Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
antropomorfs
© X. Pintanel
Zoologia
Grup de primats, els més pròxims i semblants a l’home, que comprèn simis catarrins, de dimensions bastant grans, caracteritzats per la manca total de cua, el major desenvolupament de les extremitats anteriors respecte a les posteriors, la manca de bosses a les galtes i la reducció o absència de les callositats de les natges.
Tenen el tronc curt i ample, i el cap arrodonit, amb una cresta òssia prominent en alguns La cara és petita i prominent, i els ulls són enfonzats dins les òrbites no tenen nas pròpiament dit sí, però, un replec que els sobresurt damunt els orificis nasals L’encèfal és molt desenvolupat Són àgils i arborícoles Es traslladen d’un arbre a l’altre penjats de les branques pels braços i balancejant-se branquiació Eventualment, caminen per terra, en posició bípeda o quadrúpeda Aquest grup comprèn dues famílies, la dels hilobàtids gibons i la dels pòngids orangutan, ximpanzé i gorilla
didèlfids
Zoologia
Família de marsupials de dimensions reduïdes (7-50 cm) i aspecte de rosegadors.
Tenen el cap i el musell allargats, les potes, curtes, amb cinc dits proveïts d’ungles, excepte el gros, que és oposable, la cua, llarga i prènsil, i el pelatge, gris o negrós Hi ha espècies que no tenen marsupi, en les quals, quan neixen les cries, la mare les diposita en un niu que ha format amb matèries vegetals Les espècies més grosses són carnívores i les altres, insectívores Són típicament nocturns i arborícoles, i llur sistema normal consisteix a deixar anar per la regió anal una ferum molt desagradable, gràcies a dues glàndules especials Tenen una gran importància…
rata dormidora
(cc-by-sa-2.5) Azay
Zoologia
Nom donat a alguns rosegadors pertanyents a la família dels glírids, de petites dimensions, amb la cua bastant llarga i molt pilosa, quatre dits a les potes anteriors i cinc a les posteriors, i dentadura amb una dent incisiva a cada mandíbula, cap ullal, una premolar i tres molars.
Són nocturns, es nodreixen preferentment de fruita, tenen costums arborícoles i gregaris i presenten una letargia hivernal prolongada La rata dormidora grisa o liró Glis glis , d’uns 13-19 cm, de pelatge grisós argentat per sobre i d’orelles petites, habita en boscs de roures i d’altres arbres de fulla caduca, jardins, parcs i camps de fruiters o d’avellaners És comuna a gairebé tot Europa, llevat d’Escandinàvia, la Gran Bretanya i Irlanda i una gran part de la península Ibèrica És freqüent als Països Catalans La rata dormidora rogenca o liró Muscardinus avellanarius , més…
cercopitècids
Zoologia
Família de primats catarrins integrada per individus de dimensions variables, arborícoles, grimpadors o caminadors.
En general, els membres anteriors i posteriors atenyen igual llargada la cua, no prènsil i més o menys desenvolupada, pot faltar en algun gènere El cap és rodó, amb la cara glabra i els narius molt junts i aixafats tenen 32 dents, i les orelles són petites, rodones o ovalades El pèl és de coloració verdosa o d’un gris marró Tenen callositats isquiàtiques mancades de pèl i sovint de color vermell viu en les femelles aquesta coloració presenta modificacions relacionades amb el cicle sexual Omnívors, s’alimenten, però, principalment de vegetals Són gregaris i viuen en grups familiars polígams S'…
macaco
© Fototeca.cat / COREL
Zoologia
Nom donat a les espècies de primats antropoides catarrins de la família dels cercopitècids que pertanyen als gèneres Macaca i Cynopithecus.
El gènere Macaca inclou formes d’uns 40-80 cm d’alçada, segons les espècies, amb els mascles més grossos que les femelles tenen el tronc robust, el musell molt sortit, els arcs superciliars molt prominents, la cua més aviat curta i les callositats isquiàtiques ben desenvolupades D’hàbits gregaris, viuen en grups d’unes quantes desenes d’individus, de totes les edats i de tots dos sexes, dirigits per mascles, i tenen una estructura social molt complexa Diürns i omnívors, són preferentment arborícoles, bé que també n'hi ha de terrestres De bon domesticar, són molt emprats com a…
babuí
© Fototeca.cat - Corel
Zoologia
Gènere de primats catarrins cinocèfals de la família dels cercopitècids, de dimensions grans, que tenen el musell llarg i glabre; les mandíbules són fortes i els ullals molt potents.
Tenen les extremitats d’una mateixa llargada i totes quatre coadjuven uniformement en el trasllat del simi Tenen la cua ben desenvolupada i callositats isquiàtiques grans, sovint de colors vius El pelatge és llarg i abundant Els babuïns viuen en grups nombrosos constituïts per diversos harems, cadascun dels quals és format per un mascle adult, 4 o 5 femelles i els joves, que romanen prop de la mare fins a la pubertat En cas de perill o quan viatgen, un mascle esdevé el cap i guia de tot el grup La societat viu en un territori molt gran, pel qual es trasllada durant l’any Els babuïns són…
mona
Zoologia
Nom donat a qualsevol primat antropomorf, en particular als de la família dels cercopitècids; generalment són animals omnívors i arborícoles.