Resultats de la cerca

Són en general animals de mida reduïda, puix que els exemplars més grossos només arriben a fer 35 cm De cua llarga i prima, el cos és cobert d’escates de diferents colors que van del gris al verd grogenc, cosa que els permet de confondre's amb les fulles Són arborícoles i completament inofensius per a l’home, i s’alimenten d’insectes Viuen al sud d’Àsia, a les illes de la Sonda i a les Filipines

D’una mida mitjana o petita, atenyen fins a 90 cm de llargada, i tenen el musell llarg, amb el llavi superior partit, els ulls disposats lateralment, les ungles planes, excepte la del segon dit del peu, i la cua no prènsil La dentadura té la mateixa fórmula que els altres primats, però les incisives superiors són molt petites De costums nocturns i arborícoles, són insectívors, omnívors o frugívors Tenen l’olfacte molt ben desenvolupat, i la intelligència és reduïda Habiten als boscs de Madagascar

La tabaquera comuna Dpapillata , que té les pues grosses d’una llargada de fins a 10 cm i el cos d’un diàmetre de 4-4,5 cm, és de color groc grisenc i habita en fons fangosos a partir de 50 m La tabaquera roja Stylocidaris affinis , amb les pues grosses d’uns 4-5 cm i el diàmetre del cos d’una mida semblant, és d’un color roig viu i habita en fons fangosos i bancs de corall a partir de 30 m

Tenen el crani allargat i la dentadura proveïda d’una dent incisiva, sense ullals ni premolars i amb tres molars El ratolí de camp lleonat Apodemus flavicollis té uns 8-11 cm de llargada, cua de mida igual a la del cos, pèls escassos i escampats, orelles ovalades i relativament llargues, potes anteriors més curtes que les posteriors, i pelatge terrós rogenc o lleonat grisós amb una taca groga molt palesa a la gola Habita a les zones més espesses dels boscs dels Pirineus El ratolí de camp comú Apodemus sylvaticus , una mica més petit que el ratolí de camp lleonat i sense la taca groga, és…

L’aleta dorsal és punxeguda com una falç i de mida reduïda, i les aletes pectorals fan uns 60 cm de llargària i 20 d’amplada El cap és petit i acaba en un musell en forma de bec d’uns 15 cm Els ulls, envoltats per una ratlla fosca, tenen la nineta en forma de cor, i al costat hi ha les obertures auriculars La mandíbula té de 80 a 100 dents petites i esmolades de pocs millímetres de diàmetre És de color negre blavós per la part superior del cos, amb les parts laterals i la inferior blanquinoses Animal de vida gregària, conviu en grups de 10 a més de 100 individus Les moles de dofins són…

L’epidermis és recoberta d’una fina capa de tunicina Són pelàgics marins i transparents, característica que permet d’apreciar-ne directament l’anatomia interna Tenen dues grans cavitats faringe i cloaca, que deixen un petit espai per a les vísceres El desenvolupament és complex presenten alternança de generacions els oozoides asexuats, procedents d’un ou i proveïts d’un estoló ventral, augmenten de mida i es fragmenten per estrangulació en progemmes , que, mitjançant cèllules ambulants forocits arriben fins a l’apèndix dorsal, on cada progemma origina de 15 a 20 gemmes Les progemmes poden…

Té un gep dorsal, una gran papada i la cua llarga Els mascles tenen les banyes fortes i llargues les femelles les tenen més delicades Viu en ramats nombrosos, a les sabanes de l’Àfrica oriental i meridional i també en regions subdesèrtiques La seva carn és de bona qualitat i pot ésser una bona font d’aliment perquè l’animal està adaptat a pasturar en terrenys no útils per a l’agricultura aliment

Té un plomall de pèls entre les dues banyes És propi de Guinea, Nigèria i Costa d’Or És anomenat també neòtrag