Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
remugament
Esquema de la digextió d’un bou: A, l’aliment entra per l’esòfag (1) al rumen (2) i, després de passar eventualment pel reticle (3), és retornat a la boca voluntàriament; B, després d’ésser novament mastegat a la boca, torna a entrar per l’esòfag (1) i comença la veritable digestió en passar, successivament al reticle (2), al llibret (3) i al quall (4), i després al duodè pel pílor (5)
© fototeca.cat
Zoologia
Procés típic de la ingestió i digestió d’aliments dels remugants.
L’aliment passa primerament al rumen, on és emmagatzemat, es barreja amb el mucus i es troba sotmès a l’acció d’una flora de bacteris que trenquen les molècules de cellulosa i les parets cellulars dels vegetals i constitueixen una massa blanquinosa que l’animal voluntàriament retorna a la boca A partir d’aquí s’inicia de nou el procés de la boca al reticle, que es tanca formant un canal que porta l’aliment directament al llibret, on és absorbida l’aigua, i la resta de la massa alimentària passa al quall, on és efectuada la veritable digestió, puix aquest és l’únic…
antílop africà
antílop africà
© Fototeca.cat
Zoologia
Antílop de gran mida, que ateny uns dos metres d’alçada, de formes semblants als bous, pesant de moviments.
Té un gep dorsal, una gran papada i la cua llarga Els mascles tenen les banyes fortes i llargues les femelles les tenen més delicades Viu en ramats nombrosos, a les sabanes de l’Àfrica oriental i meridional i també en regions subdesèrtiques La seva carn és de bona qualitat i pot ésser una bona font d’aliment perquè l’animal està adaptat a pasturar en terrenys no útils per a l’agricultura aliment
rapinyaire
rapinyaire Esparver comú
Eddy Van 3000 (CC BY-SA 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Dit de l’ocell que té el bec ganxut i urpes ben desenvolupades, amb els quals mata les preses.
Bé que de fet només siguin veritables rapinyaires tots els falconiformes rapinyaires diürns i estrigiformes rapinyaires nocturns, hom hi inclou també alguns altres ocells, com els passeriformes del gènere Lanius , a causa de llur manera de procurar-se l’aliment Tots ells són equipats per a capturar i matar animals sovint voluminosos, des de mamífers fins a grans insectes
aluata
Zoologia
Gènere de mones de la família dels cèbids, de color bru o daurat que viuen als boscs de l’Amèrica del Sud, en bandes formades per tres o quatre mascles, diverses femelles i els individus joves; els mascles poden també viure sols.
Es desplacen penjant-se a les branques dels arbres Tenen la laringe hipertrofiada, semblant a una caixa de ressonància, i això els permet d’emetre uns crits molt forts Aquest udols formen part del sistema de defensa de llur territori, contra la invasió de clans propers Al territori, que és una determinada extensió de bosc, el clan hi busca l’aliment fulles, fruites i hi dorm
pogonòfors
Zoologia
Embrancament d’animals triploblàstics celomats deuterostomats de cos gran, en forma de cuc, d’una longitud entre 100 i 350 mm i sense tub digestiu.
El cos és divisible en un prosoma anterior que duu uns 200 tentacles grans i plens de cilis, un mesosoma situat darrere el prosoma, i un llarg tronc o metasoma , proveït de nombroses papilles Cada part té un sac celomàtic El sistema circulatori és tancat amb dos vasos a cada tentacle que recullen l’oxigen dissolt a l’aigua No tenen boca ni anus ni tub digestiu, llevat de quan són larves Això ha fet suposar que l’aliment és absorbit en forma de substància orgànica dissolta externament Són protegits per un tub quitinós, secretat pel mateix animal, i viuen enterrats parcialment en…
pterobranquis
Zoologia
Classe d’estomocordats, de dimensions reduïdes, que són marins, sedentaris, filtradors i colonials o pseudocolonials.
Tenen el cos dividit en protosoma , amb un petit disc preoral, mesosoma , amb diversos braços que formen un lofòfor ciliat amb el qual capturen l’aliment, i metasoma , amb l’intestí en forma de U Tenen un gangli nerviós dorsal i l’aparell circulatori és format per una vesícula i un vas dorsal i diversos vasos laterals Comprèn dos ordres, el dels rabdoplèurids, amb el gènere Rhabdopleura , i el dels cefalodíscids , amb el gènere Cephalodiscus , que es diferencien dels anteriors per presentar un disc adhesiu a nivell de metasoma i per la presència de casos d’hermafroditisme i…
crinoïdeus
Blothrocrinus del Carbonífer superior,equinoderm de la classe dels crinoïdeus
© Fototeca.cat
Zoologia
Classe d’equinoderms pelmatozous, que comprèn animals marins i bentònics que viuen fixats al substrat, almenys durant llur fase larval.
Són formats per un cos caliciforme anomenat disc , del qual surten cinc braços radials, sovint ramificats i multidicotomitzats En alguns ordres el disc és a l’extrem superior d’un peduncle Els braços són multiarticulats, presenten unes pínnules laterals i uns solcs nutricis dorsals, que porten l’aliment, aconseguit mitjançant la formació de remolins, a la boca, situada, juntament amb l’anus, sobre la cara dorsal del calze L’aparell aqüífer és semblant al dels altres equinoderms, i l’esquelet és calcari Són molt nombroses les formes fòssils, principalment les pedunculades Entre…
anemone
anemone de mar
© Fototeca.cat
Zoologia
Nom donat a algunes actínies, que pertanyen a diversos gèneres de l’ordre dels actinaris, que viuen solitàries reptant pel fons marí o en simbiosi amb crancs.
Són zoòfagues i utlilitzen llurs tentacles urticants per a caçar les preses Són molt vistoses, d’aspecte semblant a flors, i poden viure bé en aquaris L' anemone de mar comuna o fideu Anemonia sulcata és la més gran i freqüent a la Mediterrània Viu a les costes rocoses, a poca profunditat Té els tentacles llargs, flexibles, no retràctils, de colors vius i molt urticants Pot produir a l’home inflamacions molt doloroses, com cremades L' anemone de bernat ermità Calliactis parasitica viu al damunt de conquilles de gastròpodes, habitades per bernats ermitans, en simbiosi amb aquests l’anemone…
domesticació
Zoologia
Pas de l’estat salvatge a l’estat domèstic d’alguns animals per acció de l’home.
Aquest procés és degut als interessos humans d’obtenir d’espècies salvatges aliment, servei, companyia, vestit, etc, i començà ja fa almenys onze mil anys hom ha trobat restes d’ovins d’aquest període en una cova al nord d’Iraq Les diferents races d’una espècie domèstica provenen sempre d’una espècie salvatge, la qual pot haver estat transformada en domèstica a diferents punts de la terra El procés de domesticació es caracteritza per la modificació de les condicions fisiològiques, per modificacions fenolipídiques i per modificació de la selecció per cria artificial Així es crea…
apendiculàries
Apendiculàries (Oikopleura sp: a la part superior, fora de la coberta; a la part inferior, esquema de la coberta)
Zoologia
Classe d’urocordats formada per individus pelàgics de petites dimensions (uns 2 o 3 mm, alguns 2 o 3 cm), de forma ovoide, amb el cos transparent i una llarga cua persistent tota la vida, que conté el notocordi.
Són els únics urocordats que conserven el notocordi en estat adult perennicordats Viuen dins una closca gelatinosa, segregada per unes cèllules glandulars de l’epiteli l’abandonen i la renoven periòdicament, especialment quan hom les inquieta Aquesta closca té tres orificis dos d’anteriors i un de posterior que permeten la circulació de l’aigua, de la qual l’apendiculària capta les partícules orgàniques que porta en suspensió i que constitueixen el seu aliment Dins la closca, l’animal és lliure només hi resta unit per la regió oral Són hermafrodites tret de l’espècie Oikopleura…