Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
macrodasiòdids
Zoologia
Ordre de metazous del grup dels gastròtrics format per individus que tenen el cos allargat i deprimit.
Es diferencien dels altres gastròtrics en el fet que no tenen quetes i la paret del cos és recoberta exteriorment de nombroses glàndules No tenen protonefridis, i són hermafrodites i marins Habiten a pocs metres de profunditat, a la sorra Dos gèneres típics són Turbanella i Macrodasys
aparell bucal
Biologia
Zoologia
Conjunt de peces òssies, dèrmiques, còrnies, musculars, etc, que formen els elements típics de la boca, especialment els de finalitat mastegadora, premsora, digestiva i de deglució de l’aliment.
reptació
Zoologia
Forma de locomoció en la qual el cos, generalment allargat, avança sobre una superfície, tot i mancar-li els membres locomotors.
Les formes més primitives de locomoció es donen en els metazous inferiors, com els oligoquets o cucs de terra En aquests animals el celoma pren la forma d’un sistema hidroestàtic que, mitjançant l’acció dels dos tipus de musculatura circular i longitudinal que hi ha al tegument, permet a l’animal d’arronsar-se i d’estirar-se la contracció dels músculs circulars redueix la superfície, però, atès que el líquid que omple la cavitat celòmica no és compressible, cal que per a mantenir el mateix volum el cos s’allargui Els músculs longitudinals actuen a l’inrevés El tipus de reptació generalment…
societat animal
Zoologia
Grup d’animals d’una mateixa espècie que viuen en grups més o menys nombrosos i organitzats, per procrear, alimentar-se, defensar-se, etc.
Una veritable societat significa un grup estable, els membres del qual s’intercomuniquen intensament i mantenen entre ells alguna relació social i relativament permanent Els exemples més típics són les societats de formigues, abelles i ximpanzés Un conjunt de mosques juntes en una àrea rica en aliment no és una societat, sinó una agregació Comparada amb les veritables societats, l’organització en una banda d’ocells o en un banc de peixos és molt menys complexa, però en general és més que una mera agregació Actualment hom parla més sovint d’organització social o de “grups socials…
cordats

Esquema del pla d’organització dels amfiox, un dels tres cordats característics
© Fototeca.cat
Zoologia
Grup d’animals de simetria bilateral que presenten com a caràcters fonamentals un sol cordó nerviós dorsal tubular notocordi i les fissures branquials de la faringe.
Aquests caràcters són constants en les formes larvàries, però n'hi ha algun que pot no donar-se en les formes adultes de certs grups Caràcters comuns amb altres grups zoològics són el fet de tenir tres fulles blastodèrmiques, el cos segmentat, el tub digestiu complet i el celoma ben desenvolupat El notocordi actua com a òrgan principal de sosteniment del cos, té forma de bastó i s’origina a l’embrió en posició dorsal sobre l’intestí El sistema nerviós tubular dorsal apareix poc temps després de la gastrulació com una invaginació de l’ectoderm, i forma un cordó buit per sobre del notocordi a l…
cefalòpodes

Organització dels cefelòpodes. Talls sagitals. A, nàutil; B, sípia. 1, cirrus tentaculars; 2, mandíbules; 3 i 15, ràdula; 4 i 19, conquilla; 5, sifó; 6, septes de la coquilla; 7, celoma; 8, i 20, estòmac; 9 i 21, ovari; 10 i 26, ventrícle cardíac; 11, pap, 12, brànquies; 13, braços o tentacles peribucals; 14 i 22, embut; 16 i 17, ganglis nerviosos; 18, esòfag; 23, aorta; 24, cavitat palleal; 25, intestí; 27, bossa de la tinta; 28, sac unitari
© fototeca.cat
Zoologia
Classe de moluscs marins, els més especialitzats i evolucionats de l’embrancament, que tenen el cos simètric bilateralment, el cap ben diferenciat i el peu transformat en braços o tentacles peribucals i en l’embut.
Els tentacles són nombrosos i retràctils en els tetrabranquis, i en els dibranquis són quatre parells en els octòpodes o octobraquis, no retràctils i totalment o parcialment coberts de ventoses internes i, sovint, d’ungles còrnies la conquilla dels tetrabranquis és externa té forma d’espiral i és dividida en septes, el darrer i més gran dels quals és ocupat per l’animal, i els altres són plens d’aire La conquilla dels dibranquis és interna a excepció de la de les espírules, que és semblant a la dels tetrabranquis, i ha sofert una reducció progressiva i alternativa, d’una o altra part de la…