Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
pogonòfors
Zoologia
Embrancament d’animals triploblàstics celomats deuterostomats de cos gran, en forma de cuc, d’una longitud entre 100 i 350 mm i sense tub digestiu.
El cos és divisible en un prosoma anterior que duu uns 200 tentacles grans i plens de cilis, un mesosoma situat darrere el prosoma, i un llarg tronc o metasoma , proveït de nombroses papilles Cada part té un sac celomàtic El sistema circulatori és tancat amb dos vasos a cada tentacle que recullen l’oxigen dissolt a l’aigua No tenen boca ni anus ni tub digestiu, llevat de quan són larves Això ha fet suposar que l’aliment és absorbit en forma de substància orgànica dissolta externament Són protegits per un tub quitinós, secretat pel mateix animal, i viuen enterrats parcialment en…
centre
Biologia
Zoologia
Estructura anatòmica que dirigeix o coordina determinades funcions, especialment nervioses.
Els centres nerviosos, situats a la substància grisa, són formats pels cossos cellulars de les neurones es troben a l’encèfal, a la medulla espinal i als ganglis simpàtics Hi ha centres nerviosos sensititus, als quals arriben els estímuls sensititus perifèrics centres motors, que emeten impulsos que arribaran a tot el sistema muscular i centres simpàtics, als ganglis simpàtics i agrupats generalment en plexes Al còrtex cerebral hi ha els centres destinats a funcions específiques de sensibilitat, de moviment, de coordinació, etc centre acústic, de Broca o del llenguatge, gustatiu…
catxalot
Grup de catxalots
Gabriel Barathieu (cc-by-sa-3.0)
Zoologia
Cetaci odontocet de la família dels fisetèrids, el més gros del grup (de 15 a 20 m els mascles, i de 10 a 13 m les femelles); el dors és de color gris fosc, i els costats i el ventre són més clars.
El cap, enorme i de forma quadrangular, ocupa una tercera part de la longitud total del cos El musell sobrepassa considerablement la mandíbula inferior, que és armada amb grans dents de 40 a 54 L’espiracle és a la part superior i anterior del crani, una mica desviat cap a l’esquerra, de manera que el brollador de vapors condensats surt obliquament Els catxalots manquen d’aleta dorsal, però tenen una filera de geps de magnitud decreixent en el darrer terç del dors En una concavitat de la part superior del crani hi ha un òrgan compost de diverses cavitats delimitades per làmines conjuntives i…
ascidiacis
Zoologia
Classe d’urocordats integrada per individus procordats, sacciformes, de mides relativament grans (poden atènyer un pam de llargada), marins, anomenats ascidis.
Són caducicordats el notocordi, present en la larva, desapareix en l’individu adult Tenen el cos recobert per una túnica, llisa o rugosa, formada per una substància químicament semblant a la cellulosa, anomenada tunicina aquesta túnica pot presentar incrustacions de tota mena sorra, conquilles de molluscs, etc Presenten dos sifons, un d’inhalant, apical, i un altre d’exhalant, més petit i situat lateralment Els ascidiacis adults són sèssils i viuen fixos en el substrat Gairebé tots són hermafrodites els òrgans reproductors desemboquen a la cloaca La majoria són ovípars, bé que…
gelea reial
Zoologia
Substància nutritiva, fluida i transparent, rica en glúcids, proteïnes i vitamines, que és segregada per les abelles.
És emprada per a alimentar la reina i les larves destinades a ésser reines En terapèutica, hom la utilitza sobretot en els tractaments gerontològics
os
Estructura d’un os humà
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Teixit connectiu, de notable elasticitat i de gran duresa, que en els vertebrats efectua una triple funció: la de sosteniment del cos, la de protecció d’alguns òrgans (cervell, cor, pulmons) i la de possibilitar el moviment (a tall de palanques mogudes pels músculs) (esquelet).
Estructura i classificació dels ossos En dependència de llur funció, els ossos presenten formes diverses Hom els divideix en llargs com els del fèmur, amples com l’omòplat, i curts com els del puny Els llargs consten de cos o diàfisi part dura i compacta, amb una cavitat interior ocupada per la medulla o moll , de color groc i de dos extrems o epífisis L’estructura dels ossos amples i curts és semblant a la de la diàfisi dels llargs les vèrtebres i els ossos de la cara presenten formes molt irregulars Les prominències arrodonides que als extrems d’un os encaixen dins la conca d’un altre són…
cordats
Esquema del pla d’organització dels amfiox, un dels tres cordats característics
© Fototeca.cat
Zoologia
Grup d’animals de simetria bilateral que presenten com a caràcters fonamentals un sol cordó nerviós dorsal tubular notocordi i les fissures branquials de la faringe.
Aquests caràcters són constants en les formes larvàries, però n'hi ha algun que pot no donar-se en les formes adultes de certs grups Caràcters comuns amb altres grups zoològics són el fet de tenir tres fulles blastodèrmiques, el cos segmentat, el tub digestiu complet i el celoma ben desenvolupat El notocordi actua com a òrgan principal de sosteniment del cos, té forma de bastó i s’origina a l’embrió en posició dorsal sobre l’intestí El sistema nerviós tubular dorsal apareix poc temps després de la gastrulació com una invaginació de l’ectoderm, i forma un cordó buit per sobre del notocordi a l…
algàlia
Farmàcia
Zoologia
Perfumeria
Substància semisòlida, untuosa, d’olor de mesc, que segrega la civeta o gat d’algàlia en una bossa prop dels òrgans genitals.
L’algàlia és groga o bruna, insoluble en aigua, parcialment soluble en alcohol calent i en èter Conté 0,1% d’escatol i d’un 2,5 a 3,5% de civetona És utilitzada en perfumeria com a fixador
espongina
Zoologia
Substància orgànica i imputrescible de natura proteica que, sola o acompanyada d’espícules silíciques, constitueix l’esquelet intern de les esponges no calcàries.
cefalòpodes
Organització dels cefelòpodes. Talls sagitals. A, nàutil; B, sípia. 1, cirrus tentaculars; 2, mandíbules; 3 i 15, ràdula; 4 i 19, conquilla; 5, sifó; 6, septes de la coquilla; 7, celoma; 8, i 20, estòmac; 9 i 21, ovari; 10 i 26, ventrícle cardíac; 11, pap, 12, brànquies; 13, braços o tentacles peribucals; 14 i 22, embut; 16 i 17, ganglis nerviosos; 18, esòfag; 23, aorta; 24, cavitat palleal; 25, intestí; 27, bossa de la tinta; 28, sac unitari
© fototeca.cat
Zoologia
Classe de moluscs marins, els més especialitzats i evolucionats de l’embrancament, que tenen el cos simètric bilateralment, el cap ben diferenciat i el peu transformat en braços o tentacles peribucals i en l’embut.
Els tentacles són nombrosos i retràctils en els tetrabranquis, i en els dibranquis són quatre parells en els octòpodes o octobraquis, no retràctils i totalment o parcialment coberts de ventoses internes i, sovint, d’ungles còrnies la conquilla dels tetrabranquis és externa té forma d’espiral i és dividida en septes, el darrer i més gran dels quals és ocupat per l’animal, i els altres són plens d’aire La conquilla dels dibranquis és interna a excepció de la de les espírules, que és semblant a la dels tetrabranquis, i ha sofert una reducció progressiva i alternativa, d’una o altra part de la…