Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
rabdoplèurids
Zoologia
Ordre d’estomocordats de la classe dels pterobranquis caracteritzats pel fet de formar colònies originades per gemmació i en les quals els individus són reunits per un estoló ramificat de color negrós.
Tant els individus com l’estoló són recoberts per un tub corni De sexes separats i de 4-6 mm de llargada, són marins i de desenvolupament directe, però poden també reproduir-se per gemmació
ditrema
Zoologia
Dit de l’animal vivípar que té els orificis cloacal i genital separats.
holoturioïdeus

Holoturioïdeus (cogombre de mar)
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Classe d’eleuterozous de l’embrancament dels equinoderms formada per animals de forma allargada, generalment cilindroide, amb l’obertura bucal i l’anal als extrems oposats del cos i una corona de tentacles al voltant de la boca.
Presenten cinc solcs ambulacrals i tenen simetria pentaradiada L’esquelet és format per plaquetes calcàries fragmentàries i disseminades Els sexes són generalment separats, i hi ha una única gònada localitzada a l’interradi dorsal Algunes espècies són hermafrodites, però no presenten autofecundació Tots els gèneres són bentònics, excepte Pelagothuria , que és pelàgic
priapuloïdeus
Zoologia
Grup de metazous triploblàstics celomats i protostomats, exclusivament marins, que atenyen com a màxim 8 cm i tenen el cos vermiforme, dividit en prosoma, on hi ha la boca amb espines disposades en anells concèntrics que serveixen per a capturar els aliments, i tronc amb segmentació superficial.
Ni l’aparell circulatori ni el respiratori no són òrgans diferenciats El sistema nerviós és format per un anell periesofàgic i un cordó nerviós ventral El sistema excretor té solenocits i el digestiu presenta faringe espinosa, intestí rectilini de paret ondulada i anus amb dos apèndixs ramificats de funció desconeguda Els sexes són separats Comprèn 3 espècies, que s’alimenten de poliquets
dendroquirots
Zoologia
Ordre d’equinoderms de la classe dels holoturioïdeus.
Tenen forma de cogombre i posseeixen tentacles ramificats que filtren el plàncton i el porten al vestíbul faringi Els pulmons són aqüífers i s’omplen d’aigua, que hi entra i en surt com si fossin brànquies Tenen sexes separats La larva és simple, amb anells ciliars, i no està adaptada a la vida pelàgica, car els ous de les femelles d’aquest ordre són molt rics en vitella
nematohelmints
Zoologia
Embrancament d’animals metazous triploblàstics acelomats i amb simetria bilateral.
Tenen el cos cilíndric o bé filiforme, no segmentat i exteriorment recobert d’una forta cutícula quitinosa no disposen d’apèndixs locomotors ni tampoc d’aparell circulatori ni respiratori diferenciat Els sexes es presenten generalment separats, i en el desenvolupament postembrionari tenen una sèrie de mudes normalment quatre Els representants d’aquest grup es troben arreu del món, i, malgrat que molts són paràsits, hom els pot localitzar tant en el medi aquàtic com en el terrestre Comprèn els nematodes i els gordiacis, bé que alguns zoòlegs també hi inclouen el grup dels…
enteropneusts
Zoologia
Classe d’estomocordats amb el cos vermiforme dividit en tres regions.
El tub digestiu és complet, i les gònades, nombroses i localitzades en dues files a la part anterior del cor Tenen fenedures branquials semblants a les dels cordats els sexes són separats, la fecundació és externa, i el desenvolupament, directe o indirecte És un petit grup d’animals de vida lliure a la majoria de les mars càlides, a profunditat diversa i colgats a la sorra, on excaven galeries en forma de U Mostren una gran aptitud per a la regeneració Els gèneres més representatius són Balanoglossus i Glossobalanus , comuns a les aigües litorals mediterrànies
acantocèfals
Zoologia
Embrancament d’animals acelomats tripboblàstics, vermiformes, de simetria bilateral, sense tub digestiu ni aparells circulatori ni respiratori, endoparàsits d’hostes aquàtics o terrestres.
En general, tenen una longitud de 10 a 20 cm, que en alguns arriba a 60 cm Tenen una trompa anterior retràctil, característica del grup, proveïda de ganxos amb els quals es fixen a l’intestí dels hostes Presenten un gangli nerviós anterior, del qual surten dues llargues cadenes laterals Els sexes són separats, i en general les femelles són més grans que els mascles La larva es forma en el cos matern i passa per un hoste intermediari invertebrat artròpodes, on completa el seu desenvolupament Els adults viuen en el tracte intestinal de vertebrats peixos, ocells, mamífers…
picnogònids
Zoologia
Classe d’artròpodes quelicerats, amb representants exclusivament marins, tant bentònics com litorals, que fan de 0,2 a 50 cm i tenen el cos cobert per una cutícula quitinosa proveïda de tubercles, espines i sedes.
La regió cefàlica és prolongada en una trompa xucladora a la base de la qual hi ha dos quelícers, dos palps que falten en algunes espècies i dos ovígers en forma d’antena particularment desenvolupats en els mascles A la unió de la regió cefàlica i el tronc hi ha un tubercle amb quatre ulls simples localitzats a les cares laterals El tronc és dividit en quatre o sis segments, cadascun dels quals presenta a cada banda una pota llarga i fina composta de vuit artells, l’últim acabat en una forta ungla L’abdomen és curt i no segmentat Els sexes són separats, els mascles porten els ous…
pulmó

Dibuix esquemàtic de les parts de cada pulmó
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Nom donat a cadascun dels sacs cecs que, generalment en nombre d’un parell, es troben a l’interior del cos de la major part dels amfibis i en tots els rèptils, ocells i mamífers, amb funció respiratòria, bé que per extensió hom també anomena pulmons determinats òrgans de missió respiratòria però d’origen o constitució diferent, com és el cas dels ‘‘pulmons’’ dels escorpins, mol·luscs gastròpodes terrestres i, amb més propietat, de les bufetes natatòries modificades dels peixos dipnous.
Els veritables pulmons són els dels vertebrats tetràpodes Els pulmons dels amfibis adults —llevat d’alguns urodels, que no en tenen— són molt simples i porten a terme l’intercanci gasós en un percentatge del 20%, car la resta de l’intercanvi és dut a terme per la pell del cos i la de la boca i la faringe Els moviments respiratoris en els amfibis són efectuats per la pujada o la baixada del sòl de la boca, cosa que provoca la soritda i l’entrada de l’aire en els pulmons En els rèptils saures, l’entrada i la sortida d’aire és assegurada pels moviments respiratoris de la caixa toràica en els…