Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
bilaterals
Zoologia
Grup taxonòmic de metazous que inclou tots els animals de cos amb simetria bilateral respecte un pla sagital.
A diferència dels altres grans grups de metazous són triploblàstics
ortiga verda
Zoologia
Cnidari de la subclasse dels antozous, de l’ordre dels actiniaris, molt semblant al tomàquet de mar, del qual molts autors el consideren una subespècie.
És, tant morfològicament com pels seus costums i hàbitat, igual a aquest, i se'n diferencia solament per la coloració, normalment verda i a voltes bruna
regió zoogeogràfica
Geografia
Zoologia
Dret administratiu
Nom donat a cadascuna de les zones geogràfiques que es distingeixen sobre la superfície terrestre, tenint en compte les afinitats o les diferències faunístiques.
Actualment hom diferencia sis regions zoogeogràfiques paleàrtica Àsia central, Àsia septentrional i Europa, neàrtica Amèrica del Nord —a vegades agrupades en una de sola, anomenada holàrtica —, neotropical Amèrica Central i del Sud, etiòpica Àfrica, oriental sud d’Àsia i Indonèsia i australasiàtica
rorqual

Rorquals (Balaenoptera physalus)
© Fototeca.cat
Zoologia
Nom amb el qual són conegudes diverses espècies del gènere Balaenoptera, cetacis misticets de la família dels balenoptèrids.
La família es diferencia externament de les balenes veritables per la presència d’una aleta dorsal i de solcs ventrals Entre aquestes espècies hi ha l’animal més gros que mai hagi existit el rorqual blau o balena blava Bmusculus , que pot arribar als 33 m de longitud total Per contra, el rorqual d’aleta blanca Bacutorostrata , que a penes arriba als 10 m, és l’espècie més petita del gènere De gran valor comercial en conjunt, tenen una repartició cosmopolita, però la cacera abusiva n’amenaça la supervivència
balanoglòs
Zoologia
Gènere d’estomocordats enteropneusts, vermiformes, algunes espècies del qual tenen colors molt vius.
Són marins i viuen colgats a la sorra, on excaven galeries en forma de U amb la trompa erèctil que posseeixen, les quals recobreixen amb el mucus segregat pel coll La tercera regió del cos o tronc es diferencia en una regió branquial, una de genital i una d’abdominal A l’extrem hi ha l’anus La larva, anomenada tornària, recorda la d’alguns equinoderms Les espècies de les mars càlides solen ésser molt llargues, de més d’un metre L’espècie B gigas ultrapassa els 2,5 m A la Mediterrània es troba el B clavigerus, que ateny uns 20 cm
zoantaris
Zoologia
Subclasse de cnidaris de la classe dels antozous, anomenats també hexacoral·laris
.
A diferència dels octocorallaris o alcionaris, la simetria hexàmera hi és norma la cavitat gàstrica és més clarament dividida que en aquells, i a partir de sis parells de septes radials principals s’afegeixen parells de septes suplementaris per intercalació El disc basal presenta també replegaments radials, i tot això produeix un augment considerable de la superfície digestiva Hi ha tants tentacles com septes, fins a uns quants centenars Juntament amb formes solitàries sense esquelet, n'hi ha de colonials i de solitàries, amb esquelet calcari o corni Són molt comuns a les mars tropicals i…
vol
Zoologia
Sistema de locomoció a través de l’aire pròpia de molts insectes i ocells, dels quiròpters, etc.
El tret anatòmic comú que permet el vol és la possessió d’unes estructures aerodinàmiques, anomenades ales , que en els quiròpters i els ocells són la modificació de l’extremitat anterior d’un vertebrat típic L’ala ha d’acomplir la doble funció de proporcionar una força ascensional i de permetre l’avanç La convexitat de la cara superior de l’ala produeix una zona de constricció de les línies de corrent de l’aire que implica un augment de la velocitat i, d’acord amb el teorema de Bernoulli, una disminució de la pressió La diferència de pressions entre les parts dorsal i ventral de l’ala és…
cefalocordats | cefalocordat
Zoologia
Embrancament que comprèn metazous triploblàstics, celomats, deuteròstoms i epineures, i que juntament amb els urocordats constitueix el grup dels procordats.
Són animals marins, fusiformes i allargats, amb el cap no diferenciat d’ací ve que rebin el nom d' acraniats Tenen la boca voltada de cirrus, amb els quals recullen l’aliment Les aletes imparelles, contínues, són simples replecs de la pell no tenen aletes parelles Una caracterísica fonamental del grup és l’existència del notocordi o corda dorsal, que s’estén a tot el llarg del cos i que és considerat com l’estructura ancestral de la columna vertebral dels veritables cordats és persistent a l’estat adult, cosa que els diferencia dels urocordats La faringe presenta diverses feses branquials La…
sang arterial
Biologia
Zoologia
Sang que, procedent dels òrgans respiratoris d’un animal, arriba als capil·lars de tot l’organisme; es diferencia de la sang venosa pel seu contingut important d’oxigen.
En els vertebrats de respiració pulmonar la sang arterial va dels pulmons al cor per les venes pulmonars i, sortint del cor per l' artèria aorta, es distribueix per tot l’organisme, a vegades amfibis i rèptils barrejada amb la sang venosa
babuí

Babuí cuidant la cria
© Fototeca.cat - Corel
Zoologia
Gènere de primats catarrins cinocèfals de la família dels cercopitècids, de dimensions grans, que tenen el musell llarg i glabre; les mandíbules són fortes i els ullals molt potents.
Tenen les extremitats d’una mateixa llargada i totes quatre coadjuven uniformement en el trasllat del simi Tenen la cua ben desenvolupada i callositats isquiàtiques grans, sovint de colors vius El pelatge és llarg i abundant Els babuïns viuen en grups nombrosos constituïts per diversos harems, cadascun dels quals és format per un mascle adult, 4 o 5 femelles i els joves, que romanen prop de la mare fins a la pubertat En cas de perill o quan viatgen, un mascle esdevé el cap i guia de tot el grup La societat viu en un territori molt gran, pel qual es trasllada durant l’any Els babuïns són…