Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
cefalòpodes
Organització dels cefelòpodes. Talls sagitals. A, nàutil; B, sípia. 1, cirrus tentaculars; 2, mandíbules; 3 i 15, ràdula; 4 i 19, conquilla; 5, sifó; 6, septes de la coquilla; 7, celoma; 8, i 20, estòmac; 9 i 21, ovari; 10 i 26, ventrícle cardíac; 11, pap, 12, brànquies; 13, braços o tentacles peribucals; 14 i 22, embut; 16 i 17, ganglis nerviosos; 18, esòfag; 23, aorta; 24, cavitat palleal; 25, intestí; 27, bossa de la tinta; 28, sac unitari
© fototeca.cat
Zoologia
Classe de moluscs marins, els més especialitzats i evolucionats de l’embrancament, que tenen el cos simètric bilateralment, el cap ben diferenciat i el peu transformat en braços o tentacles peribucals i en l’embut.
Els tentacles són nombrosos i retràctils en els tetrabranquis, i en els dibranquis són quatre parells en els octòpodes o octobraquis, no retràctils i totalment o parcialment coberts de ventoses internes i, sovint, d’ungles còrnies la conquilla dels tetrabranquis és externa té forma d’espiral i és dividida en septes, el darrer i més gran dels quals és ocupat per l’animal, i els altres són plens d’aire La conquilla dels dibranquis és interna a excepció de la de les espírules, que és semblant a la dels tetrabranquis, i ha sofert una reducció progressiva i alternativa, d’una o altra part de la…
anemone
anemone de mar
© Fototeca.cat
Zoologia
Nom donat a algunes actínies, que pertanyen a diversos gèneres de l’ordre dels actinaris, que viuen solitàries reptant pel fons marí o en simbiosi amb crancs.
Són zoòfagues i utlilitzen llurs tentacles urticants per a caçar les preses Són molt vistoses, d’aspecte semblant a flors, i poden viure bé en aquaris L' anemone de mar comuna o fideu Anemonia sulcata és la més gran i freqüent a la Mediterrània Viu a les costes rocoses, a poca profunditat Té els tentacles llargs, flexibles, no retràctils, de colors vius i molt urticants Pot produir a l’home inflamacions molt doloroses, com cremades L' anemone de bernat ermità Calliactis parasitica viu al damunt de conquilles de gastròpodes, habitades per bernats ermitans, en…
endoproctes
fototeca.cat
©
Zoologia
Classe de l’embrancament dels lofoforats integrada per animals pseudocelomats bilaterals, sèssils, de petites dimensions (menys de 5 mm) i d’aspecte semblant als pòlips.
El cos és dividit en un peduncle mòbil amb un calze a l’extremitat superior que conté els òrgans una corona de tentacles retràctils envolta l’atri, on hi ha l’obertura bucal, l’obertura anal, els nefridis i els gonoductes El tub digestiu té forma d’U, amb un esòfag, un estómac i un intestí L’aparell excretor és constituït per dos protonefridis, i la respiració és cutània El sistema nerviós es redueix a un gangli infraesofàgic i cèllules sensitives distribuïdes pels tentacles Poden tenir els sexes separats Loxosoma o ésser hermafrodites Pedicellina , i es reprodueixen també per gemmació i…
ctenòfors
Zoologia
Embrancament d’eumetazous celenterats marins molt afins als cnidaris, amb els quals hom els agrupava antigament.
No tenen cnidoblasts presenten, per contra, colloblasts, cèllules adhesives especials, situades sobre els filaments prènsils El cos acostuma a ésser ovoidal o esfèric, amb només dos plans de simetria Efectua el moviment de natació mitjançant la vibració de flagels externs, agrupats en paletes o pintes , i aquestes, en vuit costelles o columnes longitudinals Són quasi tots formes pelàgiques i no presenten alternança de generacions Segons que posseeixin o no tentacles prènsils i segons la forma de la faringe, es divideixen en dos ordres tentaculats o microfaringis , amb dos tentacles i una…
actínia
El tipus d’actínia anomenat també anemone comensal viu sobre la conquilla ocupada per un bernat ermità, amb el qual constitueix una simbiosi
© Corel Professional Photos
Zoologia
Nom dels zoantaris de l’ordre dels actiniaris, pres del gènere més representatiu, Actinia
.
Són grans pòlips de cos cilíndric, carnós, sense esquelet, que viuen fixats per una base circular que forma ventosa a les roques marines submergides A la part superior del cos s’obre la boca, de forma ovalada, voltada de tentacles retràctils, sempre en nombre múltiple de 6, disposats concèntricament en diverses files A tot el cos i especialment als tentacles hi ha cèllules verinoses urticants, anomenades cnidoblasts, amb missió defensiva i de captura de preses Les gonades s’obren a la cavitat gastrular, i els productes genitals, que surten per la boca, donen lloc a…
efírula
fototeca.cat
©
Zoologia
Larva dels cnidaris escifozous que prové de l’escifòstoma per estrobilació i dona lloc a l’èfira.
Presenta ja vuit tentacles grossos alternats amb vuit de petits
èfira
Zoologia
Larva lliure dels cnidaris escifozous que prové de l’efírula i dóna lloc a la medusa adulta.
Té ja tentacles i ropàlies com l’adult, però és més petita
acàlef luminiscent
acàlef luminiscent
© Fototeca.cat
Zoologia
Medusa de la classe dels escifozous, de l’ordre de les discomeduses, d’uns 7 cm de diàmetre i de color rosat, que emet llum a la nit.
Només posseix 8 tentacles marginals És especialment abundant durant la primavera i l’estiu
nectocalze
Zoologia
Cadascun dels òrgans de flotació de les colònies de sifonòfors que acompanyen el pneumatòfor quan aquest és poc desenvolupat.
Es tracta d’individus medusoides sense boca ni tentacles Llurs contraccions rítmiques serveixen també per a la locomoció de la colònia
cubomeduses
Zoologia
Ordre de cnidaris escifozous integrat per meduses amb l’ombrel·la en forma de cub.
Essencialment pelàgiques, viuen en les mars tropicals i subtropicals N'hi ha moltes que són notables pel gran poder urticant de llurs tentacles