Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
salpa
Zoologia
Gènere d’urocordats, de la subclasse dels sàlpids, que comprèn espècies marines amb adults de vida lliure, sense cua ni notocordi, túnica permanent, amb bandes musculars circulars i només dues feses branquials.
Són hermafrodites, amb alternança de generacions Salpa maxima amb 9 bandes musculars paralleles i 70 mm de longitud i Sdemocratica 4 bandes musculars i 5 mm són molt freqüents a la Mediterrània
sifonòglif
Zoologia
Solc longitudinal de l’estomodeu dels pòlips dels antozous (antopòlip), constituït per cèl·lules ciliades que mouen l’aigua que penetra a la cavitat gastrovascular.
Les actínies en tenen dos, mentre que d’altres alcionaris, ceriantaris, etc només en tenen un Això, juntament amb la disposició de les banderoles musculars, determina que els antozous tinguin simetries radials diferents
bufeta biliar
Biologia
Zoologia
Sac piriforme, present en molts vertebrats, situat sota la cara inferior del fetge, on la bilis, secretada pel fetge, s’acumula i es concentra abans d’ésser vessada a l’intestí.
El pas de la bilis de la bufeta al duodè és aconseguit per l’acció del quim en el mateix duodè en produir l’alliberament de colecistoquinina que provoca el relaxament de l’esfínter d’Oddi i una contracció de les fibres musculars de la bufeta biliar Aquesta és anomenada també vesícula biliar
sarcosepte
Zoologia
Cadascun dels septes mesentèrics que tanquen radialment la cavitat gastrovascular dels antozous.
En nombre de 6, 8 o més, sobresurten en sentit radial de la paret endodèrmica Poden ésser complets primaris, que se solden a la paret de l’estomodeu o incomplets secundaris i terciaris filament Al llarg de la paret porten feixos musculars longitudinals que formen sobre un dels costats una banderola els septes gàstrics allotgen també, sota llur gastroderma, les gònades
enoploides
Zoologia
Classe de nemertins armats amb agullons verinosos a la cavitat de la trompa.
Són força grossos, i tenen tres capes musculars i una boca anterior al cervell i que s’obre a la cavitat de la trompa Comprèn dos ordres els haplonemertins, de coloració viva, que inclouen formes pelàgiques que neden o suren a mar oberta, formes d’aigua dolça, terrestres tropicals i subtropicals i formes marines litorals, i els bdellonemertins, amb probòscide no armada però derivada de l’armada, espècies comensals en les cavitats de cargols d’aigua dolça o de cloïsses marines
cor

Secció sagital del cor: 1, vena cava superior; 2, aurícula dreta; 3, orella dreta; 4, septe o envà interauricular; 5, venes pulmonars; 6, aurícula esquerra; 7, orella esquerra; 8, vàlvula tricúspide; 9, ventricle dret; 10, músculs papil·lars; 11, infundíbul; 12, sortida al tronc arterial pulmonar; 13, tronc arterial pulmonar; 14, septe o envà intraventricular; 15, vàlcula mitral; 16, ventricle esquerre; 17, vàlvula aòrtica; 18, aorta; 19, orificis de les artèries coronàries
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Òrgan central i motor de l’aparell circulatori.
Anatomia i fisiologia del cor En l’ésser humà, és una víscera buida, situada en el mediastí, que fa les funcions d’una bomba aspirant i impellent, que atreu a les seves cavitats la sang que circula per les venes i la impulsa, mitjançant les artèries aorta i la pulmonar, a tota la xarxa capillar És constituït per una massa contràctil o miocardi, coberta interiorment per l’endocardi i envoltada exteriorment pel pericardi Situat per sobre del diafragma, davant la columna vertebral, darrere l’estern i entre els pulmons, és sostingut per uns grans vasos que en surten i pel pericardi té forma de…
quetògnats
Zoologia
Grup de metazous triploblàstics de l’embrancament dels lofoforats, que comprèn espècies de cos allargat, transparent, fusiforme i dividit en tres regions: cap, tronc i cua.
En el cap, esfèric, hi ha la boca, amb quetes quitinoses, prènsils i mòbils el tronc és allargat i envoltat per dues aletes laterals, i la cua és apuntada i acabada en una aleta horitzontal Sota la pell hi ha fibres musculars estriades, reunides en quatre feixos longitudinals, dos de dorsals i dos de ventrals No hi ha aparell circulatori ni excretor El tub digestiu és rectilini i acaba a l’anus Les cavitats celòmiques de les tres regions són separades per envans transversals i, a més, la del tronc és dividida longitudinalment per un mesenteri, en una part dorsal i…
miosepte
Zoologia
Cadascun dels envans de teixit conjuntiu que separen els segments musculars derivats dels somites.
heteronemertins
Zoologia
Ordre de nemertins de la subclasse dels anoploides, caracteritzats pel fet de presentar tres capes musculars a la paret del cos, l’externa i la interna de fibres musculars longitudinals i la mitjana de fibres anulars.
Presenten les glàndules en paquet enfonsades en els teixits subepidèrmics Inclou nombrosos gèneres i espècies marins, alguns dels quals són comuns a la zona litoral dels Països Catalans
rotífers
Zoologia
Embrancament d’animals metazous triploblàstics, no metamèrics, amb simetria bilateral, de formes variables i de petites dimensions, la majoria microscòpics.
El cos és recobert per una cutícula d’escleroproteïna, rígida quan és engruixida i subdividida en anells o plaques és anomenada lloriga , amb una corona o òrgan rotatori , constituït per un anell circumapical de cilis que fan moure l’animal i atreuen partícules alimentàries i organismes vegetals i animals El cos consta d’un cap , un tronc i un peu cònic, bifurcats típicament en dos dits, utilitzables per a la locomoció reptant per cadascun amb una glàndula pèdia , la secreció de la qual els permet d’adherir-se al substrat Són organismes sincitials A l’aparell digestiu hi ha la boca , situada…