Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
gastrozooide
Zoologia
Cadascun dels pòlips d’una colònia polimorfa de cnidaris encarregats de portar a terme la presa i la digestió dels aliments comunitaris.
Tenen la forma típica dels pòlips, amb una cavitat central i un orifici bucoanal envoltat per uns tentacles carregats de cnidoblasts Es comuniquen amb la resta de la colònia a través de l’estoló, hidrocaules i hidrorizes
alcionaris
alcionari (A.palmatum)
© Fototeca.cat
Zoologia
Subclasse d’antozous, formada per pòlips que es caracteritzen per tenir vuit septes que divideixen la cavitat gastrular i vuit tentacles disposats en una corona plomosa.
La coloració varia poden ésser blancs o de colors vius Els pòlips viuen solitaris o bé formen colònies, que presenten formes molt diverses massisses, arborescents, estolonades i no hi sol haver zooides especialitzats Les cavitats gàstriques dels individus de la colònia estan en comunicació Per reproducció sexual s’origina una larva plànula, que passa per una fase pelàgica d’actínula i en fixar-se, dóna lloc al primer pòlip, que originarà la colònia cnidaris
antozous
antozous Actínies
© Fototeca.cat
Zoologia
Classe de cnidaris, formada exclusivament per pòlips, anomenats antopòlips, de mida variable, alguns d’ells molt grossos, d’estructura complexa.
Poden tenir esquelet, intern o extern, de carbonat càlcic Posseeixen actinofaringe, i llur cavitat gastrular és dividida en cambres mitjançant una sèrie de septes Segons els grups, les cambres són sis o un nombre múltiple de sis, o vuit o un nombre múltiple de vuit el nombre de tentacles que envolten la boca coincideix amb el nombre de cambres Les gònades són en els septes, a l’endoderm, i s’obren a la cavitat gastrular La larva és, generalment, una plànula que dóna lloc a un pòlip directament, sense passar per l’estadi de medusa Els individus poden viure aïllats, com les…
corall negre

Corall negre
Jim Greenfield (CC BY-NC)
Zoologia
Gènere de cnidaris antozous, de l’ordre dels antipataris, que agrupa espècies colonials, altes, molt ramificades, que viuen sobre fons fangosos i rocallosos, dels 10 als 300 metres de profunditat, a l’Atlàntic i a la Mediterrània.
El color dels pòlips és gris o rosat, mentre que l’esquelet és negre i foliaci, apreciat en joieria
gorgonaris
Zoologia
Ordre de cnidaris de la subclasse dels alcionaris que agrupa espècies colonials que atenyen fins a 2 m.
Les colònies són formades per un eix comú o calcari, on s’allotgen els pòlips A la Mediterrània hi ha el corall vermell i el negre , i a les mars tropicals les gorgònies
maneta
Zoologia
Cnidari antozou zoantari de l’ordre dels alcionacis, de la família dels alciònids, de 30 cm d’alçada o més i d’un aspecte carnós amb ramificacions lobulades que recorden els dits de la mà.
El color va del rosa pàllid al vermell violat Els pòlips, de color blanc i amb vuit braços, sobresurten lleugerament del cenosarc, i llurs cavitats gàstriques es comuniquen interiorment És freqüent a la Mediterrània, en roques obagoses, a partir dels 10 m de profunditat
gorgònia
Zoologia
Nom donat a diversos cnidaris antozous octocoral·laris de l’ordre dels gorgonaris, que pertanyen als gèneres Eunicella (o Gorgonia), Muricea (o Paramuricea) i afins.
Formen colònies amb un esquelet axial flexible i esteses en forma de ventall amb els pòlips molt petits A la Mediterrània són corrents la gorgònia groga Eunicella o Gorgonia cavolini , la gorgònia blanca Eunicella o Gorgonia verrucosa i la gorgònia violàcia Muricea o Paramuricea chamaleon
políper
Zoologia
Esquelet calcificat i incrustat d’altres sals que caracteritza certs cnidaris colonials del grup dels antozous, en particular de les madrèpores i dels coralls.
Pot ésser massís, incrustant i ramificat o dendrític És produït pels mateixos pòlips de les colònies Quan l’animal mor, el políper és l’únic que en resta i en certes condicions favorables forma masses enormes al nivell de l’aigua, anomenades esculls corallins
cnidaris
cnidaris: pòlip (Dendronephtya Klunzingeri)
© Fototeca.cat
Zoologia
Embrancament d’animals metazous diploblàstics i de simetria radiada, agrupats antigament amb els ctenòfors dins l’embrancament dels celenterats.
Tenen una cavitat interna o gastral que comunica amb l’exterior per un orifici únic La paret del cos és formada per dues capes l’ectoderma i l’endoderma, entre les quals hi ha la mesoglea Aquesta constitució correspon a l’estat de gàstrula Hi ha dos tipus fonamentals d’organització el pòlip , que és fix, i la medusa , o forma lliure ambdós tenen una obertura única que fa alhora les funcions de boca i anus Les parets del cos limiten la cavitat gastrovascular única, dividida o no Els pòlips són sèssils, de forma cilíndrica o sacciforme i boca oral tentaculada les meduses són vàgils, acampanades…
madreporaris
Zoologia
Ordre de cnidaris de la subclasse dels zoantaris format per individus generalment colonials i proveïts d’esquelets calcaris.
Els pòlips són constituïts pels poliperits i pel cenosteu Els poliperits són secretats per l’ectoderma del pòlip i són formats per una làmina basal i una paret que limita una cavitat a l’interior de la qual hi ha septes calcaris El cenosteu prové de l’ectoderma del cenosarc La reproducció sexual és com la dels actiniaris, però la fecundació s’esdevé quasi sempre a la cavitat gastrovascular del pòlip Pot haver-hi casos de gonocorisme i d’hermafroditisme La reproducció, asexual, és molt variada, bé que la més corrent és per gemmació La forma de les colònies és diversa laminar,…