Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
caliptoblasts
Zoologia
Subordre de cnidaris
hidroïdeus la característica dels quals és la presència d’una hidroteca que protegeix els pòlips.
Les meduses d’aquest grup són leptomeduses
hidroïdeus
Zoologia
Subclasse de cnidaris de la classe dels hidrozous generalment colonials i amb alternança de generacions entre pòlips i meduses en llur cicle biològic (l’hidra n’és una excepció).
Les colònies, sovint molt ramificades, són freqüents a totes les mars també hi ha espècies d’aigua dolça Es divideixen en dos ordres el dels gimnoblasts i el dels caliptoblasts
hidrozous
Zoologia
Classe de l’embrancament dels cnidaris que comprèn les formes més primitives d’aquests.
Tant les formes solitàries com les colonials poden ésser lliures planctòniques o viure fixades en un substrat bentòniques Normalment hi ha alternança entre les formes de pòlip i de medusa Les hidromeduses es caracteritzen per la presència d’un vel estès entre les vores de l’ombrella i del manubri, i són sempre de dimensions petites Els hidrozous són presents en tots els ambients aquàtics Famílies i representants més importants de la classe dels hidrozous subclasse dels hidroïdeus ordre dels caliptoblasts família dels campanulàrids Campanularia sp Obelia sp família dels lafoèids…
leptomedusa
Zoologia
Individu de la generació medusoide dels cnidaris hidrozous de l’ordre dels caliptoblasts.
Són molt petits, i es caracteritzen per la posició de les gònades sobre els conductes radials, i per la presència d’estatocists i, sovint, d’ocels
nematòfor
Zoologia
Nom donat als pòlips defensors dels gastrozooides a les colònies polimorfes d’hidrozous caliptoblasts.
hidroteca
Zoologia
Embolcall quitinoide o més o menys calcificat, en forma de campana, format pel perisarc que envolta els zooides d’una colònia d’hidrozous caliptoblasts.
obèlia
Zoologia
Gènere d’hidrozous de l’ordre dels hidroïdeus, del subordre dels caliptoblasts; habiten en colònies en forma d’arbret, i les meduses que se’n desprenen tenen l’ombrel·la aplatada i amb les vores proveïdes d’un gran nombre de tentacles curts, que formen una mena de serrell.
Habiten des de la superfície fins a 1 500 m de profunditat