Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
gastrozooide
Zoologia
Cadascun dels pòlips d’una colònia polimorfa de cnidaris encarregats de portar a terme la presa i la digestió dels aliments comunitaris.
Tenen la forma típica dels pòlips, amb una cavitat central i un orifici bucoanal envoltat per uns tentacles carregats de cnidoblasts Es comuniquen amb la resta de la colònia a través de l’estoló, hidrocaules i hidrorizes
alcionaris
alcionari (A.palmatum)
© Fototeca.cat
Zoologia
Subclasse d’antozous, formada per pòlips que es caracteritzen per tenir vuit septes que divideixen la cavitat gastrular i vuit tentacles disposats en una corona plomosa.
La coloració varia poden ésser blancs o de colors vius Els pòlips viuen solitaris o bé formen colònies, que presenten formes molt diverses massisses, arborescents, estolonades i no hi sol haver zooides especialitzats Les cavitats gàstriques dels individus de la colònia estan en comunicació Per reproducció sexual s’origina una larva plànula, que passa per una fase pelàgica d’actínula i en fixar-se, dóna lloc al primer pòlip, que originarà la colònia cnidaris
antozous
antozous Actínies
© Fototeca.cat
Zoologia
Classe de cnidaris, formada exclusivament per pòlips, anomenats antopòlips, de mida variable, alguns d’ells molt grossos, d’estructura complexa.
Poden tenir esquelet, intern o extern, de carbonat càlcic Posseeixen actinofaringe, i llur cavitat gastrular és dividida en cambres mitjançant una sèrie de septes Segons els grups, les cambres són sis o un nombre múltiple de sis, o vuit o un nombre múltiple de vuit el nombre de tentacles que envolten la boca coincideix amb el nombre de cambres Les gònades són en els septes, a l’endoderm, i s’obren a la cavitat gastrular La larva és, generalment, una plànula que dóna lloc a un pòlip directament, sense passar per l’estadi de medusa Els individus poden viure aïllats, com les actínies, o formant…
corall negre

Corall negre
Jim Greenfield (CC BY-NC)
Zoologia
Gènere de cnidaris antozous, de l’ordre dels antipataris, que agrupa espècies colonials, altes, molt ramificades, que viuen sobre fons fangosos i rocallosos, dels 10 als 300 metres de profunditat, a l’Atlàntic i a la Mediterrània.
El color dels pòlips és gris o rosat, mentre que l’esquelet és negre i foliaci, apreciat en joieria
gorgonaris
Zoologia
Ordre de cnidaris de la subclasse dels alcionaris que agrupa espècies colonials que atenyen fins a 2 m.
Les colònies són formades per un eix comú o calcari, on s’allotgen els pòlips A la Mediterrània hi ha el corall vermell i el negre , i a les mars tropicals les gorgònies
políper
Zoologia
Esquelet calcificat i incrustat d’altres sals que caracteritza certs cnidaris colonials del grup dels antozous, en particular de les madrèpores i dels coralls.
Pot ésser massís, incrustant i ramificat o dendrític És produït pels mateixos pòlips de les colònies Quan l’animal mor, el políper és l’únic que en resta i en certes condicions favorables forma masses enormes al nivell de l’aigua, anomenades esculls corallins
maneta
Zoologia
Cnidari antozou zoantari de l’ordre dels alcionacis, de la família dels alciònids, de 30 cm d’alçada o més i d’un aspecte carnós amb ramificacions lobulades que recorden els dits de la mà.
El color va del rosa pàllid al vermell violat Els pòlips, de color blanc i amb vuit braços, sobresurten lleugerament del cenosarc, i llurs cavitats gàstriques es comuniquen interiorment És freqüent a la Mediterrània, en roques obagoses, a partir dels 10 m de profunditat
gorgònia
Zoologia
Nom donat a diversos cnidaris antozous octocoral·laris de l’ordre dels gorgonaris, que pertanyen als gèneres Eunicella (o Gorgonia), Muricea (o Paramuricea) i afins.
Formen colònies amb un esquelet axial flexible i esteses en forma de ventall amb els pòlips molt petits A la Mediterrània són corrents la gorgònia groga Eunicella o Gorgonia cavolini , la gorgònia blanca Eunicella o Gorgonia verrucosa i la gorgònia violàcia Muricea o Paramuricea chamaleon
cnidaris
cnidaris: pòlip (Dendronephtya Klunzingeri)
© Fototeca.cat
Zoologia
Embrancament d’animals metazous diploblàstics i de simetria radiada, agrupats antigament amb els ctenòfors dins l’embrancament dels celenterats.
Tenen una cavitat interna o gastral que comunica amb l’exterior per un orifici únic La paret del cos és formada per dues capes l’ectoderma i l’endoderma, entre les quals hi ha la mesoglea Aquesta constitució correspon a l’estat de gàstrula Hi ha dos tipus fonamentals d’organització el pòlip , que és fix, i la medusa , o forma lliure ambdós tenen una obertura única que fa alhora les funcions de boca i anus Les parets del cos limiten la cavitat gastrovascular única, dividida o no Els pòlips són sèssils, de forma cilíndrica o sacciforme i boca oral tentaculada les meduses són vàgils, acampanades…
madreporaris
Zoologia
Ordre de cnidaris de la subclasse dels zoantaris format per individus generalment colonials i proveïts d’esquelets calcaris.
Els pòlips són constituïts pels poliperits i pel cenosteu Els poliperits són secretats per l’ectoderma del pòlip i són formats per una làmina basal i una paret que limita una cavitat a l’interior de la qual hi ha septes calcaris El cenosteu prové de l’ectoderma del cenosarc La reproducció sexual és com la dels actiniaris, però la fecundació s’esdevé quasi sempre a la cavitat gastrovascular del pòlip Pot haver-hi casos de gonocorisme i d’hermafroditisme La reproducció, asexual, és molt variada, bé que la més corrent és per gemmació La forma de les colònies és diversa laminar,…