Resultats de la cerca
Es mostren 333 resultats
domèstic | domèstica
Lilun - Dreamstime.com
bunyol de mar
Zoologia
Urocordat de la classe dels ascidiacis, de la subclasse dels estolidobranquiats, de mida gran (fins a 20 cm) i de forma ovoide; els sifons són molt separats i són blancs amb bandes roges.
El mantell és coriaci, bru, i recobert normalment d’una abundant fauna d’epibionts corallaris, hidroïdeus, briozous, ascidis, algues, etc, fet que ha donat nom al gènere És bentònic i solitari, i habita entre els 30 i 100 m de profunditat, sobre roques, conquilles i formacions corallines El sac visceral és comestible Les espècies M sulcatus i M sabiteri són comunes a la Mediterrània
pentacrinoïdeus
Zoologia
Ordre d’equinoderms de la classe dels crinoïdeus que tenen el cos caliciforme i cinc braços multiarticulats, i són fixats al substrat per un peduncle.
Els seus representants fòssils assolien fins a 20 m de longitud, i entre els actuals, que habiten en aigües fondes i són tots pedunculats, cal destacar el lliri de mar Calamocrinus sp
rabdoplèurids
Zoologia
Ordre d’estomocordats de la classe dels pterobranquis caracteritzats pel fet de formar colònies originades per gemmació i en les quals els individus són reunits per un estoló ramificat de color negrós.
Tant els individus com l’estoló són recoberts per un tub corni De sexes separats i de 4-6 mm de llargada, són marins i de desenvolupament directe, però poden també reproduir-se per gemmació
babuí
© Fototeca.cat - Corel
Zoologia
Gènere de primats catarrins cinocèfals de la família dels cercopitècids, de dimensions grans, que tenen el musell llarg i glabre; les mandíbules són fortes i els ullals molt potents.
Tenen les extremitats d’una mateixa llargada i totes quatre coadjuven uniformement en el trasllat del simi Tenen la cua ben desenvolupada i callositats isquiàtiques grans, sovint de colors vius El pelatge és llarg i abundant Els babuïns viuen en grups nombrosos constituïts per diversos harems, cadascun dels quals és format per un mascle adult, 4 o 5 femelles i els joves, que romanen prop de la mare fins a la pubertat En cas de perill o quan viatgen, un mascle esdevé el cap i guia de tot el grup La societat viu en un territori molt gran, pel qual es trasllada durant l’any Els babuïns són…
monogenis
Zoologia
Ordre de platihelmints de la classe dels trematodes que atenyen de 6 a 30 mm de longitud, la majoria dels quals són paràsits d’un sol hoste i amb un cicle biològic simple, sense alternança de generacions.
Presenten òrgans de fixació en els extrems anteriors i posteriors els anteriors són formats per elements glandulars que secreten unes substàncies mucoses, i en els posteriors hi ha ventoses i ganxos Parasiten peixos marins, d’aigua dolça o amfibis, fixant-se sobre la superfície del cos o a les brànquies També es troben sobre cefalòpodes i crustacis, i n'hi ha que són endoparàsits de la cloaca dels peixos, de la bufeta urinària de les granotes i de la cavitat bucal de les tortugues Es nodreixen de sang i de cèllules epitelials, i sovint són la causa de la…
filàrids
Zoologia
Família de nematodes de cos filiforme, sis papil·les labials a l’extrem anterior del cos, òrgans sensorials caudals i un notable dimorfisme sexual (els mascles són molt més petits que les femelles).
D’adults parasiten l’aparell circulatori o el teixit subcutani de vertebrats i hi provoquen malalties greus En l’home, per exemple, Loa loa, Wuchereria bancrofti i Onchocerca volvulus són els causants dels tumors de Calabar, de l’elefantiasi i de l’oncocercosi, respectivament Llur cicle vital implica sempre l’existència d’un insecte hematòfag on es desenvolupen i mitjançant el qual es transmeten
nais
Zoologia
Gènere d’oligoquets de l’ordre dels naidomorfs, de la família dels naídids, que es caracteritzen pel fet de tenir el protostoma ciliat i quetes; els segments genitals són el 5 i el 6, amb el receptacle seminal al 5.
Són gairebé microscòpics, i habiten enmig de la vegetació aquàtica de les basses
tita
Zoologia
Metazou del grup dels sipunculoïdeus, de la família dels sipuncúlids, d’uns 30 cm de llargada i quasi 2 cm de diàmetre; tenen el cos nu, amb la superfície llisa i lleugerament marcada de solcs longitudinals i circulars, i són de color groc o rosat.
Habiten als fons arenosos del litoral i hom les aprofita com a esquer Són comunes a les mars dels Països Catalans
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina