Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
zooflagel·lats
Zoologia
Subclasse de flagel·lats integrada per espècies de nutrició bàsicament heteròtrofa, mancats de cloroplasts i de pigments assimiladors, que presenten un nucli o més, idèntics.
Incolors i solitaris o colonials, n'hi ha de lliures, nedadors en diversos tipus d’aigües, i de fixos, la majoria dels quals són comensals, paràsits o simbionts Certes espècies, a més del flagel o dels flagels, tenen pseudopodis En forma de cist quitinós, poden perdre el flagel La reproducció és asexual, per divisió simple o múltiple, o sexual per gàmetes singàmia És un grup heterogeni que comprèn els ordres dels protomonadins, rizomastigins, polimastigins, opalinins, hipermastigins i craspedomonadals
enoploides
Zoologia
Classe de nemertins armats amb agullons verinosos a la cavitat de la trompa.
Són força grossos, i tenen tres capes musculars i una boca anterior al cervell i que s’obre a la cavitat de la trompa Comprèn dos ordres els haplonemertins, de coloració viva, que inclouen formes pelàgiques que neden o suren a mar oberta, formes d’aigua dolça, terrestres tropicals i subtropicals i formes marines litorals, i els bdellonemertins, amb probòscide no armada però derivada de l’armada, espècies comensals en les cavitats de cargols d’aigua dolça o de cloïsses marines
rabdocels
Zoologia
Ordre de turbel·laris format per petits animals vermiformes, de 0,3 mm a 15 mm de longitud, de cos allargat, fi i més o menys transparent.
L’aparell digestiu presenta un intestí llarg, sacciforme i sense ramificacions, acompanyat a vegades d’una trompa tàctil Tenen un o dos protonefridis Generalment hermafrodites, la majoria presenten reproducció sexual típica, bé que hi ha casos de partenogènesi, i també existeix reproducció asexual per escissió transversal N'hi ha de marins i litorals, d’aigua dolça cursos d’aigua, estanys o aigües termals, de terra humida i cavernícoles, i uns quants són comensals externs d’animals marins o bé endoparàsits d’altres invertebrats marins crustacis, molluscs, etc Els gèneres europeus…
nematodes
Zoologia
Classe de l’embrancament dels nematohelmints que inclou moltes espècies de cos filiforme, amb els extrems anterior i posterior afilats i la regió central cilíndrica, i que no tenen cap tipus d’apèndix.
Atenyen des d’alguns microns fins a més d’1 m, bé que normalment fan 2 mm L’organització interna és molt simplificada no tenen aparell respiratori ni circulatori diferenciat, puix que la paret del cos no presenta una epidermis típica, sinó solament una capa de cèllules mioepitelials tampoc no tenen òrgans excretors, i el sistema nerviós es limita a formar un anell periesofàgic El tub digestiu s’inicia en una boca de secció triangular envoltada de sedes labials i amb denticles mandibulars tot seguit hi ha un esòfag amb parets musculoses i un bulb terminal, i després un tub intestinal sense…
malacobdel·la
Zoologia
Gènere de nemertins enoploides de l’ordre dels bdel·lonemertins, de la família dels malacobdèl·lids, que són paràsits o comensals de molts lamel·libranquis.
ciliòfors
Zoologia
Grup taxonòmic d’animals protostomats lofotrocozous format per organismes aquàtics de menys de 0,5 mm que viuen com a comensals enganxats al cos dels llamàntols.