Resultats de la cerca

Les banyes, presents només en el mascle, són implantades molt juntes, llargues, helicoidals i divergents, i acaben en punta El dimorfisme sexual és molt acusat el mascle té el pelatge negre i blanc i la femella és de tons bruns Habita les sabanes mancades d’arbres de l’Àsia tropical, a l’Índia especialment Forma ramats d’un gran nombre d’individus generalment un mascle, diverses femelles i les cries, bé que també s’aplega a vegades en grans ramades de centenars d’individus Té costums diürns És molt veloç, i fuig a grans salts

Fan mig metre, com a màxim, tenen el musell allargat i punxegut i els peus posteriors estrets i llargs, amb els dits segon i tercer soldats en part i el quart armat amb una ungla grossa Tenen costums nocturns i s’alimenten d’insectes i de vegetals Són propis de Tasmània i d’Austràlia Els del gènere més representatiu, Perameles, són de tons bruns i tenen la part posterior del llom ratllada de fosc Els del gènere Thalacomys tenen aspecte de conill, amb les orelles i la cua molt llargues són cavadors i excaven galeries

A l’època de reproducció primavera, els mascles adquireixen un bell plomatge, amb un gran collar de plomes erèctils i dues tofes de plomes auriculars, de colors molt variables individualment Fan unes parades nupcials molt complexes Els territoris que delimiten els diversos mascles són contigus, la qual cosa dóna peu a moltes baralles quan un d’ells envaeix el del veí Quan una femella entra al territori, el mascle es lliura a diverses danses i corregudes, actitud que incita la femella a l’acoblament, que té lloc immediatament La femella fa el niu i té cura dels pollets Els caràcters sexuals…

Els animals que hi pertanyen peixos, cefalòpodes, crustacis i equinoderms, sobretot presenten característiques ben especials Tots són carnívors, car no existeix vida vegetal en aquestes profunditats, i la quietud de les aigües els ha permès de desenvolupar apèndixs llargs i delicats Els peixos solen ésser negres o de tons foscs, i sovint presenten òrgans lluminosos Algunes espècies tenen els ulls hipertrofiats, com Alepocephalus , i d’altres, per contra, els tenen atrofiats per complet, com Bathypterois Himantolophus, Melanocetus, Lasiognathus i d’altres peixos pescadors tenen…

Les baldrigues tenen el dors de tons molts foscs, i la part ventral, clara o blanca El bec és fi i encorbat a la punta damunt seu s’obren els orificis nasals, en forma de tubs Són ocells oceànics que viuen sempre en alta mar, llevat de l’època de nidificació són excellents voladors, però per terra es traslladen amb una gran dificultat, bo i arrossegant-se Volen arran d’aigua, i no es capbussen s’alimenten de peixos i d’altres animals de superfície Algunes espècies són sedentàries, i d’altres efectuen llargues migracions molt precises, passant sovint d’un hemisferi a l’altre tenen…

Les dades determinatives dels ous dels ocells són les dimensions, el pes, la forma, l’estructura de la closca, el color i el dibuix Les dimensions essencials són la llargada i l’amplada màxima Dels ocells europeus, el que pon els ous més grossos és el cigne mut 128 × 70 mm i els més petits corresponen al bruel i al reietó 12 × 9 mm El pes és determinat amb l’ou ple —com més fresc millor— i amb l’ou buit L’ou de cigne mut fa respectivament 414 i 53 g, i els de bruel i reietó, 32 i 4 g Quant a la forma , hom expressa la relació entre els dos diàmetres llargada i amplada màxima i la…

Inclou només el gènere Phalacrocorax , les espècies del qual són els corbs de mar

Tenen les potes curtes, amb les mans i els peus pentadàctils els dits dels peus són units per una membrana, que els facilita la natació La cua grossa i potent, és ampla i aplanada, recoberta de pèl a la base i de petites escates a la resta els castors baten sovint l’aigua amb la cua, com a senyal d’alarma, i els serveix de timó quan neden Posseeixen unes glàndules especials que secreten el castori i desemboquen a la cloaca on van a parar també els conductes anal i urinogenital amb el castori marquen el territori Tenen hàbits nocturns, però també són actius de dia no presenten son…

Les llúdrigues al Besòs Exemplars de llúdriga van ser vistos en el tram baix del Besòs durant el 2019 L’any 2019 es va confirmar el retorn de la llúdriga Lutra lutra en el tram baix del Besòs i fins a tocar el mar Des de l’any 2014, els albiraments d’aquest animal havien estat freqüents, sobretot en el tram del riu que passa pel terme municipal de Montcada i Reixac Durant els darrers cinc anys, també se n’havien detectat individus en aigües dels rius Tenes i Congost, tots dos pertanyents a la conca del Besòs La importància de la presència de llúdrigues d’una manera estable en aquesta zona…