Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
ceriantaris
Zoologia
Ordre de zoantaris format per individus solitaris, sense esquelet, amb el cos cilíndric i ficat dins un tub de consistència gelatinosa format per la secreció coagulada de nombroses cèl·lules mucoses de l’ectoderm.
Els envans són nombrosos i disposats simètricament per parelles i arriben fins a l’estomodeu El gènere representatiu és Cerianthus
lemuroïdeus
Zoologia
Grup de primats de l’ordre dels lemuriformes que, amb categoria d’infraordre, inclou les famílies dels lemúrids, els índrids i els daubentònids.
D’una mida mitjana o petita, atenyen fins a 90 cm de llargada, i tenen el musell llarg, amb el llavi superior partit, els ulls disposats lateralment, les ungles planes, excepte la del segon dit del peu, i la cua no prènsil La dentadura té la mateixa fórmula que els altres primats, però les incisives superiors són molt petites De costums nocturns i arborícoles, són insectívors, omnívors o frugívors Tenen l’olfacte molt ben desenvolupat, i la intelligència és reduïda Habiten als boscs de Madagascar
barqueta
Zoologia
Gènere de cnidaris
marins, de l’ordre dels sifonòfors, pelàgics i colonials.
El gastrozooide central és gros i és proveït d’un pneumatòfor blavós, que fa d’1 a 5 cm i consta d’un disc pla, subellíptic, amb un relleu triangular que s’aixeca obliquament sobre la cara superior i forma una mena de vela La superfície inferior del disc, que és l’estoló, és portadora d’una sèrie de gonozooides disposats concèntricament i de dactilozooides externs La respiració de les barquetes és aèria l’aire entra pel pneumatòfor i passa a la cavitat gastrovascular No són urticants
actínia
El tipus d’actínia anomenat també anemone comensal viu sobre la conquilla ocupada per un bernat ermità, amb el qual constitueix una simbiosi
© Corel Professional Photos
Zoologia
Nom dels zoantaris de l’ordre dels actiniaris, pres del gènere més representatiu, Actinia
.
Són grans pòlips de cos cilíndric, carnós, sense esquelet, que viuen fixats per una base circular que forma ventosa a les roques marines submergides A la part superior del cos s’obre la boca, de forma ovalada, voltada de tentacles retràctils, sempre en nombre múltiple de 6, disposats concèntricament en diverses files A tot el cos i especialment als tentacles hi ha cèllules verinoses urticants, anomenades cnidoblasts, amb missió defensiva i de captura de preses Les gonades s’obren a la cavitat gastrular, i els productes genitals, que surten per la boca, donen lloc a una larva que…
traquimeduses
Zoologia
Ordre de cnidaris de la subclasse dels traquilins, de fins a 20 cm de diàmetre, amb nombrosos tentacles disposats en diverses sèries.
Inclou l’espècie Craspedacusta sowerby i el gènere Limnocnida , d’aigua dolça, i el gènere Lyriope sp , d’aigua marina
alcionaris
alcionari (A.palmatum)
© Fototeca.cat
Zoologia
Subclasse d’antozous, formada per pòlips que es caracteritzen per tenir vuit septes que divideixen la cavitat gastrular i vuit tentacles disposats en una corona plomosa.
La coloració varia poden ésser blancs o de colors vius Els pòlips viuen solitaris o bé formen colònies, que presenten formes molt diverses massisses, arborescents, estolonades i no hi sol haver zooides especialitzats Les cavitats gàstriques dels individus de la colònia estan en comunicació Per reproducció sexual s’origina una larva plànula, que passa per una fase pelàgica d’actínula i en fixar-se, dóna lloc al primer pòlip, que originarà la colònia cnidaris
euplotes
Zoologia
Gènere de ciliats espiròtrics de l’ordre dels heteròtrics
, de la família dels euplòtids, caracteritzats pel fet de tenir el perístoma ample i triangular i els cirrus disposats ventralment en tres grups.
Inclou unes 25 espècies d’aigua dolça o marines, moltes de les quals són comunes als Països Catalans
terebratulina
Zoologia
Gènere de braquiòpodes de la subclasse dels testicardins, de la família dels terebratúlids, amb els braços tentaculars disposats en dos lòbuls laterals, els tentacles o lofòfor branquial curt, la closca allargada en forma oval i ornada amb costelles fines i granuloses.
D’un a dos cm de llargada, inclou nombroses espècies bentòniques d’alimentació microfàgica que viuen en fons entre 50 i 200 m de profunditat no són gaire comuns a les mars de tot el món, incloses les dels Països Catalans
cefalòpodes

Organització dels cefelòpodes. Talls sagitals. A, nàutil; B, sípia. 1, cirrus tentaculars; 2, mandíbules; 3 i 15, ràdula; 4 i 19, conquilla; 5, sifó; 6, septes de la coquilla; 7, celoma; 8, i 20, estòmac; 9 i 21, ovari; 10 i 26, ventrícle cardíac; 11, pap, 12, brànquies; 13, braços o tentacles peribucals; 14 i 22, embut; 16 i 17, ganglis nerviosos; 18, esòfag; 23, aorta; 24, cavitat palleal; 25, intestí; 27, bossa de la tinta; 28, sac unitari
© fototeca.cat
Zoologia
Classe de moluscs marins, els més especialitzats i evolucionats de l’embrancament, que tenen el cos simètric bilateralment, el cap ben diferenciat i el peu transformat en braços o tentacles peribucals i en l’embut.
Els tentacles són nombrosos i retràctils en els tetrabranquis, i en els dibranquis són quatre parells en els octòpodes o octobraquis, no retràctils i totalment o parcialment coberts de ventoses internes i, sovint, d’ungles còrnies la conquilla dels tetrabranquis és externa té forma d’espiral i és dividida en septes, el darrer i més gran dels quals és ocupat per l’animal, i els altres són plens d’aire La conquilla dels dibranquis és interna a excepció de la de les espírules, que és semblant a la dels tetrabranquis, i ha sofert una reducció progressiva i alternativa, d’una o altra part de la…
solàster
Zoologia
Estrella de mar de la classe dels asteroïdeus, de la família dels solastèrids, d’uns 15 a 20 cm de diàmetre, de color de porpra o vermell groguenc, de cos no gaire aplanat i amb 12 o 14 braços ben individualitzats, llisos, punxeguts i disposats al voltant d’un disc relativament ample.
Té un esquelet dorsal reticulat, amb petites espines no articulades sobre els nusos i amb una tofa d’espines en llur vèrtex S'alimenta sobretot d’eriçons, molluscs, lamellibranquis i altres preses mortes o vives Habita a 15-20 m de profunditat, i de vegades hom els troba sobre les costes, a la província circumboreal