s’incorporà a l’Institut Escola de Sarrià, on exercí fins a la fi de la guerra civil El març del 1939, juntament amb altres professors i pares d’alumnes del desaparegut Institut Escola, fundà l’escola Isabel de Villena, continuadora de la tasca pedagògica iniciada durant la Segona República i que fou pionera, a la postguerra, en qüestions com coeducació i…
,
Josep Manuel Peramàs
Educació
Neohumanista.
Jesuïta des del 1747 Ensenyà humanitats a Cervera en 1753-54, i l’any següent passà a Córdoba de Tucumán Missioner dels guaranís al Paraguai 1760-63, implantà l’humanisme cerverí a Córdoba 1763-67 Escriví la crònica de l’exili a Itàlia Annus patiens , 1875-76 Residí sempre a Faenza, on publicà el poema en hexàmetres De invento novo orbe 1777, De vita et moribus sex sacerdotum paraguaycorum 1791 i De vita XIII sacerdotum paraguaycorum 1793, pòstum, amb una biografia de l’autor pel seu germà Ignasi, i un curiós Comentarius de administratione guaranitica ad republicam Platonis , que en …
Ignasi Miquel González i Llubera
Educació
Catedràtic universitari.
Estudià a les universitats de Barcelona i Madrid, i s’especialitzà en llengües semítiques Director 1920 del departament de llengua i literatura espanyola a la Queen's University de Belfast Irlanda del Nord, i després catedràtic 1926-60 Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans 1951, de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de la Hispanic Society of America, primer president de l’Association of Hispanists of Great Britain and Northern Ireland 1953-54 i visiting professor a la Universitat de Toronto 1953 Publicà Los viajes de Benjamín de Tudela Madrid 1918,…
Maria Àngels Garriga i Martín
Educació
Literatura catalana
Teatre
Escriptora i pedagoga.
Cursà magisteri als Estudis Normals de la Mancomunitat de Catalunya 1920-23 Exercí de mestra a l’escola pública de Barcelona 1923-39 —Ajuntament de Barcelona i del Patronat Escolar—, fins que fou depurada i passà a treballar a l’escola privada 1939-45 Escriví llibres per a infants — L’entremaliada del ramat 1964, Dijous a vila 1965, Anem a buscar un gos 1965— i per a joves — Un rètol per a Curtó 1966— Collaborà a la revista Cavall Fort De la seva tasca pedagògica destaca l’autoria de diversos llibres dedicats a l’ensenyament primari en castellà, i dels primers publicats en català després…
,
Josep Domènech i Circuns
Educació
Literatura catalana
Cristianisme
Periodisme
Mestre, pedagog i poeta.
Fou mestre de primera educació a Montblanc i a Tarragona D’ideologia liberal, es preocupà per generalitzar el coneixement del castellà a Catalunya a partir de l’estudi previ de la llengua catalana Collaborà a la premsa de l’època amb el pseudònim El Aldeano Liberal Fou membre de la Societat Econòmica d’Amics del País de Barcelona En collaboració amb Ramon Vila i Figueres, redactà un Nuevo plan de enseñanza mutua 1821, i posà en pràctica les seves idees a favor del bilingüisme educatiu en el llibre Elementos de g ramática castellana-catalana 1829 en què es queixa del menyspreu amb què era…
,
Jaume Trullàs i Ramoneda
Educació
Cristianisme
Religiós escolapi, mestre d’aritmètica.
Biografia Fill de pagès, entrà al noviciat de l’Escola Pia de Sabadell el 4 de març de 1849 i hi professà el 3 de març de 1851 Cursà els estudis eclesiàstics a Moià, on s’insistia fortament en l’aprenentatge de les matemàtiques i de les ciències per respondre a les necessitats de l’ensenyament que demanava la societat industrial Començà a ensenyar a Sabadell a la classe d’aritmètica Al mateix temps aprofundí en l’estudi de la teologia moral Tenia poca salut i el destinaren a Mataró 1864-71, on donà classes de geometria i trigonometria rectilínia Després d’una estada a Igualada 1871-74, fou…
Pere Riutort i Mestre
Educació
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Pedagog, filòleg, pastoralista i liturgista, conegut com pare Riutort.
Llicenciat en pedagogia 1965, filologia clàssica 1967, teologia 1973 i filologia catalana 1977 Blauet de Lluc 1945, fou ordenat de prevere En 1967-69 promogué activament el català a l’escola a Mallorca Des del 1971 residí al País Valencià Fou professor de grec al Collegi Universitari de Castelló i a la Facultat de Filologia de València el 1979 fou professor de català al Collegi Universitari de Castelló 1979 i a l’Escola de Mestres de València 1984-86, dedicat a la didàctica del valencià Titular de filologia catalana a la Universitat de València des del 1986, publicà 1975-77, amb la…
Herminio Almendros Ibáñez
Educació
Pedagog.
Es graduà a l’escola normal d’Alacant i a l’Escuela de Estudios Superiores del Magisterio de Madrid on rebé la influència de la Institución Libre de Enseñanza Exercí el magisteri i fou inspector en cap de primera ensenyança d’Osca, Lleida i Barcelona 1931-39 Del 1933 al 1937 fou professor de pedagogia a la Universitat de Barcelona Creà, també a Barcelona, la Cooperativa Espanyola de les Tècniques Freinet, i cal considerar-lo com l’introductor i el difusor del moviment de L’École Moderne, molt coneguda a Catalunya El 1940 s’exilià a Cuba, on fou professor de filosofia de l’educació i didàctica…
Francesc Xavier Garriga i Palau
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Educació
Escriptor, professor, preceptista i traductor.
El 1886 es llicencià en dret i en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i el 1888 es doctorà en lletres a Madrid Fou catedràtic de retòrica i poètica a l’institut de Reus, de Còrdova, d’Oviedo i, finalment a l’institut Jaume Balmes, de Barcelona, fins a la jubilació 1913-33 Collaborà a la premsa de Madrid i Barcelona Fou redactor als diaris La Dinastía , de Madrid, i El Barcelonés i, amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888, fou corresponsal d’ El Amigo del Pueblo , de Buenos Aires Posteriorment collaborà a El Globo , El imparcial i a La Vanguardia Publicà…
,