Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
esponges calcàries
L’esponja calcària Clathrina clathrus
Parent Géry (cc-by-sa-3.0)
Zoologia
Classe de porífers caracteritzats pel fet de tenir l’esquelet format per espícules calcàries.
La composició química d’aquestes espícules és del 87% de carbonat càlcic cristallitzat, el 7% de carbonat magnèsic cristallitzat i el 3% d’aigua són microscòpiques i tenen forma de bastó Les esponges calcàries habiten fixes en el fons, bé solitàries, en forma d’urna, bé agrupades en colònies Són en general de petites dimensions 3-5 cm i habiten gairebé sempre a la zona litoral marina, bé que hi ha espècies d’aigua dolça
cranc vellutat
Cranc vellutat
Ondřej Radosta (CC BY-NC)
Zoologia
Cranc caracteritzat per tenir el cos de color vermell i recobert d’una pilositat que té aspecte de vellut.
Habita a les cavitats de les grans esponges i a les masses d’algues calcàries dels fons corallins
esponja perforant
Zoologia
Esponja de l’ordre de les halicondrines, de la família dels cliònids, de cos ramificat i de color groc o vermell.
N'hi ha en grans masses a totes les costes, on perforen les roques calcàries Són perjudicials, perquè ataquen els bancs d’ostres, altres moluscs i el corall
sícon
Zoologia
Tipus d’organització d’algunes esponges, caracteritzades pel fet de tenir el cos en forma de sac, obert a l’exterior per un pseudoòcul, amb una cavitat gastral o utricular, no revestida interiorment de coanòcits, que comunica amb l’exterior per molts canals aferents.
La cavitat de l’utricle resta entapissada per pinacòcits d’origen ectodèrmic Aquesta organització és típica de certes esponges calcàries, com les del gènere Sycon , comú a la Mediterrània
porífers
Esponja: animal diploblàstic (e porífers) (x 1)
© Fototeca.cat
Zoologia
Embrancament d’animals metazous pluricel·lulars diploblàstics, aquàtics i generalment marins, de simetria radial o bé asimètrics, i sense òrgans diferenciats.
Són anomenats comunament esponges La cavitat interna és recoberta per coanòcits i es comunica amb l’exterior mitjançant una sèrie de porus a través dels quals penetra el corrent d’aigua, que és expulsat per l’òscul Posseeixen un esquelet intern format per espícules calcàries o silíciques, i fibres d’espongina Hom hi distingeix tres tipus fonamentals d’organització, anomenats àscon, sícon i lèucon La superfície externa és constituïda per pinacòcits, i la mesoglea inclou amebòcits, escleroblasts i arqueòcits L’òscul és voltat, generalment, per cèllules fusiformes i contràctils miòcits que en…
holoturioïdeus
Holoturioïdeus (cogombre de mar)
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Classe d’eleuterozous de l’embrancament dels equinoderms formada per animals de forma allargada, generalment cilindroide, amb l’obertura bucal i l’anal als extrems oposats del cos i una corona de tentacles al voltant de la boca.
Presenten cinc solcs ambulacrals i tenen simetria pentaradiada L’esquelet és format per plaquetes calcàries fragmentàries i disseminades Els sexes són generalment separats, i hi ha una única gònada localitzada a l’interradi dorsal Algunes espècies són hermafrodites, però no presenten autofecundació Tots els gèneres són bentònics, excepte Pelagothuria , que és pelàgic
lèucon
Zoologia
Tipus morfològic d’organització de la majoria de les esponges, excepte d’algunes esponges calcàries.
Dintre el mesènquima hi ha un gran nombre de cambres entapissades per coanòcits, que comuniquen amb l’exterior i amb la cavitat gastral per mitjà de conductes aferents i eferents, respectivament Unes altres característiques d’aquest tipus són el gran desenvolupament del mesènquima i la complexitat del sistema de canals
estolonífers
Zoologia
Ordre de cnidaris colonials de la subclasse dels alcionaris, que formen estolons reptants proveïts d’espícules calcàries, com l’orgue de mar.
espongina
Zoologia
Substància orgànica i imputrescible de natura proteica que, sola o acompanyada d’espícules silíciques, constitueix l’esquelet intern de les esponges no calcàries.