Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
balena amb gep
Balena amb gep
© NJ - Fotolia.com
Zoologia
Balena del grup dels rorquals, de la família dels balenoptèrids, d’uns 15 m de llargada, amb l’aleta dorsal petita i les pectorals molt grosses; a la vora externa de les aletes pectorals, així com als costats del cap, té una sèrie de geps molt aparents.
Té el dors negre i el ventre clapat de blanc els plecs de sota el coll són irregulars Viu en bandades i fa migracions a l’estiu habita les mars polars, l’Àrtic i l’Antàrtic, i a l’hivern arriba a les mars tropicals
tentaculats
Zoologia
Classe d’eumetazous de l’embrancament dels ctenòfors caracteritzats pel fet de presentar dos llargs tentacles que emergeixen de l’hemisferi aboral a partir de dues bosses epidèrmiques, dins les quals poden retreure’s, i tenir cèl·lules adhesives amb les quals capturen preses com ara ous planctòics, petits crustacis i peixos, altres ctenòfors, etc.
Presenten bioluminescència Viuen en el plàncton de totes les mars, poden arribar fins a fondàries de 3 000 m, i poden fer des d’uns pocs millímetres fins a uns 20 cm Inclou la gran majoria de ctenòfors, amb uns pocs gèneres repartits en unes 60 espècies, entre les quals cal destacar Leucothea , Pleurobranchia , Hormipfora , Callianira i Cestus , amb l’espècie Cveneris cinyell de Venus Són comuns a les mars dels Països Catalans
cap d’olla
Globicephala melaena
Elizabeth Zwamborn (cc-by-sa-3.0)
Zoologia
Gènere de cetacis odontocets, de la família dels delfínids, d’uns 5 a 8 m de llargada, amb el cos una mica comprimit lateralment, de color negre amb una taca blanca sota el coll, amb les aletes pectorals llargues i primes i el cap molt gros i bombat, desproveït de rostre.
Són animals gregaris, que viuen en moles molt nombroses i segueixen cegament un mascle adult s’alimenten de peixos i de cefalòpodes Fan migracions regulars a l’hivern van de les mars àrtiques a les temperades, i a l’estiu retornen a les fredes Són gairebé cosmopolites, bé que més freqüents en mars fredes Per a llur caça, sobretot a les illes Fèroe, els caçadors condueixen, amb les barques, el cap de la mola vers la costa, on, seguit de tota la mola, embarranca L’espècie més freqüent és Globicephala melaena
triclàdides
Zoologia
Ordre de platihelmints de la classe dels turbel·laris de dimensions molt diferents segons les espècies, des de pràcticament invisibles a ull nu fins a uns quants centímetres de longitud (com Bipalium javanum, de 60 cm).
Es caracteritzen pel fet de tenir la boca situada ventralment prop de la meitat del cos, disposar de dos ocels o més i ésser proveïts d’òrgans tàctils i quimioreceptors La majoria d’espècies són susceptibles de reproduir-se també asexualment per escissió L’ordre és dividit en tres subordres els marícoles, amb totes les espècies marines, que habiten en mars tropicals o subtropicals, entre els quals l’espècie Procerodes lobata és comuna a la Mediterrània, incloses les mars dels Països Catalans els paludícoles, d’aigües dolces corrents o estancades de zones temperades,…
narcomeduses
Zoologia
Ordre de cnidaris hidrozous de la subclasse dels traquilins, constituït per meduses de petites dimensions que tenen la vora de l’ombrel·la fistonada i manquen de manubri.
N'hi ha a totes les mars
campanulària
Zoologia
Gènere de cnidaris de l’ordre dels hidroïdeus que viuen en colònies ramificades, amb els pòlips en forma de campana.
Són freqüents a les zones litorals de diversos mars
acantòmetra
Zoologia
Principal gènere de l’ordre dels acantaris.
Té vint espícules radials iguals Habita a les mars càlides
ostra
Ostres
© Fototeca.cat
Zoologia
Lamel·libranqui de l’ordre dels filibranquis, de la família dels ostreids, que pot atènyer de 7 a 10 cm i té la conquilla bivalva, irregular i aspra amb línies de creixement laminars per fora i llisa i nacrada per dins.
La valva superior és plana o una mica còncava i la inferior és molt convexa i s’adhereix a les roques per mitjà de les substàncies cimentants que segrega el mantell Es reprodueix a l’estiu i els ous fecundats romanen a l’interior de la cavitat branquial fins a la desclosa de les larves, al cap d’una setmana o dues Habita a les costes de totes les mars europees i suporta perfectament els canvis de salinitat provocats per les marees És molt apreciada en gastronomia i hom la cria artificialment ostreïcultura L’ ostra portuguesa Gryphaea angulata , família dels ostreids, pròpia de…
madrèpora
Zoologia
Gènere de cnidaris antozous de l’ordre dels madreporaris, de la família dels madrepòrids, que formen colònies ramificades, fasciculades o laminars.
Comprèn unes 90 espècies, la majoria de les quals habiten a mars tropicals
regadora de Filipines
regadora de Filipines
Zoologia
Porífer de l’ordre dels hexasteròfors, de la família dels euplectèl·lids, amb esquelet silícic transparent format per espícules espiraliformes i encaixades les unes amb les altres, que constitueixen una figura cilíndrica o d’urna.
Marina, d’aigües profundes i mars tropicals, es troba especialment a l’oceà Pacífic