Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
respiratori | respiratòria
aparell respiratori

Aparell respiratori humà
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Conjunt d’estructures que permeten als animals la captació d’oxigen i l’expulsió de l’anhídrid carbònic produït en la respiració interna.
En els organismes unicellulars, en els pluricellulars de mida petita i en altres organismes que, tot i ésser més grans, no oposen resistència al pas de l’oxigen com els porífers, els celenterats i alguns platihelmints, hi ha un procés de lliure difusió de l’oxigen pel cos, el qual arriba a l’interior de totes les cèllules Atès que totes les cèllules depenen funcionalment del forniment d’oxigen, en els organismes recoberts d’epidermis impermeables o ceratinitzades s’hi ha desenvolupat un sistema circulatori que els garanteix la provisió d’oxigen i la recollida del diòxid de carboni que els cal…
priapuloïdeus
Zoologia
Grup de metazous triploblàstics celomats i protostomats, exclusivament marins, que atenyen com a màxim 8 cm i tenen el cos vermiforme, dividit en prosoma, on hi ha la boca amb espines disposades en anells concèntrics que serveixen per a capturar els aliments, i tronc amb segmentació superficial.
Ni l’aparell circulatori ni el respiratori no són òrgans diferenciats El sistema nerviós és format per un anell periesofàgic i un cordó nerviós ventral El sistema excretor té solenocits i el digestiu presenta faringe espinosa, intestí rectilini de paret ondulada i anus amb dos apèndixs ramificats de funció desconeguda Els sexes són separats Comprèn 3 espècies, que s’alimenten de poliquets
hemolimfa
Biologia
Zoologia
Fluid del celoma d’alguns invertebrats que hom ha comparat —erròniament— amb la sang i la limfa dels organismes superiors.
En els insectes és de color verdós o groguenc i no pas vermell ja que no té hemoglobina i, per tant, ni transporta oxigen ni intervé pràcticament en el sistema respiratori, sinó que té com a funcions principals l’emmagatzematge i el transport d’aigua i de substàncies nutritives per tot el cos, la destrucció de cèllules estranyes i la de servir de vehicle dels productes de rebuig fins als tubs de Malpighi, on són absorbits
pauròpodes
Zoologia
Subclasse d’artròpodes de la classe dels miriàpodes, caracteritzats pel fet de tenir el cos tou i una talla molt petita (de 0,5 a 2 mm).
Presenten, al cap, antenes bífides i amb llargues sedes, un parell de maxilles i un parell de mandíbules El tronc consta d’onze segments a més del pigidi, amb un parell de potes cadascun, i tots ells porten llargues sedes laterals No hi ha aparell respiratori ni circulatori diferenciats i els òrgans sexuals es troben al tercer segment Habiten en els sòls humits, entre la fullaraca, dels boscs de les regions tropicals i temperades Es divideixen en pauropòdids i euripauropòdids
nematohelmints
Zoologia
Embrancament d’animals metazous triploblàstics acelomats i amb simetria bilateral.
Tenen el cos cilíndric o bé filiforme, no segmentat i exteriorment recobert d’una forta cutícula quitinosa no disposen d’apèndixs locomotors ni tampoc d’aparell circulatori ni respiratori diferenciat Els sexes es presenten generalment separats, i en el desenvolupament postembrionari tenen una sèrie de mudes normalment quatre Els representants d’aquest grup es troben arreu del món, i, malgrat que molts són paràsits, hom els pot localitzar tant en el medi aquàtic com en el terrestre Comprèn els nematodes i els gordiacis, bé que alguns zoòlegs també hi inclouen el grup dels…
sistema simpàtic
Biologia
Zoologia
Part del sistema nerviós vegetatiu constituïda per una cadena de ganglis nerviosos, en nombre de 20 a 25, situats davant la columna vertebral, des del crani fins al còccix.
Les fibres preganglionars s’originen en les porcions dorsal i lumbar de la medulla espinal, i les postganglionars, amielíniques, s’uneixen als nervis raquidis i cranials o formen plexes carotidi, solar, hipogàstric, etc Aquest sistema innerva tots els òrgans viscerals que tenen musculatura llisa tub gastrointestinal, bufeta urinària, òrgans genitals, ull i musculatura llisa de l’òrbita, totes les glàndules incloses les sudorípares, el miocardi i els vasos sanguinis Té una relació íntima amb els processos tròfics i les funcions secretores i cardiovasculars La seva estimulació produeix…
letargia
Zoologia
Estat d’inactivitat pel qual passen determinats animals quan les condicions del medi ambient són desfavorables.
Rep el nom d' hibernació o d' estivació , segons que coincideixi amb els mesos freds o amb els càlids En els animals peciloterms la letargia és un fenomen provocat per l’assoliment de temperatures extremes, que podrien ocasionar la paralització total de les activitats vitals de l’animal i, en conseqüència, la mort Això obliga els animals a cercar un refugi en el qual puguin preservar-se de les condicions extremes del medi i submergir-se en un estat de sopor La letargia es caracteritza per la reducció al mínim del metabolisme, de la temperatura corporal, del ritme respiratori i…
centre
Biologia
Zoologia
Estructura anatòmica que dirigeix o coordina determinades funcions, especialment nervioses.
Els centres nerviosos, situats a la substància grisa, són formats pels cossos cellulars de les neurones es troben a l’encèfal, a la medulla espinal i als ganglis simpàtics Hi ha centres nerviosos sensititus, als quals arriben els estímuls sensititus perifèrics centres motors, que emeten impulsos que arribaran a tot el sistema muscular i centres simpàtics, als ganglis simpàtics i agrupats generalment en plexes Al còrtex cerebral hi ha els centres destinats a funcions específiques de sensibilitat, de moviment, de coordinació, etc centre acústic, de Broca o del llenguatge, gustatiu centres…