Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
reptació
Zoologia
Forma de locomoció en la qual el cos, generalment allargat, avança sobre una superfície, tot i mancar-li els membres locomotors.
Les formes més primitives de locomoció es donen en els metazous inferiors, com els oligoquets o cucs de terra En aquests animals el celoma pren la forma d’un sistema hidroestàtic que, mitjançant l’acció dels dos tipus de musculatura circular i longitudinal que hi ha al tegument, permet a l’animal d’arronsar-se i d’estirar-se la contracció dels músculs circulars redueix la superfície, però, atès que el líquid que omple la cavitat celòmica no és compressible, cal que per a mantenir el mateix volum el cos s’allargui Els músculs longitudinals actuen a l’inrevés El tipus de reptació…
obèlia
Zoologia
Gènere d’hidrozous de l’ordre dels hidroïdeus, del subordre dels caliptoblasts; habiten en colònies en forma d’arbret, i les meduses que se’n desprenen tenen l’ombrel·la aplatada i amb les vores proveïdes d’un gran nombre de tentacles curts, que formen una mena de serrell.
Habiten des de la superfície fins a 1 500 m de profunditat
corall bord
Corall bord
Rino (CC BY-NC)
Zoologia
Briozou gimnolemat, colonial i arborescent, que recorda el corall vermell pel color i la forma.
Hom el troba en coves i parets rocalloses, amb poca claror i prop de la superfície És propi de la Mediterrània
sinàptids
Zoologia
Ordre d’equinoderms de la classe dels holoturioïdeus, de cos vermiforme, sense peus ambulacrals (per la qual cosa la locomoció és efectuada mitjançant la contracció del sac musculocutani), sense pulmons aqüífers i sense conductes radials.
Aquest ordre comprèn espècies bentòniques, comunes a la Mediterrània El gènere Synapta sp és de cos molt allargat i amb peus ambulacrals reduïts a protuberàncies arrodonides que sobresurten de llur superfície
vol a vela
Zoologia
Tipus de vol, durant el qual l’animal empra els corrents ascendents d’aire calent i s’hi deixa portar, tant per a pujar amunt com per a recórrer distàncies llargues, amb les ales desplegades i sense moure-les.
Entre els ocells, en són exemples les cigonyes, els voltors, etc alguns ocells marins, com l’albatros, empren els corrents d’aire que es mouen a prop de la superfície de les mars del sud
esponges ceratoses
Zoologia
Ordre de porífers de la classe de les demosponges caracteritzat per l’absència d’espícules de qualsevol tipus, per la qual cosa llur esquelet és reduït a fibres d’espongina.
Arrodonides i massisses, presenten òsculs grossos situats en protuberàncies de la superfície del cos Habiten principalment a les mars tropicals o subtropicals, en aigües litorals i sobre fons rocallosos L’esponja de cavall i la de bany pertanyen a aquest ordre
calamarsó
Calamarsons
© C.I.C.-Moià
Zoologia
Cefalòpode dibranqui, de l’ordre dels decàpodes, semblant al calamars, però més petit (de 15 a 30 cm de llargada), de color vermell o rosat, transparent i fosforescent, que en morir l’animal desapareix i es converteix en blanc lletós.
Sol fer moles que habiten sobre fons rocallosos o fangosos, de 20 a 50 m de profunditat, o bé fa vida solitària, i llavors s’apropa molt més a la superfície Litoral i pelàgic, habita a la Mediterrània, a l’Atlàntic i a la mar del Nord, i és pescat juntament amb el calamars
budell
Zoologia
Urocordat de la classe dels ascidiacis, de la subclasse dels flebobranquis, de cos cilíndric, verdós, blanquinós o rogenc, que ateny fins a 20 cm.
Té el mantell transparent, tou i capaç de ràpides i àmplies contraccions quan és irritat És bentònic i solitari, cosmopolita i molt comú a la Mediterrània Habita sobre fons bruts, sovint als ports, a les coves, prop de la superfície, a vegades sobre les quilles dels vaixells, i no és rar en aigües salabroses
seta
Zoologia
Pèl isolat, sovint sensitiu, situat a la superfície del tegument, en els artròpodes.
tetractinèl·lides
Zoologia
Subclasse de porífers de la classe de les demosponges caracteritzats per la presència d’espícules tetraxones, o bé només d’espongina, organització tipus lèucon, forma aplanada, oval o arrodonida, encara que també n’hi ha d’incrustants.
No presenten protuberàncies o ramificacions Tenen un o més òsculs a la superfície superior Són exclusivament marines i viuen en aigües poc profundes Se subdivideixen en tres ordres les mixosponges , d’esquelet només d’espongina, amb Halisarca, Oscarella i Chondrosia , algunes de les quals incrustants, les microescleròfores , d’espícules molt petites, amb Plakina , i les corístides , proveïdes d’espícules llargues, amb Geodia i Tethya taronja de mar, entre les més comunes a les mars dels Països Catalans