Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
aparellament
Aparellament d’insectes
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Reunió de dos individus de sexe diferent, durant l’època de zel
, que té per finalitat l’acoblament.
A vegades, mascle i femella s’aparellen perquè coincideixen en un mateix indret, la mateixa font d’aliments, per exemple Més sovint, però, els mascles es traslladen, durant l’època de la reproducció, en cerca de la femella Es guien sovint per l’olfacte la femella segrega substàncies aromàtiques que el mascle percep a grans distàncies, o pels sons que ambdós emeten Molts ocells i molts insectes s’aparellen quan la femella entra al territori que el mascle defensa En animals amb la vista ben desenvolupada, l’aparellament es veu facilitat per diverses parades nupcials , fetes generalment pel…
ascidiacis
Zoologia
Classe d’urocordats integrada per individus procordats, sacciformes, de mides relativament grans (poden atènyer un pam de llargada), marins, anomenats ascidis.
Són caducicordats el notocordi, present en la larva, desapareix en l’individu adult Tenen el cos recobert per una túnica, llisa o rugosa, formada per una substància químicament semblant a la cellulosa, anomenada tunicina aquesta túnica pot presentar incrustacions de tota mena sorra, conquilles de molluscs, etc Presenten dos sifons, un d’inhalant, apical, i un altre d’exhalant, més petit i situat lateralment Els ascidiacis adults són sèssils i viuen fixos en el substrat Gairebé tots són hermafrodites els òrgans reproductors desemboquen a la cloaca La majoria són ovípars, bé que algunes…
cecidi
Cecídis de Cinípids: tiges d’esbarzer amb Diastrophus rubi; tija de roser amb Diplolepis rosae; borrons de roure amb Andricus kollari i A.quercustozae; fulles de roure amb Neuroterus quercusbaccarumen, amb les seves formes asexuada i sexuada; i pipes dCecídis de Cinípids: tiges d'esbarzer amb Diastrophus rubi; tija de roser amb Diplolepis rosae; borrons de roure amb Andricus kollari i A.quercustozae; fulles de roure amb Neuroterus quercusbaccarumen,amb les eves formes asexuada i sexuada; i pipes d’Andricus viscosus
© Fototeca.cat
Botànica
Zoologia
Hipertròfia de teixits vegetals induïda per agents físics o químics diversos, produïts generalment, però, per paràsits.
Els cecidis reben diversos noms segons que els paràsits siguin animals en general zoocecidis , plantes fitocecidis , fongs micocecidis , insectes entomececidis , àcars acarocecidis , nematodes nematocecidis , bacteris bacteriocecidis , etc Els cecidis són causats no solament per la presència del paràsit, sinó pels metabòlits o substàncies químiques que aquest segrega El fet que diversos paràsits produeixin cecidis diferents sobre una mateixa planta demostra l’especificitat dels estímuls morfogenètics de natura química elaborats per ells Aquestes substàncies, d’estructura similar a la…
balena
Gran balena blava (Balaenoptera musculus)
WoRMS (cc-by-nc-sa-4.0)
Economia
Zoologia
Nom aplicat a qualsevol dels cetacis del subordre dels misticets.
Les balenes són mamífers exclusivament marins que atenyen grans dimensions de 5 a 25 m Les balenes típiques manquen de dents tenen unes formacions còrnies gingivals característiques, anomenades barbes, que pengen de la mandíbula superior i s’allotgen a la inferior, les quals fan de filtre per a retenir el plàncton de què s’alimenten, especialment crustacis eufausiacis krill Neden amb la boca —que és enorme— oberta, i quan la tanquen expulsen l’aigua amb l’ajuda de la llengua, talment, que l’aliment resta retingut Com tots els cetacis i a diferència dels peixos, les balenes tenen la cua…