Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
hidrozous
Zoologia
Classe de l’embrancament dels cnidaris que comprèn les formes més primitives d’aquests.
Tant les formes solitàries com les colonials poden ésser lliures planctòniques o viure fixades en un substrat bentòniques Normalment hi ha alternança entre les formes de pòlip i de medusa Les hidromeduses es caracteritzen per la presència d’un vel estès entre les vores de l’ombrella i del manubri, i són sempre de dimensions petites Els hidrozous són presents en tots els ambients aquàtics Famílies i representants més importants de la classe dels hidrozous subclasse dels hidroïdeus ordre dels caliptoblasts família dels campanulàrids Campanularia sp Obelia sp família dels lafoèids Lafoeidae sp…
sericigen | sericígena
Zoologia
Dit de l’animal que produeix seda i de les glàndules d’aquests animals que en produeixen (glàndula sericígena).
glàndula del sinus
Biologia
Zoologia
Glàndula pròpia dels musclos que secreta uns filaments amb els quals aquests animals s’adhereixen a roques, cordes, etc.
cipris
Zoologia
Tipus de larva pròpia dels cirrípedes, que en el desenvolupament d’aquests segueix les larves naupli i metanaupli i precedeix l’adult.
Presenta una conquilla bivalva i té sis parells d’apèndixs cirriformes
estre
Zoologia
Període de zel del cicle sexual de la femella en el qual aquesta, afectada per una notable excitació sexual, es fa receptiva vers el mascle i és impulsada a l’acoblament.
Aquests períodes coincideixen amb la maduració de l’òvul, la qual cosa en possibilita la fecundació, i tenen una freqüència variable La duració de l’estre varia segons les espècies, des d’unes quantes hores fins a quatre setmanes Tots aquests mecanismes d’excitació sexual i de maduració ovular són controlats per les hormones
pseudocelomats
Zoologia
Grup sense categoria taxonòmina en el qual alguns autors inclouen els acantocèfals, els endoproctes i els nematohelmints.
Segons aquests autors, la cavitat que presenten aquests animals entre la paret del cos i el tub digestiu no és un veritable celoma, amb les parets formades per mesoderma, sinó blastocel transformat i envoltat per unes cèllules mesenquimàtiques, és a dir, un pseudoceloma Aquesta discutible interpretació i les considerables diferències morfològiques existents entre els diferents animals inclosos dins el grup, fan que molts zoòlegs posin en dubte la validesa científica d’aquest grup
ecdisozous
Zoologia
Grup taxonòmic dins els protostomats que comprèn els escalidòfors, els nematodes i els panartròpodes.
Tradicionalment, els bilaterals s’han dividit en protostomats i deuterostomats Però estudis de la filogènia molecular d’aquests grups indiquen que els protostomats estan compostos de dos grups els ecdisozous i els lofotrocozous Atès que moltes de les dades morfològiques i genètiques que s’han obtingut darrerament en protostomats provenen de Drosophila melanogaster panartròpode i Caenorhabditis elegans nematode, la inclusió d’aquests dos organismes dins els ecdisozous podria significar que les característiques que comparteixen les dues espècies podrien ésser pròpies…
daurada

Daurada petita (Pluvialis dominica)
© Cláudio Dias Timm
Zoologia
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, representats per dues espècies.
La daurada grossa o dauradella Papricaria és un ocell de prop de 30 cm de longitud total, amb un plomall molt vistós, constituït per un fons negre tacat de daurat Habita llocs humits i s’alimenta, principalment de nit, a base de cucs, insectes i altres petits invertebrats La posta és a la primavera, i les femelles no fan niu, ans es limiten a fer un forat en terra que a vegades cobreixen lleugerament d’herba És un ocell de cacera Durant el bon temps viuen al nord d’Europa i d’Àsia, però en arribar l’estiu emigren cap al sud d’aquests continents i també cap a l’Africa, on atenyen el…
blesbok
Zoologia
Antílop de la subfamília dels antilopins, de cos esvelt i banyes liriformes, amb una gran taca blanca facial.
Aquests antílops són propis de l’Àfrica austral, on antigament formaven grans ramats actualment, gairebé exterminats, viuen en reserves
cucurbití
Zoologia
Nom que hom dóna als anells més allunyats del cap o escòlex de les tènies.
Aquest nom és degut a la forma de llavor de carbassa Cucurbita que adopten aquests anells en carregar-se d’ous fecundats