Resultats de la cerca

Presenten òrgans de fixació en els extrems anteriors i posteriors els anteriors són formats per elements glandulars que secreten unes substàncies mucoses, i en els posteriors hi ha ventoses i ganxos Parasiten peixos marins, d’aigua dolça o amfibis, fixant-se sobre la superfície del cos o a les brànquies També es troben sobre cefalòpodes i crustacis, i n'hi ha que són endoparàsits de la cloaca dels peixos, de la bufeta urinària de les granotes i de la cavitat bucal de les tortugues Es nodreixen de sang i de cèllules epitelials, i sovint són la causa de la mort dels individus joves Els ous…

El cicle biològic es desenvolupa en dos o tres hostes distints En general tenen només dues ventoses, una d’anterior, que dóna entrada a la boca, i una de posterior, imperforada, al mig de la cara ventral a aquesta característica es refereix el nom de distòmids amb què també són coneguts Atenyen de 0,5 a 10 mm de llargada En estat adult són paràsits interns dels vertebrats, i en estat larvari, dels molluscs, bé que poden parasitar eventualment un tercer hoste El cicle reproductor s’inicia típicament amb l’aparició d’una larva ciliada, el miracidi , que penetra dins l’hoste…

Habita a l’intestí de l’home hoste definitiu l’hoste intermediari és un remugant, generalment un bou, que s’infesta en menjar herba contaminada l’home ho fa en menjar carn poc cuita

L’hoste provisional és un mosquit en el qual els hemosporidis realitzen la fase asexual del cicle reproductor l’hoste definitiu és un vertebrat en el qual ocasionen malalties greus Un hemosporidi destacat és el plasmodi

Les rèdies s’alimenten dels teixits de l’hoste intermediari i ulteriorment produeixen, també asexualment, larves cercàries, de vida lliure, o bé altres generacions de rèdies que després formen cercàries

És de forma esfèrica, mesura uns 20 μ de diàmetre i presenta 3 parells de ganxos que li permeten d’agafar-se als teixits interns de l’hoste intermediari en el desenvolupament de l’animal

Les larves originen el nematogen fundador en entrar dins el cefalòpode que parasiten, el qual, per divisió, dóna els nematògens primaris que produeixen nous individus del mateix tipus, mitjançant una partenogènesi diploide en els sacs urinaris de l’hoste Dins aquest cicle pedogenètic hom parla també de nematògens secundaris

Aquestes són tan complexes, que semblen metazous, i presenten com a característica les càpsules polars, amb un líquid urticant i unes valves plasmodials Típicament tenen un sol hoste La subclasse comprèn tres ordres actinosporidis o actinomixidis, mixosporidis i microsporidis Representants més importants de la subclasse dels neosporidis ordre dels actinomixidis Tetratinomyxon sp ordre dels mixosporidis Mixidium sp ordre dels microsporidis Nosema apis nosema de les abelles Nosema bombycis nosema del cuc de seda ordre dels haplosporidis Urosporidium sp Ichtyosporidium sp

Ingerits del sòl pels porcs, es converteixen en oncosferes i després en cisticercs L’home se n'infecta en ingerir carn de porc poc cuita l’escòlex es fixa a l’epiteli intestinal i origina la tènia adulta L’home pot ésser, també, hoste intermediari quan n'és infectat en menjar verdures crues i poc netes, on s’han fixat els ous llavors els cisticercs s’estableixen en centres nerviosos, als ulls, etc La tènia a l’intestí ocasiona sobretot trastorns gàstrics i nerviosos L’acció d’un antihelmíntic i un purgant salí l’elimina L’escòlex pot regenerar tot l’estròbil de 2 a 8 m en un parell de mesos

En general, tenen una longitud de 10 a 20 cm, que en alguns arriba a 60 cm Tenen una trompa anterior retràctil, característica del grup, proveïda de ganxos amb els quals es fixen a l’intestí dels hostes Presenten un gangli nerviós anterior, del qual surten dues llargues cadenes laterals Els sexes són separats, i en general les femelles són més grans que els mascles La larva es forma en el cos matern i passa per un hoste intermediari invertebrat artròpodes, on completa el seu desenvolupament Els adults viuen en el tracte intestinal de vertebrats peixos, ocells, mamífers…