Resultats de la cerca
Es mostren 1584 resultats
ren

Ren mascle
Zoologia
Artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels cèrvids, d’uns 2 m de llargada, d’una alçada al voltant d’1,40 m a la creu i fins a uns 300 kg de pes.
Té el cap allargat, el musell eixamplat a la regió nasal, les orelles curtes i arrodonides, els ulls petits, el coll curt, el tronc allargat, les potes relativament curtes i el pelatge suau i molt dens amb una crinera molt vistosa al llarg de la gola Les banyes, caduques, tenen una forma molt característica, puix que fan un mig cercle obert pel davant i cap amunt, amb nombroses bifurcacions comprimides, el nombre de les quals varia segons l’edat de l’individu Les banyes de les femelles són d’una mida menor que les dels mascles La coloració del ren és variable, des d’un to gris fins al lleonat…
rèdia
Zoologia
Fase larval del cicle evolutiu dels trematodes digenètics originada asexualment a partir de cèl·lules reproductores internes dels miracidis paràsits i sense cilis, anomenats esporocists; la rèdia és, doncs, un esporocist fill.
Les rèdies s’alimenten dels teixits de l’hoste intermediari i ulteriorment produeixen, també asexualment, larves cercàries, de vida lliure, o bé altres generacions de rèdies que després formen cercàries
ratolí

Ratolí
© CDC
Zoologia
Nom donat a diverses espècies de rosegadors de la família dels múrids, de poca grandària, inferior a la de les rates, amb el cap diferenciat del cos i amb la cua llarga i escatosa.
Tenen el crani allargat i la dentadura proveïda d’una dent incisiva, sense ullals ni premolars i amb tres molars El ratolí de camp lleonat Apodemus flavicollis té uns 8-11 cm de llargada, cua de mida igual a la del cos, pèls escassos i escampats, orelles ovalades i relativament llargues, potes anteriors més curtes que les posteriors, i pelatge terrós rogenc o lleonat grisós amb una taca groga molt palesa a la gola Habita a les zones més espesses dels boscs dels Pirineus El ratolí de camp comú Apodemus sylvaticus , una mica més petit que el ratolí de camp lleonat i sense la taca groga, és…
ramapitec
Antropologia
Zoologia
Gènere de primats fòssils, descrit per Lewis el 1934, inclosos en sediments del Miocè superior o del Pliocè inferior, amb una antiguitat d’uns 12-15 milions d’anys, trobats a l’Índia, a la República Federal d’Alemanya, a Kenya i a la Xina.
Els individus d’aquest gènere representen la baula que enllaça la línia dels pòngids amb la dels primers homínids, al capdamunt dels quals hi ha l’home actual Morfològicament presentaven uns caràcters certament homínids, com la reducció dels ullals i de les incisives la qual cosa suggereix l’alliberament de les extremitats superiors, de les quals se serviren per a menjar, i que els situa en la transició cap al bipedisme, i, bé que no n'hi cap evidència fòssil, és possible que caminés erecte Aquestes característiques l’entroncarien amb la línia de l’australopitec, que ja gaudia de la postura…
radicícola
Zoologia
Dit de l’animal que habita sobre o entre les arrels de les plantes.
rabdoplèurids
Zoologia
Ordre d’estomocordats de la classe dels pterobranquis caracteritzats pel fet de formar colònies originades per gemmació i en les quals els individus són reunits per un estoló ramificat de color negrós.
Tant els individus com l’estoló són recoberts per un tub corni De sexes separats i de 4-6 mm de llargada, són marins i de desenvolupament directe, però poden també reproduir-se per gemmació
rabdocels
Zoologia
Ordre de turbel·laris format per petits animals vermiformes, de 0,3 mm a 15 mm de longitud, de cos allargat, fi i més o menys transparent.
L’aparell digestiu presenta un intestí llarg, sacciforme i sense ramificacions, acompanyat a vegades d’una trompa tàctil Tenen un o dos protonefridis Generalment hermafrodites, la majoria presenten reproducció sexual típica, bé que hi ha casos de partenogènesi, i també existeix reproducció asexual per escissió transversal N'hi ha de marins i litorals, d’aigua dolça cursos d’aigua, estanys o aigües termals, de terra humida i cavernícoles, i uns quants són comensals externs d’animals marins o bé endoparàsits d’altres invertebrats marins crustacis, molluscs, etc Els gèneres europeus més…
rabditoïdeus
Zoologia
Ordre de nematohelmints de la classe dels nematodes, de cutícula llisa o bé anellada i en possessió d’un o dos bulbs esofàgics.
Inclou un gran nombre d’espècies de reduïdes dimensions, que generalment habiten en el sòl i en substàncies en descomposició molts són sapròfags, però n'hi ha alguns de paràsits La majoria són causants de malalties, sobretot en vegetals L’espècie Rhabditis elegans parasita insectes, Turbatrix aceti es nodreix dels bacteris que es desenvolupen en el vinagre, Tylenchus tritici és paràsit del gra de blat i Heterodera rostochiensis és paràsit de les arrels de la patata i el tomàquet